No era prou amb la fulminant
destitució, des de les instàncies de l’estat –de dret?-, dels legítims
representants de la ciutadania, escollits democràticament a Catalunya?
No era prou amb la seua detenció,
ordenada per l’aparell judicial –independent, of course, de l’executiu-?
No era prou amb el “paseíllo” previ,
per exhibir-los davant grups de curiosos cridaners, insultadors i molt
constitucionalistes ells –banderes incloses-?
No era prou amb sotmetre’ls a un
judici sumaríssim –si més no per l’escassa durada de poques hores-, amb la
redacció d’una sentència que estava “cantada”?
No era prou amb amenaçar-los amb penes
de presó, si no pagaven les corresponents fiances?
No. Calia humiliar-los, fent-los
“jurar” la constitució espanyola, en una redacció que ara “declara” –o alguns
ho interpreten?- delinqüents, als que no l’acaten i demà, si se la “revisa” pot
no fer-ho –i aleshores se’ls rehabilitarà?-
Calia generar, en els familiars dels
detinguts, un tal sofriment injust? I, en milions de ciutadans de Catalunya –no
només independentistes, sinó simples demòcrates i persones de bé- una tal
frustració i indignació, que no desapareixerà tan fàcil i que ens afectarà a
tots i greument i, si no, al temps?
Calia afegir més llenya al foc?
Calia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada