“A la fuerza ahorcan”, diu la dita castellana, però tampoc. Els
successius revessos que els “populars” estan recollint al Parlament on, malgrat
tot, són el partit majoritari els està fent abaixar els “fums” i fan veure que
s’avenen a parlar amb les forces democràtiques, com ara per “pactar” un ample
acord en matèria d’educació. Però no.
Una “força” política que des de
1978 –data constitucional emblemàtica i sacralitzada per molts “demòcrates”-
s’ha oposat sistemàticament al pacte educatiu, amb la resta de partits, no és
de fiar. Féu memòria, si no, com es comporten: des de l’oposició actuen com a
única força discrepant front a la totalitat de partits i, des del govern, imposen
–en solitari- a la resta de forces polítiques, la(es) seua(es) lleis, bloquejant
tots els intents de pactar unes bases mínimes d’acord. La ideologia neoliberal,
conservadora i tardofranquista, d’una tal formació és incompatible amb
qualsevol acord de bases dialogants i democràtiques, tampoc en educació.
Així que, malgrat la “bona cara”
que posa el substitut de Wert, del PP no se’n traurà l’aigua clara. I si no, al
temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada