4 de juny de 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) HEM TORNAT A CASTELLÓ...



Desprès d’haver visitat, al llarg del nostre itinerari anual, diversos indrets del nostre Territori –des de les Terres de l’Ebre a València- hem tornat a Castelló –l’any passat al Grau- i enguany, 2017, a la capital de la Plana, per retrobar-nos els antics companys i companyes de Magisteri de la promoció del 60 (!)
Ens havíem citat a l’emblemàtica Plaça de la Pau, mentre anàvem arribant i saludant-nos des de la trobada anterior, els que no vivim a Castelló, perquè els qui resideixen es troben de tant en tant ni que siga pel carrer... I alguns amb motiu de la presentació del llibre sobre el bisbe Climent del company Marc Ant. Adell, al Menador –la que coneixíem de joves com la “Delegació d’Hisenda” de l’antiga plaça Huerto Sogueros, ara recuperada com a “Hort dels Cordellers”.



Amb una notable assistència de públic, precisament:


Així que, una vegada que estàvem tots, des de l’emblemàtica plaça de la nostra joventut, emprenguérem camí cap al restaurant on dinaríem, recordant els llocs que s’han mantingut intactes, com ara el Teatre Principal...


I els que havien desaparegut i ara s’han recuperat com el simpàtic Quiosc:


Sense oblidar la mítica “Panderola”, el trenet que passava pel mig de Castelló, en temps...

  
Tot seguit enfilàvem pel carrer Herrero i passàvem per la històrica fàbrica de Dàvalos, que sembla es vol reconvertir en un centre cultural per a la Ciutat, que pot ser una magnífica idea per recordar i posar en valor els antics centres de producció industrial del Castelló, de finals del segle XIX i principis del XX:



I en això que arribem al restaurant, que ja coneixíem d’altres anys i ens hem acabat de saludar amb els qui hi eren allà, per anar-nos situant a les taules del gran hall central...











Així i amb el dinar de germanor de tots els anys, hem conclòs la trobada anual de companyes i companys i hem gaudit d’una llarga i agradable sobretaula, en animada conversa,  portant a la memòria records i més records, brindis... i la “rifa” dels regals i la distribució de la crònica de l’any passat, a càrrec del “cronista d’urgència” que ja ha derivat en costum emblemàtica. Encara que, per la comoditat que ens brinden la noves tecnologies s’acorda de fer-la, en versió digital.
I fi "de trajecte" de les cròniques anuals. Sempre podeu accedir-hi al "blog" per recuperar-les i gaudir-ne del seu record.
         
 Marc Antoni Adell, cronista d’urgència


Cap comentari:

Publica un comentari