Carta oberta “QUIEN SE PICA…

...ajos come”, diu la dita castellana, no? Doncs ara podria aplicar-se a l’enrenou organitzat, arran de la rebaixa de penes als violadors condemnats, que alguns jutges han decidit, en posar-se en vigor la llei del solo sí es sí... mentre la ministra Montero ha qüestionat una tal decisió, així com la preparació dels tals jutges en igualtat de gènere. La “creuada” desfermada –des de la dreta i les corporacions funcionarials-, en l’aferrissada defensa d’aquells magistrats ens ha deixat perplexos a alguns, perquè no fa tant era un clamor popular -que no del PP- la indignació ciutadana, per determinades i repetides sentències judicials, gens contundents amb les agressions “en manada”, que grups de brètols infringiren a més d’una víctima que, a judici d’algun vocal -que es divulgà a abastament-, no s’havia oposat prou (!?) a ser violada. I afegia una retafila de consideracions morals, del tot alienes a la valoració jurídica de l’episodi que es jutjava. Llàstima que la “sòlida formació” de què gaudeixen actualment els jutges -el president del CGPJ dixit-, en matèria de violència de gènere, no tindrà efectes retroactius sobre els magistrats que exhibiren una total ignorància culpable, sense cap rubor.