Per pensar-hi... RECUPERAR LA DECÈNCIA

          El filòsof i humanista, Emilio Lledó, recentment guardonat “Premio Princesa de Asturias”, expressava el desig –envers les immediates eleccions locals i autonòmiques, en el moment de l’entrevista- de “recuperar la decència”. I així sembla haver succeït, ni que siga pels resultats poc favorables per als qui han protagonitzat els majors episodis de corrupció –econòmica, però també moral- i d’atac frontal i despietat als drets més elementals –educació, sanitat, ocupació i serveis socials- de la soferta ciutadania, des de la restauració de la democràcia.

                                  

Amb tot, no ens podrem felicitar fins que la pràctica política que ara s’enceta, recupere tota la seua raó de ser: el servei incondicional a les persones, especialment als més desafavorits i castigats per les injustícies perpetrades pel capitalisme més rampant i descarat. I això –la pràctica política esperada- mitjançant l’acord dialogat i sostingut, per part de les forces democràtiques que assoleixen el poder. Però també per part dels ciutadans, que caldrà que es mantinguen vigilants, amb el seguiment de les “promeses” electorals, fetes públiques per les formacions polítiques, que protagonitzaran els governs municipals i autonòmics, els propers quatre anys.

Així, els partits hauran de fer –i de mantindre- un innegable esforç i, fins i tot de generositat per a, més enllà de l’acompliment estricte dels seus programes, acordar projectes consensuats, que no vulneren els drets i expectatives dels votants –minories incloses- i prioritzen la recuperació de les conquistes socials, tant treballosament aconseguides en les últimes dècades. Caldrà esperar, del “olfacte” dels dirigents, que el malbaratament de la confiança atorgada, majoritàriament pels votants, els passarà factura en les propers eleccions generales i, el que seria més de lamentar, ressuscitaria la decepció i el passotisme dels ciutadans conscients i compromesos amb el be comú, assestant un dur – si no definitiu- colp, a la encara incipient democràcia de què ens hem dotat.

La ciutadania –per la seua part- haurà d’assumir l’adopció de l’ hàbit d’una participació habitual i permanent, més enllà de la mobilització puntual i periòdica en període electoral. I això mitjançant la presència continuada en les institucions, en els media i al carrer- exigint polítiques humanitzades i moralment presentables, sempre a favor dels més desafavorits i amb plantejaments de solidaritat i convergents cap el be comú.

Cabria esperar que de les “lliçons” apreses, amb el servilisme dels polítics –uns més que no uns altres, és veritat- envers els dictats i imposicions del pensament únic neoliberal i la presentació del mercat –banca inclosa-, com a únic nord de la vida econòmica, social i política, els votants haurem assumit la responsabilitat que ens ateny, com a autèntics protagonistes de l’exercici d’una democràcia, digna de tal nom.

         

          Tant de bo! Com, esperançadament, expressava el filòsof.