I un any menys, clar, de la
nostra existència...com en el cas d’algun company que ja ens ha deixat -Joaquim
Garcia Voltes- en l’interval d’un encontre a l’altre.
La Providència, però, encara ens ha regalat amb una nova
trobada anual, enguany 2014, a Vila-real L’amfitrió i manifasser ha
estat el germà major dels Arnal –Josep Pasqual- i ens ha convocat a la porta
del temple del seu patró i del poble i de la diòcesi...-, Sant Pasqual, on
efectivament hem anat acudint i retrobant-nos i, desprès de les salutacions i
abraçades de rigor, hem accedit a la basílica dedicada al sant, on Jacinto
Heredia, també mestre -encara que d’alguna promoció posterior a la nostra- i
antic regidor de cultura i educació, ens ha il·lustrat amb una documentadíssima
dissertació sobre la figura històrica del Bailón[1],
aragonès que féu de pastor primer i frare franciscà desprès i que arribà a
Vila-real per romandre fins a la final del seus dies, amb fama de sant.
 |
| Sant Pasqual pregant |
Per sort i tot i els avatars del pas del temps encara es
conserva una part de l’antic monestir, com el refectori i la pròpia cel·la del
sant. Així com el pou del claustre amb aigua que, encara ara, desperta la
devoció dels fidels, en demanar-li un desig a Sant Pasqual. Les ceràmiques
conservades i diversos objectes del seu temps atorguen, a l’indret, una
atmosfera de recolliment i de fidel contextualització històrica.
 |
| A l’atri de la Basílica de Sant Pasqual |
El professor Heredia ens ha guiat, així mateix, pel museu
dedicat al sant i a la devoció pasqualina, que conté nombrosos objectes
religiosos d’art –pintura, escultura, ceràmica...- i records diversos, en
vitrines curosament classificades, que han sorprès als visitants per
l’abundància, qualitat i varietat. Des del mateix museu es pot visionar el
claustre de les monges franciscanes que, encara ara, es troba habitat i hem
pogut escoltar les crides a l’oració i el tocar de les campanes del convent.
 |
| El pou de l’antic monestir franciscà, al recinte del museu |
Res a veure la modèstia de
l’antic convent i de l’actual de les franciscanes, amb la solemnitat del temple
basilical i votiu d’ara, amb grans espais i altars artísticament decorats, que
culminen en l’indret dedicat al sepulcre del Sant –amb les seues restes-, obra
del Vergara escultor –germà del Vergara pintor de reis i bisbes-, del què
sembla la corona espanyola n’és patrona i que fou visitat expressament pel rei
Joan Carles, encara en vida del cardenal Tarancón.
L’etapa següent fou el
temple arxiprestal de Sant Jaume, de ressonàncies jaumines reials, doncs déu el
nom al rei en Jaume que, en recuperar la vila per a la societat occidental i
cristiana, camí de València, entronitzà la figura de l’apòstol que porta el seu
nom, en un temple senzill i que ha esdevingut en l’actual de factura
catedralícia. Efectivament el volum, les dimensions i la solemnitat de
l’església de Sant Jaume són [2]espectaculars,
bé que la lluïssor que exhibeix és fruit de la restauració de la “llum de les
imatges”, que ha recuperat el patrimoni artístic de les parròquies de les
diòcesis del País.
 |
| A l’interior de l’església arxiprestal de Sant Jaume |
Allà ens hem tornat a trobar als artistes del moment –la
Il·lustració-, entre els qui hi figura el valencià Vergara, pintor més conegut
pels retrats a personatges reials i eclesiàstics –el bisbe Climent entre ells-,
però també muralista prestigiat. O el mateix Vicent Castell, retratista
castellonenc contemporani, amb obra als museus de la Diputació i que dóna nom a
l’institut de secundària que ara ocupa l’edifici de l’antiga Normal del carrer
Herrero –la que nosaltres inauguràrem, precisament, a l’any 1960 (!), últim
dels nostres estudis de magisteri-. I altres artistes, de què Jacinto Heredia
ens anava donant notícia. La visita a l’arxiprestal acabà a la sagristia
–solemne i espaiosa com el temple-, on a alguns ens sorprengué trobar-nos –enmig
dels retrats d’antics arxiprests- el del nostre professor de religió, Dn.
Vicent Pascual. I és que el propi Arnal confirmava que, alguns anys més tard de
l’acabament dels nostres estudis i de la docència de Dn. Vicent a la Normal,
fou nomenat arxiprest de Vila-real i, més tard –això sí que ho coneixíem
alguns, perquè ens l’havíem trobat a Lledó-, nomenat prior de la basílica
lledonera, poc abans de jubilar-se.
La solemnitat i factura
arquitectònica del temple jaumí ens recordava, a més, la d’altres esglésies del
segle XVIII, quan els nostres territoris travessaven uns moment d’economia
boiant, en agricultura i ramaderia que es transformà en l’edificació de temples
solemníssim i espaiosos arreu de l’extensa diòcesi de Tortosa: Vinaròs,
Benicarló, Alcalà, Ares del Maestrat, Calaceit...
El recorregut acabà a la
plaça Major del poble, on encara es conserven en dos dels seus laterals, els
porxos gòtics de l’espai porticat, típic també de molts dels indrets
reconquerits per Jaume I, especialment a l’interior: Culla, Benassal, Ares del
Maestrat, Catí, Calaceit... I on es conserva l’Hostal reial, on sembla que els
monarques que visitaven la Vila, s’instal·larien, fins a data ben recent. I a
dinar que ja és hora!
 |
| Dinar de germanor |
Perquè als locals de la Caixa Rural, a la mateixa plaça,
ens havien preparat una paella per xuclar-nos els dits, prèviament introduïda
per uns saborosos entremesos. Així que no ens férem de pregar –per allò de “a
la taula i al llit al primer crit”- i passàrem als locals de la Rural, on
gaudírem de la conversa i l’animació pròpies del moment i de les fotos que algú
dels companys feia –amb flash i tot-
i el cronista d’urgència, a l’hora de les postres i del café, entregava als
presents el relat de la trobada anterior a València, per tal d’anar
col·leccionant i deixar constància dels nostres encontres de companys d’estudis
de la Normal de l’any seixanta –ja del segle i mil·lenni passats (!)-. I amb la
foto de grup a l’escala de l’Ajuntament, ens acomiadàvem enguany fins a l’any
que ve, si Déu vol, a Castelló, per l’oferiment d’alguns companys i companyes
de celebrar el nostre encontre de l’any 2015.
 |
| Foto del grup a les portes de l’Ajuntament |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada