Pensàvem alguns que la tal
síndrome es referia, només, a la simptomatologia experimentada pels segrestats
envers els seus segrestadors, per ves a saber quins mecanisme psicològics, en
trobar-se en la més absoluta dependència dels seus botxins o per inspirar-los
alguna mena de compassió i apaivagar els propis sofriments. O, fins i tot,
perquè els retinguts arriben a comprendre o, més encara, compartir els motius
de la conducta i ideologia dels agressors.
El que desconeixíem, però, és que la tal síndrome
era d’aplicació al conjunt de la societat: vegeu si no, cóm s’explica que els
segrestadors de la ciutadania i els qui han materialitzat la indigència i ruïna
econòmica i moral d’aquest país –el PP-, siguen encara els més votats...
esperem que només en les enquestes.
Si no, “apaga y vámonos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada