Dies feixucs DESPROPÒSITS...

         Lamentablement ja ens hem -ens han- acostumat a “encaixar” tot un seguit de notícies que, tot i que no són –o sí?- fakes news- esdevenen contradictòries o fora mida per ser creïbles o, si més no, assenyades. Ara a les europes –Brussel·les dixit-, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyden, assegura –sense immutar-se- que la UE es gastarà un bilió d’euros per a la transició ecològica o “neutralitat climàtica”, a aconseguir al 2050. Amb permís de qui? I, sobre tot, amb els diners de qui? La recent cimera mundial Xile-Madrid per a combatre el canvi climàtic ha estat un fracàs estrepitós i les sessions de la UE a Brussel·les no han anat millor, per la cicateria d’uns, el boicot d’altres i l’absència d’alguns. Això  sense esmentar les burles i els atacs que ha hagut de suportat Greta Tunberg. Aleshores, a què ve ara una tal precipitada i descomunal “aportació” de la UE per a salvar el planeta? O és “la cara” el què es vol salvar amb una tal notícia?

 -Greta Thunberg (Vikipèdia)-

         A les europes també, encara que fora de la UE -amb un brexit a punt de materialitzar-se-, hem hagut d’assistir perplexos a la “repercusió” que la decisió dels ducs de Sussex –Enric i Meghan Markle- de guanyar-se la vida, fora del cercle reial, ha generat, com a notícia mediàtica mundial, per davant de guerres, morts d’immigrants a la Mediterrània, incendis planetaris i desgràcies de tot tipus. Increïble. Doncs sí, consells de crisi d’Estat i paralització de la vida d’un país sencer, pendent d’una tal “trascendent” notícia que, segons algun mèdia sensacionalista, ha posat “contra les cordes” (!) a la reina àvia, Isabel II. Perquè, clar, la pretensió de no seguir vivint de la “rifeta” –ni que siga monàrquica-, ni aparèixer de tant en tant amb costosos –per al contribuent- uniformes, fent l’estaquirot en actes “oficials” i guanyar-se la vida treballant, com la resta de mortals, això resulta ofensiu per a segons qui. Finalment la reina àvia ha dic que ho “entén” i els dona el seu “permís” (?)

-ducs de Sussex (el País)-

         Mentrestant a les espanyes es fomenta la crispació espentant a Sánchez a acomplir la Constitució (!?), des de la dreta –les dretes-, per tal que la nació espanyola no deixe de ser una grande y libre, que és com sembla que la Carta Magna la defineix... O eren –i encara “son”- els Principios Fundamentales del Movimiento Nacional els que la definien tal qual? Resulta xocant que són els tardofranquistes militants els més fervorosos defensors de la inviolabilitat –i immutabilitat- de la “llei de lleis” i de la monarquia constitucionalista –“...Se trata de una instauración, no de una restauración...” Franco dixit a les Cortes del Reino (vegeu les hemeroteques)-. En fi, despropòsits més grans s’han vist i cal esperar-ne.

         Més a prop, ens enteren que els “rescats” del  Banc de València i la CAM han resultat més cars que el de la pròpia Bankia, en haver rebut de l’Estat unes altres tantes quantitats milionàries més importants, en relació al seu tamany. I el què és més preocupant és que només s’ha recuperat el 10% del capital aportat per salvar el sector financer espanyol, donant-se per perduts 43.225 milions d’euros. I tot gràcies a la pèssima gestió dels responsables (?) d’aquelles entitats,que han estat condemnats (!) a penes menors –cas de Rato- o encara en la incògnita –cas d’Olivas-. Això, sí, els “inversors”, majoritàriament modestos estalviadors o pensionistes, se les han vist “negres” per recuperar una part del seus estalvis. Clar que la “sanejada” economia pública pot amb això i més, com els robatoris descarats de segons quins polítics, conxavats amb empresaris corruptes –com ells- que han deixat escurades les arques estatals i que encara estan per ser portats davant la justícia i condemnats a tornar els diners.

   -O. Junqueras i Puigdemont (l'ara)-

         I ben a la vora, un Tribunal Suprem que, primer fa una “consulta” a la Justícia Europea sobre si Oriol Junqueras pot accedir a l’acta d’eurodiputat i -sense esperar resposta!- segueix el judici i l’inhabilita i condemna. I quan la Justícia Europea li diu que sí, que hi té tot el dret, aleshores li’l nega “argumentant” que la condemna és ferma (?) Mentrestant Puigdemon i Comín reben tots els reconeixements i s’estrenen com a eurodiputats. Qui ho entén? I és que la Justícia a Europa –no només a la UE, sinó als països membres afectats per l’affaire català: Alemanya, Bèlgica, Suïssa, GB-Escòcia...- van per un camí i a Espanya per l’altre: uns -Alemanya, Bèlgica, Suïssa, GB-Escòcia... la UE- reconeixen el dret a la llibertat d’expressió –també en política- i l’altre –Espanya- la nega i condemna, empresonant els ciutadans escollits democràticament a les urnes, que s’atreveixen a exercir-la. Un despropòsit, doncs, darrere de l’altre....Clar que ja ens ho havia advertit Fraga, des de la seua “ambaixadoria” a Londres: Spain is diferent... I tan diferent!

 -Tsai Ing-wen (l'ara)-

Encara com a Taiwan, la totpoderosa Xina no ha pogut impedir que la candidata pro democràcia arrasara als comicis recentment celebrats: Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i reclama a Pequín no interferir en la decisió dels votants. Alguna cosa es mou.