Els de l’associació
“Josep Climent” de Castelló, amb ocasió de celebrar els XXV anys –els 25
“primers anys”, com resa la publicitat distribuïda-, han organitzat tot un
seguit d’actes i esdeveniments, entre els que destaca l’exposició commemorativa
al Museu de Belles Arts, de l’avinguda Germans Bou.
Doncs bé, a la sala
d’actes d’aquella institució es programà la glossa de la figura històrica, del
“titular” de l’associació: Josep Climent i Avinent, amb el títol de “El més
il·lustre dels fills de Castelló”. I és que, sense buscar la competència amb
cap altra de les figures rellevants del nostre Castelló, tothom coincideix en
la condició de irrepetible i digna de la major consideració, de la figura i de
l’obra d’aquell bisbe il·lustrat. I com que –indignament, perquè al mateix
Castelló hi ha estudiosos i investigadors que podrien haver-ho desenvolupat
millor- se’m demanà fer-ho jo –pot ser per la meua condició de soci històric de
la “Josep Climent”-, vaig acceptar gustosament la comanda, el passat 13 de
novembre, dijous, de recuperar la trajectòria vital del bisbe Climent, en un power preparat a l’efecte.
Val a dir que, a més dels
components de la junta i socis de la “Josep Climent”, de familiars, amics i
companys, contàrem amb la presència del Rector Magnífic de la Universitat
“Jaume I”, el Dr. Vicent Climent i Jordà, agraïda com està la institució
universitària pel guardó que se li ha atorgat enguany com a “honor Pentecosta”
i , sense la qual –la UJI-, la celebració del III centenari del bisbe Climent (1706-2006)
no hauria estat possible, en haver coordinat els actes commemoratius on
participaren, també, les universitats de València i Barcelona i la facultat de
Teologia de Catalunya.
Així,
doncs, la celebració dels XXV anys
d’existència de l’associació “Josep Climent” de Castelló ha resultat una bona
oportunitat, per rememorar la figura i l’obra del nostre “patró”, encara que
tot moment i ocasió esdevé adient per atansar-se al seu pensament, sempre
testimonial i de plena actualitat, com palesen les edicions successives envers
la seua personalitat [1].
Altrament, qui no coneix
al bisbe Climent? Qui no sap alguna cosa de tan il·lustre castellonenc? Qui no
ha passat, alguna vegada, pel cèntric carrer que porta el seu nom? Qui no s’ha
trobat enfront d’aquell casalici que, encara ara, impressiona i que albergà la Casa
dels Òrfens, obra predilecta de Climent? Qui no sap de l’existència del
col·legi bisbe Climent, al barri de Sant Fèlix? Qui no ha sentit parlar
de l’Associació Josep Climent, que treballa en la inculturació de la fe
i la formació integral dels nostres infants i joves, a la nostra diòcesi?
Heus ací el record inesborrable que, aquell
castellonenc il·lustre i il·lustrat, ha deixat entre els seus conciutadans i
que fa que, encara ara -als més de tres-cents anys del seu naixement, en 1706-,
la seua figura romanga viva entre nosaltres. I és que la persona i l’obra del
Dr. Climent i Avinent, manté tota la vigència i actualitat: fou un estudiant
exemplar, els anys de la seua infantesa, a les Aules de Gramàtica i Llatinitat
–sí a l’edifici, encara en peu, de la Plaça de les Aules, justament-. Continuà
estudis a la Universitat de València, d’on arribà a ser catedràtic de Filosofia
i benefactor d’alumnes i mestres. Lector infatigable, la seua biblioteca era de
les més nodrides i el propi Mayans féu per recercar algun dels seus llibres.
Canonge magistral de la Seu valentina i mecenes de la Universitat, fins que fou
nomenat bisbe de Barcelona.
Mai, però, s’oblidà de
Castelló on s’arribava periòdicament, ocupant-se de promoure l’ensenyança,
edificant escoles públiques i gratuïtes de “primeres lletres i doctrina
cristiana”, completava el sou dels mestres –històricament minso per allò de...-,
feia per millorar els estudis impartits i els edificis, també el de les Aules,
que arribà a refer a les seues costes. A més de buscar finançament amb
iniciatives com ara la construcció de forns de ceràmica i de pa –un dels quals,
el forn del Pla del barri de Sant Fèlix, encara el recorden les persones
d’edat i on anava la gent a pastar el seu propi pa o a proveir-se’n -.
A Barcelona es guanyà
l’afecte dels seus diocesans i el seu record encara es viu, perquè dedicà tot
el seu saber i tot el seu quefer a favor dels més desafavorits i a treballar –a
més per la religió que professava- per la justícia social, la cultura i la
llengua que compartim. El seu compromís amb els anhels dels catalans, contra
l’abús de les autoritats borbòniques, l’obligà a dimitir i es retirà a
Castelló.
Per tot això, la figura de Josep Climent i Avinent ha estat, sempre, un
referent obligat i autors prestigiats s’han ocupat de la seua persona: Tort
Mitjans, Llidó, el P. Batllori, E. Lluch, Bonet i Baltà, Corts Blay, J.
Beltrán, Rosa Mª Pasqual, Gil Vicent, Moreu Rei, Fuster, Colón i altres. No és
per a menys, perquè fou un home de forta personalitat, amb una formació
humanística amplíssima i que no s’amagà mai d’assumir les seues
responsabilitats i de fer front a situacions no sempre favorables: la seua
contestació a algunes decisions del poder polític autoritari d’aleshores, li
costà la dimissió del bisbat de Barcelona.
Encara li restaren sis
anys de vida per dedicar-los als afanys dels seus conciutadans: a promoure
l’ensenyança, la modernització del treball del cànem, la millora de les
collites, l’adquisició de llibres que els deixaria en testament, en una
biblioteca pública per als seus conciutadans, ubicada a la Casa dels Òrfens. Encara que la seua obra
predilecta fou la fundació d’aquell Col·legi
d’Òrfens. I és aquesta
preocupació per la formació de la infantesa, la que ha immortalitzat l’artista,
al mural de l’Ajuntament de Castelló, dedicat a Climent.
I és que la vinculació
de Climent amb Castelló fou una constant en la seua vida i epigrafiada pels
seus relators com a la seua “pàtria”, expressió contundent i indicativa del seu
sentit profund i de l’afecte professat a les seues arrels. I no foren poques
les ocasions en què trobem aquell esment. Encara que la mateixa expressió li
atribueixen els historiadors al bisbe Climent, en referir-se a València -on
passà la major part de la seua vida: des dels 14 anys fins als 60-, a més del
sentit que té atorgar-li tal condició, al cap i casal de l’antic Regne. La
perspectiva històrica i patriòtica de Climent, però, anava més enllà i així el
sentim a ell mateix proclamar-se català –o demanant que pel tal se’l tinga-,
defensar aferrissadament i argumentada el Principat i els catalans, així com
lloant les seues virtuts i personalitat com a poble. I encara anà més lluny,
quan es desfeu en proclames a favor de la Corona d’Aragó i alguns historiadors
el consideraren vinculat a l’anomenat “partit aragonesista”.
Així eixamplàvem la
figura del nostre bisbe més enllà de a seua condició de persona bondadosa, en
haver fundat la Casa dels Òrfens a
Castelló i haver assistit a pobres i marginats de tota condició, a València
–als temps de catedràtic de Filosofia i canonge de la Seu- i a Barcelona
–durant el seu pontificat i més enllà-. Desprès de resseguir el seu itinerari
vital, Climent se’ns mostra com un autèntic erudit, un intel·lectual de relleu
i un il·lustrat reconegut, ací i a tota Europa. I encara una persona compromesa
amb el seu temps i la seua gent, gens acomodatici ni servil al poder –de Roma o
de la Cort-, coherent i convençut –finalment- que l’educació de la infantesa i
la joventut és la millor garantia per aconseguir la felicitat de les persones,
el benestar dels pobles i el progrés de les nacions.
Doncs bé, de tot això s’anava
deixant constància a les diapositives que composen el power preparat per a tal ocasió i que fou seguit, amb atenció, per
part de la lluïda concurrència.
Llarga vida, doncs, al
pensament de Josep Climent i a l’associació que malda per portar a la pràctica
aquelles ensenyances.
Per molts anys.
[1] A partir de la publicació de la biografia del Dr. Tort
Mitjans, en 1978: El obispo de Barcelona,
Josep Climent i Avinent. Balmes. Barcelona. han aparegut –a més de
nombrosos articles-, les següents monografies sobre Climent:
-GARCÍA FERRER, M. i
MIRALLES CONESA, L. (2007): “José Climent Avinent, humanista del siglo XVIII y
su colaboración en las publicaciones de Andrés Piquer Arrufat”. Boletín de la S.C.C., tom LXXXIII, cuad.
I-II, 229-248. Castelló.
-ADELL i CUEVA, M. A. i ADELL i
FERRÉ, M. V. (2011): “La personalitat polièdrica de Josep Climent”, en Josep Climent i Avinent (Castelló de la
Plana, 1706-1781). Bisbe de Barcelona. Universitat Jaume I/Diputació de
Castelló. Col. Biblioteca de les Aules. Castelló, 25-73.
-VÁZQUEZ ARTÉS, C.
(2011): Escolásticos e ilustrados. El pensamiento de José Climent y la Valencia
del Setecientos. Institució Alfons el Magnànim. València.
- ADELL i CUEVA, M.
A. i TORT MITJANS, F. (2014): Josep
Climent i Avinent: Antologia de textos. Consell Valencià de Cultura-
València.
- ADELL i CUEVA, M. A. (inèdit): El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada