Dies feixucs ULLADES

          El món occidental –amb els EEUU al capdavant- és el primer fabricant de terroristes: explotem els recursos naturals dels països del tercer món, imposem governs –algun de suposadament democràtic- dòcils i sotmetem a la població a la misèria i a la marginació. I quan –pura física- apareix algun grup que reacciona violentament contra unes tals atrocitats –les nostres-, ho bategem com a “terrorisme” i ens apressem a combatre’l (!). Així generem –interessadament i calculada a la recerca dels guanys econòmics- una endimoniada espiral de violència sense fi. Mireu si no com, des que Bill Laden fou “executat”, Al Qaeda no ha parat de créixer per tot el món i de perpetrar atemptats arreu.

En lloc, però, de fer examen de consciència i aprendre la lliçó, el món occidental –amb els EEUU al capdavant- s’entesta en respondre amb més violència, sense fer cas de les veus més assenyades –ara del propi Papa- que recomanen posar en marxa mesures per combatre la fam i la misèria al món i estendre la pràctica de la justícia per tot el planeta, per tal d’humanitzar-lo i fer-lo habitable.

Tampoc en el reconeixement dels errors del passat, ens signifiquem massa, a tot el món occidental. Els moviments ultres de tall feixista i nazi s’estenen perillosament per tot el continent –inclosa la insularitat de Gran Bretanya-, arribant als parlaments i el cas de Grècia no és sinó la punta de l’iceberg. Espanya no es deslliura i l’apologia dels símbols ultres –a València i a Madrid, especialment, encara que no són l’excepció- es va estenent, amb la indiferència –quan no amb la complicitat- dels enyoradissos del franquisme. Aquella nostàlgia, però, no només no és minoritària, sinó que contamina institucions i poders públics i la mostra més evident i lamentable ha estat l’expulsió de la carrera judicial de l’únic jutge –Garzón- que s’ha atrevit a instruir un procediment contra el franquisme. Ara. amb motiu de l’ordre internacional de detenció dels torturadors vius de l’època de Franco –i dels primers temps de la “democràcia”-, derivada de l’auto d’una jutgessa argentina, el govern del PP –amb una maldestra exhibició de subconscient culpable- posa totes les dificultats per detenir i processar aquells energúmens, amb el fals argument de la llei d’amnistia del 77 d’UCD, quan els crims contra la humanitat no prescriuen i la pròpia ONU ha demanat expressament al govern espanyol que la derogue.

I perquè quede clar que Espanya is different, s’ha difós –amb escàndol i hilaritat a parts iguals- que el ministre dels “canyetes” ha premiat a un “xiringuito” per suposats mèrits “turístics”, a Matalascañas –un indret al parc de Doñana-, l’amo del qual ha estat imputat, per reconstruir el local, sense llicència i a vint metres de vora mar, atemptant així contra el territori en un espai de domini públic. Ja se sap, però, com els “populars” –patriòtics que són- s’estan afanant en carregar-se la costa espanyola irremissiblement, indultant les construccions il·legals i afavorint la privatització dels escassos espais que hi resten. Tot per congraciar-se amb els empresaris del totxo i generar, de pas, una nova bombolla immobiliària, per si no n’havíem tingut prou amb la que ha fabricat la crisi que patim –nosaltres, no ells-.

Mentrestant l’informe PISA, arriba a la població adulta –entre 16 i 65 anys- i quedem, encara més en evidència que quan són els nostres estudiants el protagonistes: últim lloc en matemàtiques i penúltim en lectura, entre els 23 països testats i amb el Japó encapçalant ambdues llistes. Com era d’esperar, el ministeri de Wert s’ha afanyat a donar-li la culpa a Zapatero –vull dir als socialistes de sempre- i a la LOGSE. Experts consultats, però, qualifiquen de despropòsit una tal valoració “oficial” i proposen mesures reals i a peu d’aula que abaste tota la població escolar, doncs amb una llei d’educació elitista i privatitzadora com la imposada pel PP, el fracàs estrepitós per a la majoria de ciutadans –que és d’on s’extrau la mostra per a les enquestes- està assegurat. Encara que les proves del PISA, en lloc d’aplicades a la població espanyola, semblen haver estat contestades pel gabinet de Rajoy, on els ministres de la cosa econòmica i laboral –Guindos, Montoro i Báñez- ens han ofegat amb “números rojos” i el propi Rajoy és incapaç de llegir el què escriu.

Encara com el Papa Francesc, continua donant la “nota” humana i cristiana, ara qualificant de “vergonya” per a la humanitat, la pèrdua de centenars de vides d’immigrants, ofegats front a les costes de Lampedusa. La retransmissió de les seues paraules i del seu gest –profundament afectat- són una denúncia contundent contra les injustícies del moment actual, protagonitzades justament, pels països rics –i per a més inri cristians- i un evident canvi de direcció dels discursos vaticanistes a què estàvem acostumats. No debades fa temps que la cúpula de la conferència episcopal espanyola –Rouco i el seu portantveu Martínez Camino- han emmudit: les recents declaracions (!) de què no hi haurien declaracions de la CEE, sobre les paraules i manifestacions continuades del Papa Francesc, els retraten del tot.

Encara com.