Carta oberta...

 

Pedro Turon es un desconegut i amable comunicador que, periòdicament, em fa arribar textos periodístics valents i compromesos, que denuncien la desinformació interessada -i jo diria que delictiva- que ens volen imposar les forçes -econòmiques i polítiques- antidemocàtiques -quan no directament autàrtiques- envers els temes “candents” del moment. La vergonya internacional de l’asfixia que els EEUU sotmeten a la població de Cuba, des que Fidel Castro acabà amb la dictadura criminal de Batista -protegit dels EEUU- no té nom i encara dura. O ara més que mai, arran del fracàs dels nordamericans d’acabar amb el règim cubà.

Per això em vaig decidir a agrair-li la informació i adreçar-li unes paraules que van adjuntes.

-bandera de Cuba (Viquipèdia)-

Re: Cuba resiste

dijous, maig 28, 2026 19:48 CEST

person

Marc Antoni Adell marc.adell@uv.es

Per a

> Pot ser ja seria hora d'agrair-vos, benvolgut i desconegut amic Pedro Turón, les vostres trameses periòdiques, envers temes d'actualitat -ara Cuba, Gaza i el poble palestí massacrat, Ucraïna i els seus "mites", les intervencions d'EEUU arreu del món,

Putin, ara enlairat i re-prestigiat a Rússia, per la estupidesa de la UE etc. etc.- temes sistemàticament manipulats pels "media" políticament correctes. És d'agrair.

Val a dir que alguns, sense ser analistes polítiques ni superdotats, venim posant en qüestió (quasi) tot el que ens "inunda" al respecte i, en concret, el tema de Cuba. Així ens atreviríem a preguntar: "No hauria evolucionat a una democràcia "occidental" el règim revolucionari de la nació cubana, si els EEUU, en lloc de declarar-li la guerra -també físicament, amb la invasió de Cochinos, ordenada per Kennedy- i el bloqueig immisericorde i criminal contra el poble cubà, hauria reconegut que Castro tenia més raó que un sant en derrocar a l'assessí autoritari de Batista, demanar excuses per haver-lo mantingut al poder i haver-se oferit a buscar noves fórmules de convivència i benestar per al poble cubà?

Aleshores si a Cuba es manté un règim revolucionari -de resistència a la hostilitat continuada i inhumana dels EEUU- és de responsabilitat dels EEUU. I algú amb criteri i autoritat els ho hauria d'evidenciar -en temps l'ONU?-.

I així amb la resta de situacions hàbilment (?) manipulades per donar la culpa sempre als mateixos.

Bé noves gràcies amic.

                                                       Marc