Carta oberta INDEPENDÈNCIA...? DE QUI?

            No havíem quedat que el poder judicial –malgrat totes les aparences i sospites- és “independent” del poder polític...com ha quedat palès en els processos –judicials s’entén- contra els independentistes catalans? Envers qui més el poder judicial és “independent”? No serà envers el capital –bancs inclosos- que asseguren no haver exercit cap pressió sobre el Suprem, per desdir-se de la sentència que els condemnava a assumir les despeses hipotecàries? No, de cap manera. Tampoc la baixada de la borsa s’ha d’entendre com un avís de l’ “error” del Suprem. Tampoc.

La “prova del cotó” d’aquella “independència” ha estat que el president del Poder Judicial i del Suprem, el sr. Lesmes s’ha disculpat per la confusió que ha pogut (!) generar la contundent sentència inicial a favor dels clients, la indecisió posterior i la decisió final del tot contrària i contradictòria a la inicial: els bancs no han d’assumir aquelles despeses. Clar que sempre es pot donar la culpa –Lesmes dixit- a la indefinició de les lleis (!?)... que en lloc –en cas de dubte- d’afavorir al feble –el client-, com sembla que defensa la doctrina mil·lenària de la judicatura... ara afavoreix al fort –els bancs-. Definitivament, el poder judicial -a Espanya al menys-, és independent. De qui, però?

                                                                           (font: ara)