Carta oberta DIMISSIÓ?

Dimissió? Renúncia i gràcies. Després de l’estira i arronsa del PP -perdedor de les passades eleccions- i els seus “acòlits” de la judicatura -Lesmes inclòs- front a la coalició del govern espanyol pretesament d’esquerres; per no perdre -els populars- la majoria -conservadora- en un dels tres poders de Montesquieu -el judicial-, prebenda històrica de la dreta. La dimissió és un privilegi dels càrrecs en ple exercici -que no és el cas-, en discrepar -que tampoc ho és- amb la majoria conservadora que el nomenà -encara que sí que ho és, front un govern democràticament escollit i amb criteri sobre la pretesa independència del poder judicial-. Així que, finalment, el president dels màxims òrgans del poder judicial ha hagut de renunciar -que no dimitir-, desprès de l’escandalosa perllongació de la caducitat del seu mandat. Ara als altres membres, amb mandat igualment caducat, no els queda altra que seguir el seu exemple. La cosa, però, no està tan clara. Al temps.