Tot i que la cançó ho afirma,
no n’estic tan segur...
Una vegada més i com no podia
ser d’una altra manera, la famosa –per intocable- Constitució ha estat bandera
i punta de llança de la dreta -confessional i tardofranquista- per atacar al
govern legítim i democràticament escollit a les urnes. Ho fan des de la
ignorància culpable –doncs no cal sinó llegir el text de la Carta Magna-, per
comprovar que és –poc o molt- però millorable[1].
Ells, però, confonent aquella Disposició, amb els Principios Fundamentales del Movimiento –que eren “inviolables” i, per tant, “eternos”- la defensen com a intocable i,
fins i tot, –bons catòlics que es pensen que són-, “dogma de fe”. Així
aprofiten l’efemèride -42 anyets- per significar-se com a constitucionalistes,
és a dir immobilistes, quan no retrògrads. Ja em direu on es pot anar amb uns
tals companys de viatge, quan algun grupuscle de la seua corda ha afegit, a aquella
crispació, l’ostentació de crits i banderoles preconstitucionals i feixistes,
en les manifestacions promogudes en “favor” (!?) de la Constitució...
 |
| -la Biblia (Wikipèdia)- |
En la mateixa línia de
defensar allò indefensable, els mateixos “constitucionalistes” (!?), ara posen
pels núvols el “legado” de l’emèrit, per contrarestar el
reconeixement explícit que en fa ell mateix, en demanar la regularització (!)
de l’ús fraudulent de targetes de crèdit. Certament ja és lamentable que algú
que podria haver passat com a defensor de la democràcia –tot i ser l’hereu de
Franco-, en oposar-se al colp d’estat de Tejero i els “seus” i haver
“suavitzat” el patrimoni de la dictadura cap a una convivència més tolerant i
cívica, ara -per diners- ho ha llançat tot en orris. Clar que la justícia
espanyola passarà “de puntetes” per damunt d’un tal i delicat assumpte, lligada
com es troba de mans i peus, a l’ “establishment”.
Perquè de les aventures amoroses no cal ni parlar-ne, doncs els borbons -ja se
sap- històricament han estat proverbials...
 |
| -Justícia? (Wikipèdia)- |
I si en faltava alguna, ara va i un grapat de militars retirats, signen un document
-que envien a Felip VI- contra el govern –legítim i democràticament escollit a
les urnes- perquè posa en perill la uni(formi)tat de la pàtria...Acostumats com
estan al “ordeno y mando” no poden
sofrir que Pedro Sánchez, Iglesias i els seus dialoguen i pacten –com correspon
a una democràcia i entre persones civilitzades- qüestions d’interès general,
com ara els pressupostos. Ells –els militars jubilats i els que els secunden-
preferirien, pel que es veu, que –la seua- Espanya- seguira sense dotació
econòmica per al 2021... Increïble!
 |
| -britànic a favor de la UE (La Vanguardia)- |
Altrament les europes –perquè en són més d’una i
desunides- segueixen donant l’exemple -poc exemplar- de les seues dissensions i
egoismes d’Estat: la més clamorosa és la d’Anglaterra –perquè Escòcia és prou
més solidària- que, emmirallada pels EEUU –ja des de temps de la Tatcher i
Reagan-, no para de minar la confiança amb la UE, que ha culminat amb un “brexit” precipitat i anàrquic, fent
(des)honor a la seua condició “insular”. Van tot seguit -en insolidaritat i pretensions- els governs
nacionalistes i patrioters de Polònia i Hongria, escorats a la dreta més
extrema –i antidemocràtica- que no paren de posar la traveta a les propostes de
la Unió. Però la resta de països –entre ells Espanya- tampoc s’estan “lluint”,
doncs van cadascú a la “seua”, com ara en el tema de la immigració, qüestionant
les “quotes” de distribució dels que han aconseguit “colar-se” deixant-se la
pell –i molts la vida- pel camí. I posant –tots- les majors dificultats
–Espanya “concertines” a les tanques de Ceuta i Melilla- perquè no puguen
accedir-hi.
-
 |
| -trumpistes front al T. Suprem dels EEUU (La Varguardia)- |
Mentrestant Donald Trump no para de significar-se, en els
últims dies que li queden a la Casa Blanca. I, fent honor a la dita poc
graciosa, de que “por el poco tiempo que
me queda en el convento...” fa realitat la previsió dels menys optimistes:
ni amb el revés del Suprem –de majoria “seua”, conservadora- que no admet a
tràmit –per unanimitat!- el nou recurs, per declarar “il·legals” els vots per
correu que no li són favorables (!), no para d’incordiar. Ara contra el propi Tribunal, del què, en el seu compte
de Twiter –lloc habitual dels seus
despropòsits- diu que l’ “ha decebut de veres”, perquè –afegeix- “no té ni
saviesa ni coratge” (?) Carrega també contra els governadors –republicans!- de
Georgia i Arizona perquè defensen la integritat del sistema electoral i els
resultats obtinguts per Biden, que li donen la majoria i la presidència dels
EEUU i els acusa de què l’han atacat a ell i al partit republicà...per haver permès
que li “roben” la presidència... En fi, un paranoic de cap a peus. Tant de bo
no torne a la política, doncs capaç seria d’enfonsar el planeta.
 |
| -els Obama (La Vanguardia)- |
Encara
com Obama, a les seues
memòries, li reconeix a Michelle –la seua dona- la vàlua i la influència que ha
tingut –i té- en la seua vida i els seus èxits professionals i polítics, fins
al punt d’haver-se fet famosa la frase “efecte Michel”, per expressar-ho. I estén aquell reconeixement a totes les
dones. Clar que els psicòlegs ja fa temps que hem constatat –reiteradament- la
“superioritat” del mal anomenat sexo
débil, doncs sent iguals d’intel·ligents que nosaltres, trauen molt més
profit de les seues actuacions, en aplicar-hi major esforç i constància i de
forma molt més pràctica, alhora que governant les emocions de forma més
intel·ligent –Goleman dixit -.
Apliquem-nos, doncs, la lliçó.
Encara com.
[1] El títol X de la Constitució es dedica a “La reforma
constitucional”: així de clar. I en els arts. 166, 167, 168 i 169 passa a
desenvolupar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada