17 de gener de 2021

Carta oberta TAMPOC

-Meirás (Wikipèdia)-

 A més d’u ens ha sorprès el “contraargument”, de què el Pazo de Meiràs no fou “regalat” a Franco –que és l’ “argument” de la família per heretar-lo-, sinó al cap d’Estat. I clar, en deixar de ser-ho (!) –per defunció-, ja no en tenia la propietat (?) Primer perquè, qui té –i menys en un règim polític usurpador de la legalitat democràtica- “autoritat” per regalar bens de propietat pública? Evidentment ningú. I segon, quina legitimitat tenia el dictador per ostentar tal “títol” de cap d’Estat? Cap legitimitat, evidentment. 
  Aleshores, calia esgrimir aquell “contraargument”? Si un be de propietat pública -el Pazo de Meiràs- s’havia usurpat a l’Estat, calia recuperar-lo de forma immediata i demanar les responsabilitats subsegüents als ocupants il•legítims. O no? Pot ser si la Constitució –Carta Magna en un Estat democràtic - , a l’art. primer, hauria derogat per il•legítimes, totes les disposicions “dictades” pel règim colpista, com a nul•les de ple Dret, ens podríem haver estalviat més d’un maldecap.

Cap comentari:

Publica un comentari