Per pensar-hi

 

“El que fan els millors professors -i professores, clar- universitaris...” és el títol del llibre que, tot i haver-se publicat el 2006, he tornar a re-llegir ara amb deteniment i gaudi, pel que explicaré tot seguit...

----------------

És el que passa: quan u -o una- té bona vista -perquè és jove...- però no té temps de llegir. Altres “urgències” del dia a dia -l’ocupació professional, la família...- ho dificulten. I ara -que u o una ja no és “tant” jove- i té quasi tot el temps del món... la vista no “acompanya”. És el que hi ha. Paciència!

D’entrada vull aprofitar per felicitar a la Universitat de València -la “meua” universitat, com a alumne en temps, de la 1ª promoció de Pedagogia, i com a professor associat, en tant que inspector d’Educació- per la publicació de l’obra. I felicitar-me a mi mateix, per la satisfacció de trobar -en l’autor Hen Bain, director del Center for Teaching Excellence de la New York University- i en els nombrosos testimonis que recull -també professors universitaris-, una preparació -i una sensibilitat- impròpies (!) -en conec comptats amb els dits de la mà de casos puntuals- per la teoria i pràctica pedagògica, de què fan gala aquells professionals. Postulats habitualment -i quasi exclusivament- aplicats -els de la pedagogia- a l’escola primària -poc a la secundària i gens a la universitària-, amb l’argument (¿) que el que cal “exigir-li” a l’ensenyant (!) d’aquells nivells -secundària i superior- no és tant que en sàpiga -d’ensenyar- com que “domine” la matèria (!?).

Anem, però al contingut del llibre:

A part de l’apèndix, dedicat a explicar cóm es va dirigir la investigació, els participants i les dades estadístiques subsegüents, on no em detindré, trobem els capítols: “Com aprenem”, “Com es preparen -”els millors...”- per ensenyar?” (!), “Com dirigeixen la classe?”, “Què esperen, com els tracten i com els avaluen...-als seus estudiants- ” i un epíleg per preguntar-se “Què en podem aprendre” -d’ells i d’elles s’entén-. Vegem:

D’entrada, la dedicatòria del llibre “A la memòria dels meus pares, els meus primers professors” -que jo hauria dit “els meus primers mestres”, però bé- ja denota, no només una persona agraïda sinó sensible a l’educació rebuda, qualitat “estranya” -perdoneu- en un científic de nivell, cas de Bain.

Vull destacar, també, a la Introducció, quan cita a un altre insigne científic, Fulghum -deixeble avantatjat del dr. en Hª Europea, Ralph Lynn, de la universitat de Wisconsin- i li atribueix la frase: “Tot el que necessitava saber sobre la vida...ho havia aprés al parvulari”, afirmació pròpia d’un pedagog convencional o especialitzat en educació preescolar. No d’un eminent professor universitari nord-americà.¹ Encara en la Introducció, se cita a Paul Baker que, en el curs de llicenciatura del teatre, que impartí a la Trinity University “va canviar la vida de força estudiants que uns altres -professors, ai!- havien menystingut com a fracassats”. No us sona a afirmació d’un pedagog -o psicòleg educatiu-, expert en conductes alternatives i defensor de la “diversitat” intel·lectual dels estudiants? Doncs no. Ara és un titulat universitari que imparteix cursos a enginyers, científics, historiadors i actors (!)

Encara a la Introducció en Bain, en referir-se a la metodologia de l’aprenentatge (!) -impropi d’un professor universitari, que no sol passar dels “continguts” de l’assignatura i, com a molt, de la metodologia “científica” del “seu” saber-, diu que els tals mètodes -del “millors professors”...-, “...exercien una influència prolongada, substancial i positiva sobre com pensaven, actuaven i sentien aquells estudiants”... És a dir, ens passen al davant als pedagogs “professionals”, defensors de la metodologia didàctica i poca cosa més, amb una intervenció íntegra i integradora dels tres àmbits de la personalitat: intel·lectiu, conductual i afectiu (!?) ... Que ve a denotar el què diu unes pàgines després en atribuir-ho “...a un sentit profund de l’educació...” I que reitera quan assegura que “...l’aprenentatge té poc sentit, tret de produir una influència prolongada i substancial en la manera de pensar, actuar i sentir de la gent...” Increïble.

Tot seguit l’autor avança, resumidament, el que és el contingut del llibre, en forma de preguntes, que mira si no de respondre-les, sí d’anar acompanyant als lectors a recercar les possibles respostes. A saber:

“Què saben els millors professors? Com es preparen? Què fan quan ensenyen? Com tracten als seus estudiants i què n’esperen d’ells? Com comproven el seus progressos?”... Vegem alguns “avenços” del contingut del llibre -de què no us deslliuraré de fer-ne una lectura personal i crítica, perquè s’ho val-.

Sobre “Què saben els millors professors”, la resposta podria ser la convencional, bé que elevada a l’excel·lència: “...segueixen -estan “al dia”- els avenços intel·lectuals i científics del seu àmbit, fan recerca, generen idees pròpies i...estudien el què fan altres...” Afegeix, però, l’autor que “llegeixen el què troben -o recerquen- d’altres àmbits, de vegades força allunyats del seu“ (!) Cosa insòlita entre nosaltres, capficats -només!- en el nostre -cada vegada més reduït- “camp”. No heu sentit mai allò de “...és que no és el meu ‘camp’... ”, desprès d’haver fet ostentació de no interessar-li el què li diu el seu interlocutor? Doncs jo sí i lamentablement.

Envers “Com es preparen per ensenyar”, la resposta és generosa però insuficient: “...fòrums de debat, sessions basades en problemes de l’ensenyament...esforços intel·lectuals seriosos... recerca i erudició...” Que no és poc i ja m’agradaria trobar-ho entre nosaltres. Lamentablement, però, no apareix la que hauria de ser la preparació específica -professionalitzada”- per fer d’ensenyants -universitaris, ara-. Encara que, més tard, trobarem alguna pista més al respecte i ens hi detindrem, doncs segons la “dèria” que m’acompanya de per vida, ací rau la clau de volta del què hauria de ser la nostra “raó de ser” precisament ².

Altrament “Què fan quan ensenyen?...” “Tasques estimulants”... “entorns favorables a l’aprenentatge crític...“ “Afavoreixen -els professors- el tipus d’ensenyament i actuació -dels alumnes- que s’espera en la vida...” -més que no en el decurs dels estudis...- Què us sembla?

“Com tracten als seus estudiants i què n’esperen d’ells?” “...Parlen obertament amb ells...” “...els encoratgen a ser reflexius...” “...mostren una gran confiança... -amb els estudiants!- A més del “compromís amb la comunitat acadèmica ...no només cap el seu èxit personal...” Que no és poc.

”Com comproven el seus progressos?” Detecten -en els estudiants- “...perspectives de ser jutjats de manera justa i equitativa...” “comprovant els seus esforços... -més que no els seus “progressos?”- Què tal?

Per acabar aquesta primera “part” amb una mena de “repertori” de possibles “continguts” d’un programa de “formació” del professorat...com ara:

1-”...Comprendre el pensament, actituds i valors...que hi ha darrere de les obres mestres de la pedagogia...”

2-”...Observar acuradament les pràctiques...”

3-”...Assimilar-les, transformar-les i individualitzar-les...”

I on caldria afegir “... la feina intel·lectual creativa i seriosa...de l’observació acurada i de l’anàlisi detallada... dels diàlegs amb els col·legues i les crítiques dels iguals...” Que es completa amb un seguit de “formulacions”, que apareixen a l’Epíleg i completarien el repertori de “continguts” d’una hipotètica -i més que imprescindible, segons alguns, jo mateix- formació dels docents, des del parvulari a la universitat: Així:

1. “...El bon ensenyament és, només, qüestió de tècnica?...¿”creació intel·lectual i art...?”

2. En qualsevol cas, caldria “·..Donar suport a la comunitat i als seus diàlegs?”

3. I definir un “...nou tipus de professor que comprèn tant la disciplina com la manera d’aprendre-la...”

Òbviament no ens consta l’existència d’un tal programa institucional, ni de centres de formació ordinaris per a materialitzar-lo, als EEUU, què és des d’on parla l’autor, Hen Bain, director del Center for Teaching Excellence de la New York University- que sembla més bé un cas excepcional i pot ser de formació “contínua” del professorat universitari i de Nova York... Encara que a l’Epíleg citat, precisament -pàg. 189- apareix una referència explícita: “...Les facultats i les universitats poden -ai!, doncs no existeixen formalment- establir departaments o instituts que estudien i promoguen l’aprenentatge -que no l’ensenyament, ep!- universitari...” que no té -pel què jo sé- comparativa amb nosaltres, fora dels de formació de mestres de Primària....

Val a dir i a tot estirar que ací hem malbaratat els ICES -Instituts de Ciències de l’Educació- creats arran de la llei Villar -Gral. d’Educació de 1970-... I lamentar que les facultats de Ciències de l’Educació, a prou penes afronten la formació d’experts en Pedagogia...per a l’ensenyament Primari, poc per al Secundari³ i gens per a l’Universitari...

No us ho perdeu, per favor!

1 Tot i la mala fama que alguns -Trump però no només!- s’entesten en sumir als EEUU, bona part dels seus “naturals” -i advinguts d’altres continents- són persones entenimentades i els seus universitaris, gent de prestigi.

2 Efectivament i m’he atansat en més d’una ocasióal tema, com ara en aquesta mateixa finestra, repetidament:

https://www.facebook.com/photo?fbid=3574263782808194&set=a.1739562456278345

I mereix una més que detinguda anàlisi -compartida, òbviament, que jo no soc ningú...-, amb propostes concretes, acadèmicament i científicament, documentades i amb vocació de ser instrumentalitzades institucionalment, més enllà de l’ “anècdota” del màster de secundària -hereu del CAP- i la programació “didàctica” (?!) de les oposicions a la docència (!) universitària. Lamentablement ara no faré més que glossar les aportacions d’en Bain i poca cosa més.

3 Del “màster” post-grau de Secundària hi hauria molt que parlar...

Carta oberta INFERN?

 

-Gaza (Amnesty)-

Trump amenaça amb un «infern» (!) al poble palestí de Gaza, si Hamàs no allibera a la resta d’ostatges jueus segrestats. Més «infern»? I què és el que Trump -i el seu antecessor, Biden- han permés a Israel en massacrar, impunement i covard, per l’exèrcit d’ocupació, a la població civil indefensa de Gaza -i a Cisjordània amb l’assassinat de palestins, per part de colons protegits per l’exèrcit jueu ocupant?

I les més de 60.000 víctimes enregistrades -alguns en parlen de més de cent mil-, majoritàriament dones i criatures, i la destrucció d’habitatges i l’expulsió i trasllat forçós dels qui hi vivien, què és?

I el bombardeig continuat d’hospitals, escoles i llocs de refugi de la població, què és?

I les ambulàncies com a blanc habitual i consentit amb la mort dels ferits i els sanitaris, què és?

I la persecució i assassinat de periodistes -més de 200- àrabs, però també occidentals, què és?

I la condemna a la inanició dels habitants de la Franja, per l’obstrucció al pas d’aliments de l’ONU, oenegés etc., que han provocat la mort de no sé sap quantes criatures i adults, què és?

I l’atac descarat i l’assalt final als voluntaris de la «flotilla» amb medecines i aliments per a la població de Gaza, burlant la «protecció» (?) armada que els acompanyava, què és?

I l’assassinat dels dirigents de Hamàs i les seues famílies i els interlocutors de les negociacions, què és?

Encara no n’hi ha prou infern?

Carta oberta PERVERSIÓ (TAMBÉ) LINGÜÍSTICA

 

-"Flotilla" de Gaza (Google)-

Els sectors més sectaris -ara fins i tot partits, que «governen» per tot arreu- i enemics dels valors i drets humans, reconeguts per institucions i pobles civilitzats del planeta ens bombardegen -no només metafòricament- amb pretensions de ser escoltats i respectats (?!), manipulant i pervertint, descaradament, també les paraules.

Ara mateix estem sentint i llegint -la qual cosa denota que es filtra còmodament als media- que els activistes integrants -pacífics, clar- de la «flotilla» de Gaza seran «deportats» (!?), desprès de ser «detinguts» (!?) per l’exèrcit de «defensa» (!?) israelià. Òbviament el que ha esdevingut ha estat un segrest per part de l’exèrcit d’ocupació israelià i el que cal esperar es ser-ne alliberats.

Estaria bé acurar el llenguatge, per tancar el cercle de les evidències manipuladores dels nous amos de mig món.

Carta oberta I BIDEN, QUÈ?

 

Qualsevol persona equilibrada pot acusar a Trump de còmplice del genocidi de Gaza -i més coses-, perpetrat per l’estat d’Israel contra el poble palestí. I Biden, però? No fou durant l’últim any del seu mandat, que es desfermà la massacre de la població civil i indefensa de Gaza -majoritàriament dones i criatures- a mans de l’exèrcit jueu d’ocupació?

Què feu Biden, sinó contemplar impassible la matança de palestins, facilitant armes mortíferes a Netanyahu i el seus i «protegint-los» de les successives condemnes majoritàries de les Nacions Unides?

Qui en demana responsabilitats a Biden?

-Biden (ara)-

Carta oberta DEPLORABLE

 

Els integrants del grup G-7, en el seu encontre de Kananaskis -Canadà-, han exhibit un servilisme tristíssim a les dèries delirants de Trump, atemptatòries contra la democràcia i la pau del món, ara alineant-se al costat d’Israel, en l’agressió a tercers països -sense treva per als palestins, el genocidi dels quals no remet-.

Així han donat “ales” a l’ocupant de la Casa Blanca, per afegir-se a Tel-Aviv, en l’agressió a l'Iran, desencadenant un conflicte de proporcions i resultats imprevisibles.

-ells (La Vanguardia)-

Carta oberta PIRATERIA

 

-Greta Thumberg (La Vanguardia)-

Com era d’esperar el vaixell Madleen no ha pogut arribar al camp d’extermini de Gaza: l’armada israeliana, en un acte de pirateria, descarat i prepotent, l’han assaltat i han fet presoners als seus ocupants -Greta Thumberg entre ells-, als que han detingut i humiliat.

I, com era d’esperar, ni l’armada espanyola, ni la francesa ni la italiana...ni, menys encara l’OTAN, han fet acte de presència, comminat als agressors, ni alliberat als ostatges.

Què us esperàveu?

Carta oberta ON ÉS L’OTAN?

Front a l’atac militar israelià -qui si no?- contra un vaixell desarmat i amb ajuda humanitària per a la població massacrada i famolenca de l’assediada Gaza, al cor de la Mediterrània, quina ha estat la resposta dels responsables de la defensa d’Europa -OTAN- que ens costa tants milions de mantenir? Cap.

I la UE, seguirà mirant a un altre costat, front a les bombes israelianes que ens cauen al damunt i mantenint el tracte preferent (!?) amb l’estat d’Israel, condemnat per la població mundial, les nacions civilitzades i les instàncies judicials internacionals? Segurament.

Doncs compte, que un atac -ciber o no- indiscriminat i d’efectes planetaris devastadors podria no estar tan lluny.

-vaixell (El Punt-Avui)-

Carta oberta REARMAR-SE?

 

Contra què?

O... contra qui?

De què val invertir xifres milionàries en l’armamentisme més sofisticat, si la ciutadania es troba del tot desprotegida front a “episodis”, com el de l’apagada general i a un pas d’una tragèdia de dimensions colossals?

Els polítics haurien de valorar aquest -primer- avís.

-xarxa (Viquipèdia)-

 

Carta oberta DIFÍCIL

-L'emèrit (Viquipèdia)-

 

Difícil ho té el poder judicial, ara que l’emèrit ha denunciat a Revilla per haver-lo acusat, públicament, de corrupte i evasor d’impostos -Deu meu!-.

Perquè si condemna a Revilla -a qui tothom li riu les gràcies- serà un clamor popular: “innocent!, innocent!-. I si no el condemna, tota la tropa franquista -inclosa la cúpula del poder judicial-, sortirà en tromba contra la decisió del tribunal, per haver-se atrevit a fer justícia...

Difícil decisió, certament.

Carta oberta REYNDERS? REYNDERS?

  

-Reynders (La Vanguardia)-

 No serà l’anterior comissari de Justícia de la UE, el mateix personatge ara investigat pels tribunals belgues, per blanqueig de diners? És possible?

Es possible que és el mateix alt càrrec “popular” europeu, que li donà credibilitat a Feijóo, en el bloqueig del poder judicial, mantingut pel PP en no renovar els seus components, al llarg d’uns quants anys? Impossible!

No, no és possible que l’ara investigat per la Justícia del seu país -Bèlgica- fou el mitjancer, per a negociar amb el govern espanyol,  un acord favorable als “populars” -malgrat no disposar de la majoria parlamentària a les Corts Espanyoles-. Difícil d’entendre!

Difícil d’entendre -o no tant?- la “comprensió” que un càrrec “popular” rellevant de la UE -i en Justícia!- mostrà en la obstrucció sistemàtica del PP espanyol -amb Feijóo al capdavant- a la renovació del Poder Judicial, que suposava la pèrdua de la majoria absoluta que els “populars” mantenien, en la composició dels alts tribunals, caducats des de feia temps...

No tant -difícil d’entendre-, tractant-se de mandataris -Reynders i Feijóo- d’un mateix partit -el “popular”, europeu i espanyol-, escorat a la dreta extrema.

 

 

Carta oberta PREGUNTEU, PREGUNTEU.

 

 

El conseller Rovira, d’Educació (?) de València, ha anunciat que, en aplicació de la llei -del PP i Vox- (mal)anomenada de llibertat (?) també d’Educació, preguntarà a les famílies en quina llengua volen que les escoles “ensenyen” als seus fills -i filles-.

Com que no es coneix la “formulació” de la tal pregunta, ahí va una proposta -desinteressada, clar-:

Voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia bilingüe, adquirint una competència reconeguda en valencià i castellà, que desenvolupen al màxim les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals -extensives a les llengües estrangeres- i que puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, “col·locar-se” en qualsevol lloc de treball -en valencià o castellà?

O voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia monolingüe -en castellà-, limitant-los la competència en valencià i castellà -i l’accés a les llengües estrangeres-, reduint les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals, que no puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, que troben dificultats per “col·locar-se” en algun lloc de treball -en valencià o castellà-, quedant-se al darrere dels bilingües?

Trieu, està a els vostres mans.

 

-el conseller Rovira (Vilaweb)-

 

 

Dies feixucs D’ACÍ I D'ALLÀ

Les (males) notícies envers el canvi climàtic són diàries i no s’aturen. Clar que la dreta irredempta i tardofranquista del nostre país -el PP i ara també Vox- ho neguen descaradament -el canvi climàtic- i tots recordem l’”argument” del cosí de Rajoy al respecte -que feu riure a mitja humanitat-. Encara que pot ser no tants recorden l’afirmació d’en Alvarez Cascos, quan pontificà allò de que el canvi climàtic era un invento de la izquierda (!?) Es pot fer una exhibició més lamentable d’ignorància culpable i de mala sombra ideològicament i políticament? Doncs sí, ara en la desgràcia més gran que ha assolat als valencians, amb els desbordaments de rius, torrenteres i rambles de l’Horta i la Ribera, amb més de 200 persones ofegades, pobles sencers negats, infraestructures, vials, ponts, naus i escoles destrossades i milers de vehicles arrossegats...

Mentre que el “president” -el càrrec li ve gran-, a l’inici de la tragèdia, estava amb un dinar de trabajo amb una periodista de la seua corda, per “oferir-li” la direcció d’À Punt, amb intenció de repetir la jugada de Camps i convertir la cadena pública en un chiringuito al servei dels “populars”.

Vergonyós l’episodi i més vergonyosa, encara, l’absència de Mazón que hauria d’haver estat al davant de la comissió que mirava de seguir -i controlar?- els tràgics esdeveniments que se n'anaven produint arran de la D.A.N.A. Els episodis que seguiren a la tragèdia -incloses les visites de les “autoritats” als llocs afectats- foren una desgràcia darrere l’altra, amb la impotència culpable -per ignorants i maldestres- dels (ir)responsables de la Generalitat Valenciana que, damunt i contradient-se contínuament, donaven la culta al govern central -només faltaria!-. O, més exactament -ja cansa la mateixa cançó!-, a Sànchez (!?) Això sí, en les tasques de reconstrucció, s’afanyaren a adjudicar els contractes milionaris a empreses de la Gurtel, els seus “socis” del temps de Paco Camps. Quina barra! I posant al capdavant del nou “organisme” a un exmilitar -amb un retir “de bandera”- que no té cap qualificació ni preparació expressa i al que se li “gratifica” amb un sou generós -serà per diners?-, mentre als experts no només no se’ls escolta, sinó que se’ls bandeja dels càrrecs de responsabilitat. Felicitats a la dreta valenciana!

-Mazón (Vilaweb)-

Açò a casa, mentre a la resta del planeta incendis, inundacions i descontrol de les temperatures que marquen fites mai vistes, des que hi ha enregistraments i que es tradueixen entre altres desastres -que han despertat totes les alarmes- com el ràpid i progressiu desgel de Groenlàndia, que ha perdut més de 5.000 kms2, des de 1985 i està alterant els corrents marines i l’estabilitat climàtica del planeta, aquesta segona massa de gel, després de l’Antàrtida. Què més ha d’ocórrer perquè els polítics de tot el món i les autoritats internacionals es posen a la feina i aturen el suïcidi de la humanitat, a què ens porta el negacionisme del capital que ens atenalla? O el “negoci” que els espera -al capital corrupte de les multinacionals i als polítics titella que el serveixen- és de tal calibre que fan -uns i altres- els ulls grossos, a l’extermini de la humanitat, ells inclosos? Fins ací arriba l’ambició desmesurada i el cretinisme d’alguns!

 

-Groenlàndia (La Vanguardia)-

Mentrestant Trump continua desbarrant, després de quatre anys de recorregut judicial per incitar a l’assalt del Congrés i comportar-se com un delinqüent habitual en totes les seues activitats comercials fraudulentes i personals de play boy barat i barroer. De res no han servit les successives condemnes dels tribunals ordinaris, perquè el Suprem, fet a la seua mida i amb jutges de la seua “corda”, no només no han validat aquelles sentències sinó que l’han deixat presentar-se a les eleccions presidencials, amb el resultat insòlit -la societat americana s’ho hauria de fer mirar- de “guanyar-les”. Així que ancha es Castilla, com diria aquell i nomena per als alts càrrecs a personatges de la més baixa estofa econòmica, social, informativa  i política -milionaris, això sí-, que no presagien res de bo, no només per al seu país sinó per a la resta de la humanitat, que és pitjor i més lamentable. Mentre Europa es troba “preocupada” per les amenaces d’aranzels al comerç i el militarisme creixent dels EEUU -ara amb Trump i abans amb Biden-. Clar que el servilisme de la UE i la seua conducta subalterna, no és d’ara, sinó des de fa massa temps i no té cap traça de què la Von Der Leyen -i els ultres que la sostenen, encapçalats pel PP “europeu” li pose fre. Ben trist!

 

-Trump (La Vanguardia)-

Això sí, festa rere festa en el nostre món: Nadal, Cap d'Any, Reis... mentre que a l’altre -de món- i no tan lluny de les nostres cases, els assassinats massius de dones i criatures, perpetrats per l’estat terrorista d’Israel, no paren. Els tímids -i frustrats per la complicitat criminal dels EEUU amb Israel- de l’ONU, les successives condemnes dels Tribunals Internacionals, la repulsa de la majoria -que no tots lamentablement- de governs democràtics, les massives i generalitzades protestes ciutadanes d’arreu del planeta no han aconseguit aturar el major genocidi de la humanitat. És esfereïdor contemplar les cavalcades dels Mags plenes de criatures il·lusionades, als mateixos informatius de notícies (!?) on criatures de Gaza són rebentades per les bombes de l’exèrcit jueu o moren de fam i fred, per les operacions obstructives israelianes a l’ajut internacional. Vergonya d’humanitat en haver arribat a un tal extrem!

 

-els Reis (Vilaweb)-

-Gaza (Amnesty)-

        

 Encara com alguna cosa està retornant a la normalitat, després de la tragèdia patida per les inundacions a València i voltants, com la reaparició  de Camacuc... El coratge dels Escrivà -pare i fill, editors de la Revista- i els seus ho han fet possible. Benvingut siga! I més benvinguda encara l’allau de nous subscriptors -famílies i escoles, perquè les biblioteques dels municipis (des)governats per la dreta no s’atreviran a tornar-se a subscriure. O sí?- Déu dirà...

 

Encara com.

 

-els Escrivà...-