Amb amics com C.A.M. no
calen enemics. Efectivament, el què fou ministre de cultura amb Rodríguez
Zapatero –i escriptor a estones perdudes- s’ha despenjat, ara, en
confidencialitzar als media una
“intimitat” poc favorable a l’anterior president: que el seu cessament es degué
no a la seua grisor i gestió maldestra –quan no obstrucció manifesta- a l’affaire dels “papers de Salamanca”, sinó
al desig de Zapatero de nomenar per al càrrec a una dona jove –González Linde-
i amb més glamour.
Així recolza C.A.M. la
campanya immoral del PP, de desprestigi –i culpabilitat afegida i “heretada”-
orquestrada contra ZP des de fa anys i, ara, “actualitzada” contra el PSOE, amb
ocasió de les eleccions europees.
Decididament, amb amics
com C.A.M. no calen enemics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada