Manllevant l’advertiment
del clàssic castellà, ve bé, ara, portar al cas tot un seguit de
“coincidències” que ens fan singulars, si més no a la democràcia de què ens hem
dotat per seguir allà on estàvem, és a dir en el franquisme pur i dur –de fet i
segons i com, de “dret”-.
-La Vanguardia- |
Així si no n’hi havia
prou en deixar passar les desigualtats –salarials, de càrrecs de
responsabilitat, de visibilitat, de victimació moral i física...- del
col·lectiu de dones, per part dels
“partits” hereus de la ideologia de la dictadura –que no de dreta, on és la
dreta en aquest país?-, ara la inclouen en els seus programes, a la descarada i
s’oposen i desqualifiquen als qui promouen –col·lectius de tota mena i partits
d’ “extrema esquerra” of course!-
vagues i protestes –legítimes i més que justificades-, al voltant del dia
-internacional!- de la dona. I això sense complexes, clar. S’ha acabat allò de dissimular,
ni que siga mínimament, la ideologia cavernícola i nacionalcatòlica, que és
l’essència pàtria, des de temps immemorial. Mentrestant, òbviament, la resta
del món –països civilitzats i/o democràtics o no tant[1]-
es manifesta públicament a favor de les dones i els seus drets, en el dia
internacional.
-el País- |
També en això, com ja ens havia advertit en Fraga, Spain is different...Sembla, però, que
no els està sortint bé...del tot: la presència –ací i per tot el món- al
carrer, ha estat espectacular i no només de “feministes”, sinó de tota classe
de gent –homes inclosos, clar-, de tal manera que algun media ha qualificat d’ “huracà” una tal presència massiva, com no
s’havia vist mai. Cal esperar que això es traduirà a les urnes i els reductes
tardofranquistes –a Espanya- i parafeixistes –a la resta del món- rebran el
correctiu que tenen més que merescut. Ja seria hora.
I clar el jovent aprèn
dels grans i així un estudi del Centre Reina
Sofía, detecta que la majoria d’adolescents i joves espanyols –el 56%- es
decanten a favor de les tesis masclistes dominants..., lamentablement encara.
Òbviament amb unes tals perspectives, desempallegar-nos de la singularitat que
ens atenalla no resultarà gens fàcil.
-Público- |
Paral·lelament, les
organitzacions ultradretanes i subvencionades pel PP, fins fa no res –cas de Hazte
Oir –i no és l’única... sembla que van perdent la “butla” i ara mateix
a València –tradicional feu de la dreta tardanofranquista, ara en mans de Ribó-,
la policia local ha interceptat l’autobús de l’organització ultracatòlica i
l’ha traslladat i immobilitzat a les dependències policials, per netejar-lo
dels “anuncis” que incompleixen la normativa de seguretat i tapen les sortides
d’emergència del vehicle. Damunt això.
Més que singulars, també,
ens estem significant en la vista del “procés”-a
la seu del TS-, que dóna per a molt –i més que en donarà-.
-La Vanguardia- |
Especialment en els
posicionaments diametralment contradictoris, segons si el “declarant” és
funcionari espanyol –o polític espanyolista, tan s’hi val- o si és algú amb
seny i (més) neutral: els primers negant l’evidència dels milers de vídeos,
-que han donat la volta al món- atrevint-se d’acusar de “violents” als pacífics
ciutadans apallissats, que feien cua per a votar l’1-O i titllant d’antidemocràtic
tot allò que no foren les “sentències” del Constitucional. Els segons –cas
d’Urkullu-,
-La Vanguardia- |
insistint en l’esforç de Puigdemont –fins al final- en trobar una
via negociada, políticament, amb l’Estat; front a un Rajoy paralitzat per la
por o, simplement, d’esquenes a qualsevol alternativa que no fos la consigna
heretada del franquisme, d’Una, Grande y
Libre, per a Espanya.
-La Vanguardia- |
I encara en veurem de més grosses. Mentrestant val
més agafar-s’ho amb humor, com ho fa Toni Soler a l’ara:
-L'ara- |
Encara
com les dones s’han
significat –en bé- aquest dies i no molt lluny d’ací la Marta Pessarrodona, ha rebut el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, valenta com ella sola i reconeguda
poetessa, assagista i biògrafa d’altres donasses com ella –Montserrat Roig,
Aurèlia Capmany, Frederica Montseny,
Mercè Rodoreda i Caterina Albert-, a més d’estudiosa de la figura i l’obra de
Virgínia Wolf.
-La Vanguardia- |
I més enllà la joveníssima lideressa demòcrata als EEUU,
Alexandria Ocasio-Cortez, la més jove congressista del paìs, que espanta als
conservadors d’en Trump, només perquè fa costat al senador Markey, actiu
batallador contra el canvi climàtic...
-La Vanguardia- |
Felicitats!
Encara com.
[1] Alemanya, Àustria, França, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Itàlia,
Polònia, Portugal, República Txeca, Suècia Ucraïna, EEUU, Canadà, Argentina,
Corea El Sud, Tailàndia, Austràlia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada