De manera que els de la xarxa “Púnica” –hi ha que reconèixer
als jutges que són creatius a l’hora d’epigrafiar els casos mediàtics- no només
atorgaven contractes fraudulentament i es lucraven amb una tal pràctica, sinó
que es dedicaven a “promocionar” als
seus “líders” –absolutament desconeguts per irrellevants i mediocres- de la comunidad de Madrid. Això sí, ni Ignacio
González –actual president- ni la “lideressa”, Esperanza Aguirre es donen per
al·ludit,s com a responsables màxims d’un tal affaire, en una exhibició d’incoherència de l’alçada d’un campanar.
No importa la responsabilitat política i de gestió que exerciren –i encara
exerceixen- que, palesament, els assetja i que, tant si n’estaven al cas –per
còmplices amb la trama corrupta-, com si no en sabien res, estarien tardant ja
en dimitir, per encobridors o per incompetents. Ací, però, no dimiteix ni Déu
–sobre tot si es troba “pringat” de cap a peus-. Serà per això que, en el
conclave que escollí a Francesc, circulava la “consigna” de votar un papa
espanyol, perquè no dimitiria en la vida –com Ratzinger féu-.
I com que estem en època de crisi
–malgrat les triomfants declaracions del (des)govern del PP-, els “populars” va
i augmenten la despesa en assessors, en un 18% -serà per diners?-,
palesant –una vegada més- la seua incoherència que proclamava austeritat (?).
Així aquells 151 (!) nomenats a dit, s’han embutxacat la gens menyspreable
xifra de 8,3 milions d’euros i per a fer què, si se port saber? Perquè ni la
imatge dels seus mentors, ni l’eficàcia de la gestió del (des)govern del PP,
milloren. Més bé s’enterboleixen i es degraden. Ni tan sols se’ls acut
aconsellar a Rajoy de no tenyir-se els cabells de manera ostentosa, que denota
el contrast amb la barba de papà Noel que llueix –i la calva incipient de frare
llec, que mira d’amagar-. I encara caldria destacar la curiositat de la notícia
de que, tres dels assessors escollits cobren més que el president... i és que
al propi Rajoy, càrrec i sou li venen grans, per la seua ineptitud i
mediocritat manifestes.
Mentrestant i com a nova mostra d’incoherència
de l’executiu espanyol que, amb la boca plena defensa la llibertat d’expressió –contra Mahoma i els seus seguidors, clar-,
ací penalitza a un oficial de l’exèrcit per denunciar pràctiques mafioses i
corruptes, al si de la institució castrense. I ho fa no perquè no siguen
certes, sinó perquè dóna mala imatge (!?) de les forces armades. Serà que
“ells”, començant per ministre, antic –o encara?- fabricant d’armes i acabant
per l’últim funcionari d’a peu i passant pels coronels, als qui ascendeixen –el
fill de Tejero sense anar més lluny, tot i la seua simpatia i pràctica
colpistes-, no en donen prou de mala imatge?
I per a mala imatge la del PP assetjat per Bàrcenas: l’extresorer
es despatxa a gust, a preguntes dels periodistes i involucra a tota la cúpula
dels “populars” en els comptes de la caixa dels trons –vull dir “b”-, fins al
propi Rajoy. Amb la calma i ironia que el caracteritza, quan rebatia la suposada
ignorància del de Pontevedra, afirmà que el president del PP també rebia els
corresponents sobres, per “compensar” el sou de ministre. Ja és mala sort
l’excarceració de Bárcenas, la vespra del congrés del PP, que comptà a més amb
la presència d’Aznar, qui no s’estigué de qüestionar la línia de Rajoy i a
l’auxili del qual hagueren de fer manifestacions públiques i assistir-lo els
seus “escuders”, tot seguit. Ja els està bé als “populars”, ells s’ho han
buscat i encara els passa poc. Podrien haver recordat la dita castellana de “quien siembra vientos recoge tempestades”.
Però no: incongruents totals.
I encara s’arrossega el mal son de la pedofília eclesiàstica: no s’ha tancat
el cas de Granada, que n’apareix un de nou, ara a la diòcesi de Badajoz, amb el
rector de Mengabril com a protagonista, que no content amb practicar conductes
immorals amb seminaristes, catequistes o infants, es permet d’amenaçar-los a
ells, a les famílies i als qui posen en dubte la seua integritat moral (!?).
Abusant de la seua condició i recursos, manipulà i desnaturalitzà l’ajuda a
famílies marginals, amb l’abús dels menors. Ara, assessorat pel seu lletrat,
manté l’hermetisme, pendents de les diligències del jutge, mentre el bisbat
mira cap a un altre costat, a l’espera –segurament- de la intervenció del propi
Papa. Una incoherència més, ara a càrrec de l’església espanyola.
I com no podia ser d’una altra manera,
el triomf electoral de Syriza, a Grècia, es rep amb les
ungles per part dels dirigents de la UE –i els “al·ludits” com Rajoy, que es
veu desbancat per Podemos, ací- i tot són critiques i amenaces: que si el deute
grec no és una prioritat europea (!?) –Juncker, dixit-, que no hi ha cap dona ministra –com els “floreros” del PP-,
en un govern que ha reduït a quasi la meitat dels components del gabinet, que
s’han d’acomplir els acords –imposicions bèsties- amb la troika, que el nou primer ministre,Tsipras, s’ha alineat amb els
antieuropeus –desagraïts!- i un llarg etcètera. El cas és que alguna cosa està
canviant i això els sobresalta als polítics benpensants “europeistes”, és a dir
als mercaders i als seus titelles.
Encara com a la seu de l’ONU, a Nova York, s’ha arribat a un
acord -que les organitzacions ecologistes qualifiquen d’històric-, doncs els
estats s’han compromès a treballar en favor d’un tractat vinculant, per a la
protecció de la biodiversitat a les aigües internacionals, fins ara abandonades
a la seua (di)sort. Així es salvaguardarien el recursos genètics marins i la
sostenibilitat dels oceans.
Encara com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada