Dies feixucs MIRES ON MIRES

          Mires on mires, el panorama és desolador... o pot ser perquè els media no ens ofereixen més que males notícies, per allò de l’argot periodístic que “una bona notícia no és notícia”.

          Així, i en el context planetari, assistim perplexos a l’assetjament que els republicans –amb majoria parlamentària- venen sotmetent al president Obama, ara per dinamitar una poc més que tímida reforma sanitària a favor de milions de ciutadans, que mai no han tingut accés a assistència mèdica pública, per tal de seguir mantenint els privilegis i el control que exerceixen les grans companyies privades del sector, del tot afins a la dreta dels EEUU. Això, però, que ens escandalitza i indigna a la majoria de ciutadans dels països democràtics i civilitzats, ja comença a ser-nos familiar, a la vista de les mesures que el PP imposa ací, en la desassistència sanitària a centenars de milers d’afectats, amb brutals “retalls” als serveis mèdics, i a les prestacions farmacèutiques i amb la (des)atenció als dependents i els seus familiars. Es veu que la dreta, per tot arreu, és igual d’insolidària, agressiva i venuda al capital i desafecta a les persones i als drets humans.

          Vegeu si no, com –ara en l’àmbit de la seguretat (?) i l’ordre públic (!)- es comporta una altra dreta: la d’Hongria. Efectivament, allà el govern ultra de Viktor Orbán, recolzat en la majoria absoluta de què gaudeix al parlament, ha decretat una llei que criminalitza les persones sense sostre i els prohibeix (!?) viure al carrer, amenaçant-los amb multes, treballs comunitaris i fins i tot amb la presó. Ací no s’atreveixen a tant –no serà per falta de ganes, doncs Aznar ja amenaçà amb “netejar” els carrers d’indigents-, però gasten el mateix “argument” –l’ordre públic i la seguretat- per penalitzar les manifestacions pacífiques que qüestionen les mesures del govern –llegiu “retalls” generalitzats i burla descarada dels drets democràtics dels ciutadans-..

          I parlant de “seguretat”, la dels ferrocarrils que han detonat amb l’accident de Santiago, trobar-se sota mínims i que malgrat l’esfereïdora mortaldat -79 víctimes- no ha merescut la dimissió de la ministra del ram, la sra. Pastor, que durant la legislatura anterior s’ha significat per les seues males maneres demanant dimissions a tort i a dret, per situacions gens comparables a la seua manifesta incompetència, que ha generat la tal lamentable masacre. Lluny d’això, des del (des)govern de Rajoy han defensat la seguretat de les instal·lacions ferroviàries, fins que l’evidència els ha obligat a revisar-ne les mesures, amb la incorporació del frenat automàtic i les senyalitzacions subsegüents. Cap dimissió, però, dels responsables (?), començant per la titular del ministeri.

          Mentrestant la imatge de la justícia no apareix més ben parada que la del govern “popular” i com a “exemple” la jutgessa Alaya, ovacionada per la caverna mediàtica –perquè posa en dificultats al PSOE-, però que ha merescut un toc d’atenció de la cúpula del poder judicial i l’acusació directa de la fiscalia que ha presentat recurs. Així aquesta funcionària, sempre arrossegant una maleta portàtil amb rodes i entrant amb roba d’estiu tot l’any, a les dependències dels jutjats, acumula retards injustificables, “autos” poc o gents argumentats i una exhibició mediàtica i cronològica més que sospitosa. Sembla, però, que des que ha imputat a dos germans de la ministra Fátima Báñez, ja no se l’ovaciona tant a les tertúlies cavernàries ni  el PP es mostra tant cofoi amb ella.

I més a prop, a Cotino se li amuntona la feina: ja es feu “famós”, quan alhora que les ajudes als dependents i als col·lectius de malalts mentals eren escatimades o denegades per la seua conselleria, al seu nebot i per a les residències de la tercera edat de què era propietari, li plovien les subvencions de la Generalitat. Més tard aparegué implicat en l’affaire del metro de València -47 morts-, “comisisonat” per Camps, per aconseguir el silenci dels familiars, a canvi de certes compensacions, com donà a la publicitat el programa Salvados.  Ara es troba al bell mig de l’ull de huracà, en la investigació judicial de l’episodi de la visita del papa anterior, en 2006, pel desfalc de diners públics a favor de Gurtel i de què s’acusa a Cotino, conegut opusdeísta i, per tant, del tot pròxim als poders vaticans, en aquells moments.

I més a prop encara, la successió de sismes –ja es conten per centenars- que venen patint fa mesos les localitats del litoral castellonenc –Vinaròs. Benicarló, Peníscola...- i tarragoní –Alcanar, Sant Carles, Amposta...- per la pràctica del fracking, que rebenta els fons marí per trobar cru o, ara, emmagatzemar gas. Aquesta pràctica es veu qüestionada pels experts sensibilitzats amb la sostenibilitat i –lògicament- defensada pels pròxims als guanys de les explotacions, amb un galdós paper per al ministeri d’Indústria que no ha tingut més remei que ordenar la suspensió dels treballs de la plataforma. I com sempre el PP, en trobar-se assetjat per les protestes, va i li dona la culpa a Zapatero, perquè fou el govern anterior qui ho autoritzà, però ells bé que han mantingut l’autorització, fins que els ha esclatat a les mans.   

Encara com el papa Francesc continua fent de les “seues” i critica sense embuts el vaticanocentrisme i als cardenals de la cúria que es creuen viure en una cort, tot oblidant-se del món que l’envolta i els seus patiments.

Encara com.