Efectivament,
d’un temps ençà, els il·lustres acadèmics –homes- que saltaven a la primera
“provocació” de les feministes (!), en “violentar” el llenguatge a favor d’un
cert igualitarisme –que no una igualtat total-; resten ara muts front al seguit
de despropòsits que els polítics i funcionaris de torn, deixen anar sense cap
rubor al tribunal que jutja (!?) els fets –o les intencions- de l’1-O.
Per
exemple que determinat testimoni –presentat per la fiscalia, of course!- deixe caure, sense
despentinar-se, que “no hubo ninguna
carga policial...” –cita textual dels media-,
malgrat els centenars de vídeos –algun de la BBC- que han donat la volta al món
evidenciant tot el contrari; no ha fet moure una sella als il·lustres
acadèmics, tot i l’ús pervers de la llengua espanyola, la precisió i credibilitat
de la qual –“limpia, fija y da esplendor”-
sembla estan obligats a promoure urbi et
orbe.
Com tampoc s’han immutat -els il·lustres acadèmics- quan el mateix
testimoni, a la vista de la magnitud de la seua falsedat, ha volgut “matizar”
que la policia –si de cas- “actuó con
exquisita proporcionalidad...” –nova cita textual dels media-, que encara perverteix més la llengua espanyola, la dignitat
de la qual la RAE hauria de garantir.
No
queda una altra que, si front a tals i monumentals agressions al castellà,
l’Acadèmia responsable de tenir-ne cura no es mou, serà que comparteixen
aquells exabruptes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada