Dies feixucs D’ANIVERSARIS...

...i altres celebracions. Si no en teníem prou amb les festes –confeti inclòs- organitzades al jardí de la casa de l’encara ministra de sanitat i sufragades per Gürtel –amb total ignorància (?) per part de la sra. Mato- i amb el regal de l’enllumenament i altres “obsequis” –de la mateixa trama corrupta- als assistents a la boda de la filla d’Aznar, ara es fa públic que també la comunió dels fills de la infanta Cristina i Urdangarín fou “subvencionada”, per empreses vinculades a l’instituto Nóos –també amb ignorància (?) de la filla del rei-. I és que no hi ha res com voler caure simpàtics als que ostenten algun tipus de poder, per ser tinguts en compte a l’hora de rebre substanciosos contractes de diners públics o donacions –igualment desinteressades- també de diners públics i fer-se’n l’ “onguis” per part dels “obsequiats”. 

Per això, amb uns tals antecedents “festius”, l’encara ministre d’educació, l’extertulià de Wert, no té cap rubor en mentar les mobilitzacions multitudinàries en favor de l’ensenyament públic, qualificant-les de “fiestas de cumpleaños”, comparades -segons ell- amb la contestació que les (contra)reformes educatives de Mèxic i Brasil estan tenint en aquells països. Clar que el “nosferatus” del gabinet de Rajoy ja ens té acostumats a ocurrències i despropòsits monumentals i no ens hauria d’estranyar que algú amb cognom estranger i aliè al castellà –com ell és aliè al món de l’educació- no fa altra cosa que cridar l’atenció, per desviar-la de la nefasta gestió que té encomanada pel de Pontevedra: el desmantellament de l’ensenyament públic.

I és que, com deia Góngora –no goseu preguntar-li al ministre qui fou, perquè també ho ignora- “cuando no por pitos, por flautas”. Quan no per una cosa –supressió de beques, reducció de plantilles, augment de privilegis a la concertada...- per una altra –ofegament del món cultural, “espanyolització” dels infants catalans i declaracions a favor de la festa “nacional”-. Mentrestant les ajudes per a llibres de text, en l’educació obligatòria, han caigut un 84% i afecta a centenars de milers de famílies, que en alguns territoris –com la comunitat valenciana- se’ls deu des de fa dos cursos. També en l’ensenyament públic i obligatori els serveis de transport escolar han estat restringits arbitràriament i injustament i les famílies afectades els han hagut de dur a l’escola pels seus propis medis o, senzillament, caminant. Tres quarts del mateix passa en els menjadors escolars, que s’han vist sotmesos a restriccions econòmiques severes i substituïts -en molts casos- per la clàssica “fiambrera” i encara amb dificultats. Tot això acompanyat de reduccions important de plantilles –milers a tot l’estat-, quan la matrícula d’alumnes ha crescut i ha hagut d’augmentar-se la ratio per aula i deixar de prestar-se atenció als alumnes desafavorits i amb problemes d’aprenentatge. Això sí, les conselleries respectives –amb la valenciana al capdavant- no descansen en sobrecarregar de treball afegit i inútil als equips directius, en projectes de pretesos programes de millora (!?) que l’administració no té cap intenció d’aplicar i que no fa més que restar-los temps de dedicació directa a l’alumnat.

L’ensenyament públic no universitari, però, no és l’única víctima de la incompetència i sectarisme del ministre i de les conselleries afins que li riuen les successives “ocurrències” a Wert. També les universitats –públiques of course, que les privades campen per on volen- estan al punt de mira del (des)govern de Rajoy i els rectors han contestat les iniciatives del ministre desautoritzant-lo amb arguments i dades: l’últim enfrontament ha estat arran de les beques, l’efecte de les quals Wert minimitza i els rectors pronostiquen com una nova sangria d’alumnat i recursos, en unes institucions capdavanteres, que es troben endeutades per l’ofegament econòmic a què les sotmet el govern. No només, però, és l’ensenyament superior i públic, l’assetjat per la política del PP, també la ciència i la investigació han estat objecte de retalls i reduccions injustificades, que han suposat la paralització de nombrosos projectes, l’acomiadament de centenars de joves investigadors –que han hagut d’emigrar, com en els “millors” temps del franquisme- i el col·lapse d’una parcel·la tant important per al benestar d’un país i el seu prestigi internacional, com l’I+D. Clar que al ministre Wert –i al seu patró Mariano Rajoy- li importa un rave la investigació i el desenvolupament, així com l’ensenyament i la cultura –cinema, teatre, llibres...- que, igualment, el “règim” del PP intenta enfonsar, amb un IVA forassenyat i unes polítiques nefastes... Tot perquè el món cultural no li riu les gràcies a Rajoy i els seus.

No se salva (?) sinó l’esport i els bous, com a maniobra de distracció dels ciutadans –estratègia purament franquista-, amb el foment de lligues, tornejos futbolístics i retransmissió de corregudes de bous- i que ha culminat amb la presència del ministre –entre els 180 “comissionats” espanyols, més que Japó i Turquia, primer i segon classificats, junts (!)- a la presentació de la candidatura per Madrid, dels jocs olímpics de 2020. Amb un tal “acompanyant” la cosa havia de fracassar, sense remei, com així ha estat. I per fer-se de voler (!) del “respectable” –que no dels ciutadans- el tal Wert anuncia el (des)propòsit d’introduir una nova assignatura de continguts cinematogràfics i culturals, no sabem si per cobrir el buit de la suprimida educació per a la ciutadania, que tanta nosa els feia als “populars”, justament perquè formava persones responsables i cultes –també en continguts cinematogràfics i culturals-

Encara com, ja no se’ls creu ningú.