Trist, ben trist, i condemnable sens dubte, l’episodi -sexista i gens exemplar- protagonitzat per Ïñigo Errejón, que l’obliga a deixar la política.
Trist ben trist, però i fins i tot indignant, l’ús barroer i innoble de què en fa la dreta, atacant la formació -feminista però no només- on el polític militava. Què tindrà una cosa a veure amb l’altra? Sumar és una formació política digna i valenta, defensora de causes dignes i valentes i que posa en evidència a altres -formacions- de perfil tardofranquista -el PP i cía- descarat. I ahí els cou.
Quan ells -els tardofranquistes- tenen tant que amagar, en tants àmbits -de la política i la vida diària-. I per a mostra un botó: l’ínclit Zaplana, en temps president de la Generalitat Valenciana i ministre del govern central del PP, condemnat a la presó per corrupte. Sempre parla qui més hauria de callar.
.webp) |
| -Errejón (Público)- |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada