Els diaris ho “denuncien”, una vegada
més: “els estudiants adolescents fluixegen en matemàtiques –i ciències-...”, segons l'informe PISA, recentment publicat. La
qual cosa podria induir als responsables de la política educativa –i a una bona
part del professorat- a pensar en un “augment” de les hores dedicades i de l’increment
dels curricula respectius. Alguns,
però, -inclosos els investigadors de la universitat de Stanford, als EEUU, encapçalats
pel Dr. Lang Chen, director de l’estudi i postdoctorant en Psiquiatria i
Ciències del Comportament- pensem que no:
La “solució” al problema cal recercar-la en afavorir la iniciativa i corresponsabilitat d’aquell
alumnat, mitjançant intervencions acordades i compartides de tots els agents educadors –amb els tutors al
capdavant-, per tal que els nostres adolescents generen actituds positives
envers els continguts curriculars –matemàtiques i ciències incloses, clar- en
un context estimulant i afavoridor de la presència a classe, que apareix, també, com una conducta no del tot consolidada, en una part important de l'alumnat adolescent testat.
Justament
el “moll de l’os”, del llibre Objetar la
Escuela –últim de la trilogia dedicada als estudiants de secundària- es
dedica, monogràficament, a detectar les absències de classe d’aquell alumnat,
que acaba en l’abandonament escolar i a proposar intervencions compartides, per tota la comunitat educativa, per superar-ho,
com es debaté en presentar aquella publicació, de la que va una generosa
crònica del bon amic Àngel Pérez:
I
el mini-reportatge fotogràfic adjunt:
Efectivament,
els investigadors de la Universitat de Stanford, als EEUU, han demostrat que és
l’autoconfiança –autoestima- assolida per l'alumnat, la que afavoreix
l'obtenció de bones notes, envers les matemàtiques. Es confirma així una llarga
trajectòria investigadora -inspirada en Goleman-, segons la qual l'equilibri
emocional del subjecte estimula la intel·ligència i millora els resultats
escolars. Alguns, a aquella disposició l'hem anomenada benestar acadèmic i hem comprovat que esdevé la variable predictora
més potent dels resultats acadèmics exitosos i això envers tot el conjunt de
continguts del curriculum, no només
de les matemàtiques. Aleshores fem propostes d'intervenció, per tal
d'aconseguir aquell benestar i aplicar-lo
a l'obtenció de les millors qualificacions.
Així, doncs, us animem –benvolgudes i
benvolguts lectors que us atanseu al meu “blog”- a reflexionar a l’entorn d’una
tal temàtica, amb la lectura del llibre Objetar la Escuela:
I
d’altres que van en la mateixa línia:
I
a fer suggeriments, que rebré amb molt de gust i bona disposició per
incorporar-los al “cos” d’un projecte, que situa a l’alumnat al bell mig de la
responsabilitat compartida de l’aventura d’educar.
Finalment,
com sol ocórrer en similars esdeveniments, la component més significativa, fou
la presència destacada de bons amics i companys, del professorat, de l’administració,
de la inspecció educativa i de la facultat que, no cal dir-ho, han suposat un
notable feed-back, per a l’autor.
Bona senda.
Marc –marc.adell@uv.es-
شركة نقل عفش بالقصيم
ResponElimina