En l’itinerari vital de
cadascú, hi ha moments i circumstàncies irrepetibles -ni que siga per
l’evidència de què no ens tornarem a trobar, per celebrar cinquanta anys
més...-, com ara el mig segle que commemorem del final dels nostres
estudis de Pedagogia, a la Universitat de València, a la seu de La Nau, en 1968,
mentre el món s’estremia pels esdeveniment del maig francès (!), amb la revolta
estudiantil més contundent de la història, amb repercussions per tot arreu,
inclosa la Universitat –i la ciutat- de València i de tota Espanya.
Finalment i gràcies a la
iniciativa del professor Benavent –sempre ho serà, de “professor”, encara que per la
seua jovenesa d’aleshores podia haver estat company nostre-, que ja ens ho
havia suggerit –preparar la celebració els 50 anys de la nostra promoció, amb
motiu de la convocatòria dels actes del cinquantenari dels estudis de Pedagogia
a la Universitat de València, en 2015-, un grup de companyes i companys –amb
Joan Codina al capdavant, tot i que ell insisteix en no ser citat- ens anàvem
trobant a La Nau i ens posàrem a la feina per arribar a la fita desitjada:
2018, cinquanta anys de la nostra promoció –la primera-.
La cosa, però, no ha estat fàcil: primer per la
dificultat de localitzar a la llarga nòmina de col·legues –més de cent!- i dels
punts més allunyats –com ara Canàries!-: telèfons, antigues adreces postals,
entorns mediàtics –facebook, twiter...-. Finalment s’obrà el miracle
i bona part d’elles i ells foren localitzats, encara que no tots es trobaven
amb la salut prou robusta com per a viatjar i d’alguns altres, les respectives
famílies ens notificaren la mala notícia del seu decés...
El decurs dels contactes i els acords als
què anàvem arribant prefigurava una celebració emotiva, en el reencontre
personal i més enllà, doncs es projectava l’ “edició” d’un “llibre”
commemoratiu, imprès o digital o en ambdues versions, al que anàrem fent
aportacions i que finalment quedà estructurat així –tal com el company Codina
recollí, en els seus correus-:
> El “libro” y a la vista del trabajo del Profesor Benavent, tendría
varias partes, en mi opinión, que someto a vuestro criterio.
> 1ª Parte: - Proceso para llegar al encuentro, que lo estoy
elaborando y que vosotros podréis matizar.- Los años 60. (texto de Benavent)-
La intervención de Marisa Monera (creación de la Facultad)- La intervención de
Benavent (los 50 años)- La intervención de Castillejo (idem)- La de Alejandro
Mayordomo... que se recoge en el blog Marc:
> Entre 1ª y 2ª parte: fotos de los libros. Lo de conseguir los
programas es más difícil. También las fotos de aquellos años o bien se pueden
poner al final o colocándolas entre el texto.
> 2ª Parte: Las autobiografías personales.
>3ª Parte: Memento de difuntos: relación de los fallecidos y unas
palabras de recuerdo.
> 4º Parte: el encuentro- parlamentos de autoridades y algunos de
nosotros.
Aquesta i altres qüestions, com les entrevistes
amb el vicerectorat i deganat s’anaren gestionant fins arribar al dia d’
“autos”, amb els programa següent:
50 anys de la 1ª promoció de Pedagogia de la
Universitat de València.
10:00 Trobada
d’exalumnes de la 1ª promoció de Pedagogia de la Universitat de València, al
claustre de la pròpia Universitat: presentacions i entrega de credencials.
> 10:30 Acte institucional-acadèmic
a la Capella de la Verge de la Sapiència, amb participació d'autoritats i
companys.
Intervencions:
>
· Professor Dn. José Antonio Benavent
Oltra
>
· Professora Dª. María Luisa Monera
Olmos
>
· Professora Dª. María Isabel Corts
Giner
>
· Professor Dn. Juan González Ruiz
>
· Professor Dn. Juan Bta. Codina Bas
> Finalització de
l’acte amb el Memento de difunts, en
record dels professors i companys que ens han deixat.
> Com a conclusió
de l'acte institucional – acadèmic, el Gaudeamus
Igitur.
> 12:00 Visita
guiada per l'Edifici de la Nau, accedint
als espais on estudiàrem, ara remodelats, amb especial èmfasi al
Paranimf, l’antiga Capella de la Verge de la Sapiència, la Sala de Juntes, la
Biblioteca Històrica.... Al Paranimf, el company Marc Ant. Adell glossarà,
breument, la figura del claustral i catedràtic Dr. Josep Climent i Avinent,
pedagog reconegut, que forma part de la galeria de retrats dels pròcers de la
Universitat de València.
> En concloure la
visita guiada, la foto de rigor als peus de Lluis Vives, en record de la
celebració del nostre 50è aniversari. I
tot seguit: dinar de germanor.
Que es portà a
la pràctica, segons les previsions. Efectivament, abans de l’hora “oficial”,
els de la comissió anàvem arribant i s’organitzà la taula de “recepció”, per
anar entregant als companys i companyes la bossa de la UVEG, el programa
d’actes, el llibre d’obsequi, la pegatina
d’identificació... I tal com havíem suposat l’encontre fou molt emotiu, perquè
si bé és veritat que alguns ja ens havíem vist amb ocasió del 25 anys de la
promoció, altres no i no era fàcil de reconèixer-nos, desprès de 50 anys...
encara que el record de la foto de la orla ens donà la clau per saber qui érem.
La meua sorpresa –majúscula!- fou quan Santiago Aranda –de Valladolid!-, al que
vaig reconèixer tot i que hem perdut alguns cabells des d¡’aleshores... al
dir-li que jo era “Adell”, afegí “Cueva”: increïble! Sobre tot perquè, en la
meua condició d’alumne lliure –alguns, ai!, estàvem treballant per portar la
família endavant- no passava per la Facultat, si no era amb motiu d’exàmens o
d’entrega de treballs i, per tant, la relació amb els condeixebles era molt
escassa. Pot ser el bo de Santiago havia repassat la orla i tenia “frescos” el
nom dels companys i companyes de curs...
Siga com siga,
les abraçades emocionades anaren succeint-se, extensives a les consorts
d’alguns companys i família, que vingueren acompanyats dels seus a un tal
encontre... I en això Codina ens convoca als peus de Vives, per a la foto de la
premsa local i alguna entrevista per a la televisió valenciana, interessada en
saber dels “sobrevivents” del maig del 68 valencià, doncs sense voler-ho fórem
co-protagonistes de les mogudes franceses, encara que no amb la intensitat que
a París, atès que, ací, la policia franquista –els “grisos”- estigué activa i
contundent, segurament com a premonició del final de la dictadura...
La foto costà de
fer, perquè estàvem tots un pèl distrets i dispersos, per l’emoció de
l’encontre i els grups que s’anaven fent en animada conversa... Finalment hi
hagué foto...encara que sense Vives, doncs el fotògraf atent a nosaltres
descurà l’estàtua... Els que sí que s’atansaren foren els de l’antic Canal9 ara Àpunt, per fer-nos una entrevista sobre la marxa, als que estàvem
més a mà, com ara Vicent Ureña, que sembla que visqué directament l’assetjament
de la policia que envoltava l’edifici de la Nau, en alguns dels episodis
estudiantils de les protestes de maig del 68 a València... en paral·lel a les
de París... Jo no vaig poder donar aquell testimoni, doncs com a alumne lliure
anava només als exàmens i a deshora, a entregar els treballs de les assignatures...
Tot seguit
passàrem a la capella de la Verge de la Sapiencia,
magníficament restaurada i dedicada ara a funcions i activitats culturals i
acadèmiques.
Val a dir que el
“marc” fou acollidor i del tot adient a l’acte, amb càrrega emotiva i contingut
íntim i, una vegada “instal·lats” als bancs de la capella, l’amic i company
Codina prengué la paraula per presentar l’acte i a la Sra. Degana de Filosofia
i CCEE que presidia. La Dra. Bo féu un discurs gens convencional i tot que es
referí a l’esdeveniment acadèmic i històric -50 anys!- que ens reunia i al seu
significat institucional per a la Universitat de València –instauració dels
Estudis de Pedagogia, fins aleshores només a Madrid i Barcelona-, s’implicà del
tot en la dimensió emotiva que ens embargava a tots i ella mateixa es veié
desbordada pels sentiments compartits, fins a l’extrem d’haver d’interrompre la
seua intervenció, fent-se un silenci feixuc que algú dels presents “compensà”
en iniciar un fort aplaudiment secundat pels tots els presents...
A continuació
intervingueren –segons programa- el nostre professor, Dn. José
Antonio Benavent Oltra, amb una sentida i documentada exposició del moment
històric dels nostres estudis. I seguidament fou la companya de curs i desprès
professora de la Facultat, María Luisa Monera, qui donà detalls del nostre
decurs acadèmic i del moment històrico-cultural que ens envoltava, en una
difícil transició a la democràcia, implicant-se del tot en aquelles vivències
de “protesta” estudiantil i de canvi polític. A continuació la companya María
Isabel Corts Giner dibuixà una panoràmica –en el context universitari del moment
i de tota Espanya- molt documentada, també, amb referències a les alternatives
acadèmiques i professionals dels estudis de Pedagogia, tradicionalment
vinculats a la docència, però amb projeccions a molts altres camps. Per acabar,
el company –d’estudis, però també d’Inspecció Educativa- Juan González Ruiz, de
manera desimbolta en els gestos i amb
alguna consulta al paper que duia escrit, ens féu una “confessió” -sentida i
documentada alhora- del significat dels estudis de pedagogia sobre la seua –i
la de molts- condició de mestre, el paper de l’escola i la funció inspectora.
Tot molt emotiu i viscut, que encara s’intensificà en
dedicar un record a les companyes i companys que ens han deixat: amb un fons
musical adient al moment i la lectura d’uns textos de referència, per part de
Joan Codina. Mª Dolores Ibàñez i Senador Pallero anaren llegint els noms de
professors i alumnes, als que férem presents des de la seua absència i record,
en uns moments de forta emoció compartida. L’amic Codina tancà el torn
d’intervencions i es procedí a l’entrega dels pins amb què ens obsequiava la Universitat, així com a lliurar-li a
la Degana uns dvdes musicals, que
agraí. I com a conclusió de l'acte institucional i acadèmic, entonàrem el Gaudeamus Igitur, per passar tot seguit
a la visita guiada de l'Edifici de la Nau.
Així que accedírem
als espais on estudiàrem, ara remodelats, com la Sala de Juntes, amb els
retrats de tots els Rectors –on s’haurà d’afegir el de la primera Rectora de la
història de la Universitat de València, la professora Mª Vta. Mestre,
recentment proclamada-, la Biblioteca Històrica amb incunables valuosíssims procedents
alguns dels fons d’Alfons el Magnànim –de la Cort de Nàpols i Sicília- i altres
reis d’Aragó.
També visitàrem
el Paranimf, on la guia explicà als presents el sentit d’un tal àmbit de
dramatitzacions i actes acadèmics públics de la Universitat.
Allà, el company
Marc Ant. Adell glossà, breument, la figura del claustral i catedràtic Dr.
Josep Climent i Avinent, pedagog reconegut, que forma part de la galeria de
retrats dels pròcers de la Universitat de València.
Ens acomiadàvem
del recinte de La Nau, amb la foto de rigor als peus de Lluis Vives, en record
de la celebració del nostre 50è aniversari.
I, tot seguit:
dinar de germanor, on accedirem passejant des de La Nau a la plaça de Tetuán, a
un cinquè pis amb vistes al Riu, ara convertit en Jardí del Túria.
Seguiren les converses, els intercanvis i els records i com que algú tingué la feliç idea de portar la “orla”, tot foren “visites” al lloc on s’instal·là per tal de comprovar un nom, un gest, un rostre...
Seguí encara una bona estona la conversa distesa i amb ganes
de no esperar uns altres cinquanta anys per retrobar-nos...
Marc Antoni Adell, cronista d’urgència
[1] La present és una “crònica” resumida dels actes que
venen recollits “in extenso” en el volum-III del “Llibre” del 50è aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada