Carta oberta EM COSTA D'ENTENDRE

Em costa d’entendre que un tribunal -el “constitucional”-, amb bona part dels seus components amortitzats -culpablement, perquè sempre hi cap la dimissió- i tots ells nomenats ideològicament -pels partits polítics i no de l’arc parlamentari, sinó dels majoritaris (?)-, s’ha autoatribuït la superioritat (?) sobre les Corts i els seus integrants, representants legítimament escollits pel poble sobirà (!), a l’hora de dir l’última (?) paraula. De quina democràcia estem parlant?... Ah!, serà de l’ “espanyola”, com ja ens ho havia advertit Arias Navarro, en presentar la nova etapa “aperturista” del règim: democràcia, a l’ “espanyola”, però. No debades ho havia deixat tot “atado y bien atado”, el dictador, quan proclamà solemnement -en referir-se a la monarquia que ens llegava-: “...no se trata de una restauración...sinó de una instauración!...Ara ho entenc! I així ens va.