1 de febrer del 2017

Dies feixucs QUIN 2017 ENS ESPERA?


         A la vista de les primeres notícies, no millor que l’infame 2016 al què, pel seguit de desgràcies –naturals i provocades- que ens ha deparat, teníem ganes de perdre de vista. I no, el 2017 es presenta pitjor, que ja és dir. Vegeu, si no:
Per començar i que a l’endemà –i el mateix dia de la “proclamació”, amb una notable absència de famosos i públic- el nou president dels EEUU, es veu contestat i qüestionat, esdevé una fita històrica... que sembla no té aturador...Perquè no té aturador el seguit de despropòsits que està protagonitzant aquell personatge: l’enemistat amb Mèxic i la pretensió afegida de que els mexicans li paguen el “seu” mur;  el conflicte generat amb la Xina, pel descarat proteccionisme comercial que avala per als productes americans a l’orient; el malestar amb Europa per la lloa que en féu del “brexit” i el menysteniment de les polítiques de la Unió, alhora que flirteja amb individus com Putin i Netanyahu. I, a dins de casa, pel seguit d’escàndols que no para de protagonitzar des de l’inici de la campanya electoral a la presidència dels EEUU: el boicot als mitjans, en acusar-los de mentiders per denunciar les seues barbaritats; el masclisme barroer i sexista envers de les dones americanes. I, ara, el racisme militant, en barrar el pas als immigrants musulmans, que li ha valgut la crítica internacional que inclou a incondicionals com l’Aràbia Saudita.




Clar que què es podia esperar d’un megalòman paranoide, com ja l’han qualificat prestigiosos psicòlegs i psiquiatres? Una desgràcia planetària és el que ens ha caigut al damunt, amb un tal ros de panolla acomplexat i bordeline: no d’una altra manera s’entenen aquells comportaments.
Mentrestant als espanyolistes dels “populars” els ve de guinda que l’exjutge Vidal qüestione la legalitat –o és que hi ha res de legal, fora de la sacrosanta Constitució?- de la recerca de dades, per conformar el cens electoral català, amb vistes a la consulta democràtica pretesa –també il·legal, of course!- , perquè els habitants de Catalunya “opinen” sobre el seu futur. Ara la fiscalia –que sembla no té res més a fer-, com a corretja de transmissió del govern de torn, s’ha posat frenèticament al costat (!?) de Vidal per perseguir un tal delicte: el de conformar un cens per consultar a la ciutadania...
Del què no s’obliden els del PP és de “gratificar” als seus titelles i així  la “protegida” de Rajoy, en temps ministra del “transvasament” –la tal Rodríguez-, que s’exhibí a Vinaròs en la posada de la “primera canalització”, per portar l’aigua “sobrant” (!?) de l’Ebre als camps de golf de l’era Camps, amb presència de mes policies que públic; en haver estat rellevada de la CNMV, on protagonitzà una gestió nefasta, ara se la “premia” amb la presidència de l’empresa pública Tragsa, on cobrarà –per fer no sabem què- 210.000 euros l’any. Així, mentre els nostres titulats universitaris  han d’anar-se’n de casa, ves a saber a on, per trobar treball i viure justos, ací els “populars” recol·loquen als seus en llocs de responsabilitat (!) pública i sous d’infart. I, damunt, ens hem hagut de sentir –Rajoy dixit- que clar ens ha vingut la crisi al damunt, perquè hem viscut –qui, si se pot saber, Mariano?- per damunt de les nostres possibilitats (!?). Quin morro té el de Pontevedra!
I la violència arriba –o no se n’havia anat?- a l’escola. Ara en un institut de Villena –Alacant-: un adolescent, ganivet en mà, ataca sense motiu aparent, a cinc companys que resulten ferits lleus i el propi agressor n’és afectat, en ser reduït per la guàrdia civil. Fonts de l’institut informen que no era mal estudiant (!). El tema és prou complex com per despatxar-lo en una simple glossa, però el què és evident és que alguna cosa no estem fent bé: ens ocupem i preocupem prou -els docents i les autoritats educatives- del nostre alumnat adolescent –per definició conflictiu-? Estan les famílies prestant la desitjable –imprescindible més bé- col·laboració i complicitat amb els centres dels seus fills? Clar que en un context social, on l’agressió i la violència és present a diari, es fa difícil evitar que no es “cole” als centres, pertorbant i pervertint la convivència i el bon clima imprescindible a la funció educativa. Més, quan els media ens estan bombardejant literalment a diari, sense cap mirament, amb les (males) notícies de l’agressivitat de tot arreu i farcint els programes i les sèries d’una violència afegida i gratuïta, que esdevé letal.


Encara com, per a la cultura i la història, ens n’arriba una de bona –de notícia- i és la troballa d’un vaixell de l’antiga Roma que naufragà front a l’illa de Cabrera amb centenars d’àmfores al seu interior i 1.800 anys d’antiguitat, que transportava garum, una salsa cobejada del moment, fabricada a partir de budell de peix dessecats al sol.
Justament foren els pescadors de la zona, els que donaren la veu d’alarma, en trobar enganxades a les xarxes troços de ceràmica que han resultat ser de les àmfores del vaixell enfonsat.

Encara com...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada