És
en el què han volgut convertir alguns –massa- la Constitució de 1978. Vegeu si no
l’aferrissada defensa que han vingut fent alguns –massa- de la seua
intocabilitat (!), tot i la evidència de les contradiccions escandaloses –i
masclistes- que conté. O no heu llegit que, tot i proclamar –art. 14-, que tots
els espanyols són iguals... i que no caben discriminacions per raons de
naixement, raça, sexe... es priva a les filles del rei, de poder-ne ser i
succeir-lo? Doncs encara hi roman, com una antigalla històrica, la periclitada
llei sàlica dels borbons, que a tota Europa es troba foragitada, mentre que
ningú ha mogut un dit per superar aquella –i “constitucional”- injustícia.
On
sí s’han posat d’acord, a tota pressa amb nocturnitat i traïdoria, és en
recollir -a la Constitució- la limitació del “sostre” de l’endeutament de la
despesa pública en favor dels ciutadans, només perquè al capital no li
interessa, demostrant -una vegada més- que els polítics –alguns al menys- han
esdevingut uns titelles dels mercats.
En
què quedem? És o no és modificable la tal Carta Magna? I si ho és, per què no
s’ha abordat, des de fa temps, un encaix de les nacionalitats històriques -com
ara Catalunya- en Espanya? Responsabilitat és, doncs –i tota-, dels polítics
que ho han boicotejat, el què està passant. De ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada