Perquè un altre món és possible...i desitjable.: un
món més just i habitable, on els recursos es troben a l’abast de tothom i on la
igualtat d’oportunitats siga real. On el respecte a la diferència estiga
reconegut i practicat i les llibertats s’expressen sense ferir els altres. Això
passa, però, per l’aprofundiment de la democràcia, que no és només que estiga
abolida l’esclavitud –nominalment al menys-, que s’haja aconseguit el sufragi
universal –el dret a votar-, a constituir associacions i a expressar-se
lliurement. No. Perquè massa vegades la democràcia s’entén –encara ara i entre
nosaltres- com una cursa on tot val –manipulació, mentides descarades, males
arts...- i, una vegada aconseguit el poder dels vots, practicar una política
absolutament antidemocràtica i partidista.
Així que cal recompondre
el sentit comunitari de responsabilitat social sense oblidar el repte d’un
futur ordre econòmic no excloent ni depredador, alhora que durable, amb
empreses solidàries i consumidors responsables, instaurant la idea i la
pràctica no d’un creixement sense límits, sinó d’un decreixement assumit i
alliberador. Sense oblidar la revisió del paper dels mitjans de comunicació, que
haurien de contribuir a la construcció d’una societat més humanitzada on els
valors de la veritat, el respecte, l’objectivitat i l’educació en l’oci, la
informació i la cultura primen sobre l’índex d’audiència.
I ara que s’ha reeditat en la nostra llengua, la Utopia
de l’humanista Thomas More (Londres, 1478-1535), és ocasió de recuperar els
seus plantejaments a favor d’una societat més justa, organitzada i feliç.
Thomas More, ens dona pistes per analitzar –i posar a la pràctica- el valor de
la ciutadania responsable i ell mateix ho portà al límit, en oposar-se al
sàtrapa Enric VIII, en la seua pretensió d’erigir-se en cap de l’església
anglicana, que li costà la mort. El seu -el de Thomas More- fou un treball
intel·lectual notable i el seu compromís polític, decidit i valent i en
coherència amb els seus principis com a humanista europeu reconegut ja en el
seu temps i ara encara més.
Així, amb la proposta
d’una societat ideal –utòpica- More no volia altra cosa que servir de referent
per millorar la vida de la gent del seu temps, tot i reconèixer –el nom ho diu:
“utopia”, lloc inexistent, de moment, però tant desitjable com difícil
d’assolir-. I això en un continu caminar cap a allò que sembla impossible. Com
ara la pau al món, o el combat a la pobresa, o la lluita contra la fam i les
malalties arreu del món. Amb solidaritat amb els més necessitats, Solidaritat,
però, estable i eficaç, no només temporal o intermitent, quan passa una
desgràcia, com la tragèdia d’Haití, pel terratrèmol que s’ha cobrat milers de
víctimes –milions si comptem els desplaçats-.
Tant de bo que la
hecatombe que està vivint –quin eufemisme “vivint”, més bé morint!- el poble
haitià, ens remoga la consciència més enllà de donar ara mostres de solidaritat
i prou. Perquè un altre món és possible si ens ho proposem: la relectura de
Thomas More ens ajudarà, a bon segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada