Carta oberta PIN PARENTAL?

 -família (infocop)-

                                                                      

Teníem assumit que el capitalisme és l'amo de tot allò material que "tenim", però sembla que els addictes a aquella ideologia estenen també la propietat als fills, com a amos de les seues persones i dipositaris dels valors (?) que cal inculcar-los (¡), al si de la família i de l’escola...també confessional.

Obliden que la dignitat i llibertat dels fills és patrimoni dels mateixos fills, com a éssers humans i que –en tot cas- els adults –pares i mestres- farem bé en acompanyar-los, discretament, en el seu creixement i itinerari formatiu, afavorint una educació en valors morals i democràtics.

Els pins, doncs, a l’ordenata i prou.

Dies feixucs DESPROPÒSITS...

         Lamentablement ja ens hem -ens han- acostumat a “encaixar” tot un seguit de notícies que, tot i que no són –o sí?- fakes news- esdevenen contradictòries o fora mida per ser creïbles o, si més no, assenyades. Ara a les europes –Brussel·les dixit-, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyden, assegura –sense immutar-se- que la UE es gastarà un bilió d’euros per a la transició ecològica o “neutralitat climàtica”, a aconseguir al 2050. Amb permís de qui? I, sobre tot, amb els diners de qui? La recent cimera mundial Xile-Madrid per a combatre el canvi climàtic ha estat un fracàs estrepitós i les sessions de la UE a Brussel·les no han anat millor, per la cicateria d’uns, el boicot d’altres i l’absència d’alguns. Això  sense esmentar les burles i els atacs que ha hagut de suportat Greta Tunberg. Aleshores, a què ve ara una tal precipitada i descomunal “aportació” de la UE per a salvar el planeta? O és “la cara” el què es vol salvar amb una tal notícia?

 -Greta Thunberg (Vikipèdia)-

         A les europes també, encara que fora de la UE -amb un brexit a punt de materialitzar-se-, hem hagut d’assistir perplexos a la “repercusió” que la decisió dels ducs de Sussex –Enric i Meghan Markle- de guanyar-se la vida, fora del cercle reial, ha generat, com a notícia mediàtica mundial, per davant de guerres, morts d’immigrants a la Mediterrània, incendis planetaris i desgràcies de tot tipus. Increïble. Doncs sí, consells de crisi d’Estat i paralització de la vida d’un país sencer, pendent d’una tal “trascendent” notícia que, segons algun mèdia sensacionalista, ha posat “contra les cordes” (!) a la reina àvia, Isabel II. Perquè, clar, la pretensió de no seguir vivint de la “rifeta” –ni que siga monàrquica-, ni aparèixer de tant en tant amb costosos –per al contribuent- uniformes, fent l’estaquirot en actes “oficials” i guanyar-se la vida treballant, com la resta de mortals, això resulta ofensiu per a segons qui. Finalment la reina àvia ha dic que ho “entén” i els dona el seu “permís” (?)

-ducs de Sussex (el País)-

         Mentrestant a les espanyes es fomenta la crispació espentant a Sánchez a acomplir la Constitució (!?), des de la dreta –les dretes-, per tal que la nació espanyola no deixe de ser una grande y libre, que és com sembla que la Carta Magna la defineix... O eren –i encara “son”- els Principios Fundamentales del Movimiento Nacional els que la definien tal qual? Resulta xocant que són els tardofranquistes militants els més fervorosos defensors de la inviolabilitat –i immutabilitat- de la “llei de lleis” i de la monarquia constitucionalista –“...Se trata de una instauración, no de una restauración...” Franco dixit a les Cortes del Reino (vegeu les hemeroteques)-. En fi, despropòsits més grans s’han vist i cal esperar-ne.

         Més a prop, ens enteren que els “rescats” del  Banc de València i la CAM han resultat més cars que el de la pròpia Bankia, en haver rebut de l’Estat unes altres tantes quantitats milionàries més importants, en relació al seu tamany. I el què és més preocupant és que només s’ha recuperat el 10% del capital aportat per salvar el sector financer espanyol, donant-se per perduts 43.225 milions d’euros. I tot gràcies a la pèssima gestió dels responsables (?) d’aquelles entitats,que han estat condemnats (!) a penes menors –cas de Rato- o encara en la incògnita –cas d’Olivas-. Això, sí, els “inversors”, majoritàriament modestos estalviadors o pensionistes, se les han vist “negres” per recuperar una part del seus estalvis. Clar que la “sanejada” economia pública pot amb això i més, com els robatoris descarats de segons quins polítics, conxavats amb empresaris corruptes –com ells- que han deixat escurades les arques estatals i que encara estan per ser portats davant la justícia i condemnats a tornar els diners.

   -O. Junqueras i Puigdemont (l'ara)-

         I ben a la vora, un Tribunal Suprem que, primer fa una “consulta” a la Justícia Europea sobre si Oriol Junqueras pot accedir a l’acta d’eurodiputat i -sense esperar resposta!- segueix el judici i l’inhabilita i condemna. I quan la Justícia Europea li diu que sí, que hi té tot el dret, aleshores li’l nega “argumentant” que la condemna és ferma (?) Mentrestant Puigdemon i Comín reben tots els reconeixements i s’estrenen com a eurodiputats. Qui ho entén? I és que la Justícia a Europa –no només a la UE, sinó als països membres afectats per l’affaire català: Alemanya, Bèlgica, Suïssa, GB-Escòcia...- van per un camí i a Espanya per l’altre: uns -Alemanya, Bèlgica, Suïssa, GB-Escòcia... la UE- reconeixen el dret a la llibertat d’expressió –també en política- i l’altre –Espanya- la nega i condemna, empresonant els ciutadans escollits democràticament a les urnes, que s’atreveixen a exercir-la. Un despropòsit, doncs, darrere de l’altre....Clar que ja ens ho havia advertit Fraga, des de la seua “ambaixadoria” a Londres: Spain is diferent... I tan diferent!

 -Tsai Ing-wen (l'ara)-

Encara com a Taiwan, la totpoderosa Xina no ha pogut impedir que la candidata pro democràcia arrasara als comicis recentment celebrats: Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i reclama a Pequín no interferir en la decisió dels votants. Alguna cosa es mou.

Carta oberta REPRESÀLIA?

         La decisió de no excarcerar  a Oriol Junqueras,  per acreditar-se com a eurodiputat, segons la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no serà -ens preguntem alguns, innocentment- una represàlia, per haver contribuït Esquerra Republicana de Catalunya –el seu partit- a la governabilitat de l’Estat, amb  la investidura de Pedro Sánchez?

-Oriol Junqueras (El Periódico)-

A cau d’orella (ssshhhttt...) VA DE LLIBRES...ara al Corte Inglés

 

         Els diaris ho “denuncien”, una vegada més: “els estudiants adolescents fluixegen en matemàtiques –i ciències-...”, segons l'informe PISA, recentment publicat. La qual cosa podria induir als responsables de la política educativa –i a una bona part del professorat- a pensar en un “augment” de les hores dedicades i de l’increment dels curricula respectius. Alguns, però, -inclosos els investigadors de la universitat de Stanford, als EEUU, encapçalats pel Dr. Lang Chen, director de l’estudi i postdoctorant en Psiquiatria i Ciències del Comportament- pensem que no:

file:///D:/pap%C3%A0-text/educaci%C3%B3-v%C3%A0ria/positive%20attitude/Positive%20attitude%20toward%20math%20predicts%20math%20achievement%20in%20kids%20_%20News%20Center%20_%20Stanford%20Medicine.html

La “solució” al problema cal recercar-la en afavorir la iniciativa i corresponsabilitat d’aquell alumnat, mitjançant intervencions acordades i compartides de tots els agents educadors –amb els tutors al capdavant-, per tal que els nostres adolescents generen actituds positives envers els continguts curriculars –matemàtiques i ciències incloses, clar- en un context estimulant i afavoridor de la presència a classe, que apareix, també, com una conducta no del tot consolidada, en una part important de l'alumnat adolescent testat.

Justament el “moll de l’os”, del llibre Objetar la Escuela –últim de la trilogia dedicada als estudiants de secundària- es dedica, monogràficament, a detectar les absències de classe d’aquell alumnat, que acaba en l’abandonament escolar i a proposar intervencions compartides, per tota la comunitat educativa, per superar-ho, com es debaté en presentar aquella publicació, de la que va una generosa crònica del bon amic Àngel Pérez:

https://cadadiatienesuafan.blogspot.com/2019/10/objetar-la-escuelanuevo-libro-del-dr.html

I el mini-reportatge fotogràfic adjunt:

https://s3.amazonaws.com/embed.animoto.com/play.html?w=swf/production/vp1&e=1572291142&f=JMbVI1ewQY3xk0MAjR9giw&d=0&m=p&r=360p&volume=100&start_res=undefined&i=m&asset_domain=s3-p.animoto.com&animoto_domain=animoto.com&options=

Efectivament, els investigadors de la Universitat de Stanford, als EEUU, han demostrat que és l’autoconfiança –autoestima- assolida per l'alumnat, la que afavoreix l'obtenció de bones notes, envers les matemàtiques. Es confirma així una llarga trajectòria investigadora -inspirada en Goleman-, segons la qual l'equilibri emocional del subjecte estimula la intel·ligència i millora els resultats escolars. Alguns, a aquella disposició l'hem anomenada benestar acadèmic i hem comprovat que esdevé la variable predictora més potent dels resultats acadèmics exitosos i això envers tot el conjunt de continguts del curriculum, no només de les matemàtiques. Aleshores fem propostes d'intervenció, per tal d'aconseguir aquell benestar i aplicar-lo a l'obtenció de les millors qualificacions.

         Així, doncs, us animem –benvolgudes i benvolguts lectors que us atanseu al meu “blog”- a reflexionar a l’entorn d’una tal temàtica, amb la lectura  del llibre Objetar la Escuela:

https://www.amazon.es/gp/product/8413170567?ref=em_1p_0_im&ref_=pe_2515591_197852591

I d’altres que van en la mateixa línia:

https://www.amazon.es/Libros/s?rh=n%3A599364031%2Cp_27%3AMarc+Antoni+Adell+Cueva

I a fer suggeriments, que rebré amb molt de gust i bona disposició per incorporar-los al “cos” d’un projecte, que situa a l’alumnat al bell mig de la responsabilitat compartida de l’aventura d’educar.

Finalment, com sol ocórrer en similars esdeveniments, la component més significativa, fou la presència destacada de bons amics i companys, del professorat, de l’administració, de la inspecció educativa i de la facultat que, no cal dir-ho, han suposat un notable feed-back, per a l’autor.

       

          Bona senda.

                                 Marc –marc.adell@uv.es-

Carta oberta DE BEFES I ALTRES EPÍTETS...

         La fiscalia -ara al TJC-, en acusar al President de la Generalitat –de Catalunya- del delicte de “desobediència”, en no haver retirat primer i substituït desprès, un cartell de denúncia de la politització de la justícia contra representants del poble català, ha afegit motu proprio el de “befa”, pel que sembla un nou mot jurídic incorporat al codi civil –o penal?-, a esgrimir no contra els delinqüents, sinó contra els qui resulten incòmodes a l’ordre constituït.

No seria –un tal epitet- més adient aplicar-lo a l’espectacle escandalós que genera la presència d’un lletrat d’un partit d’extrema dreta, en judicis com el instrumentat contra els legítims representants de la ciutadania de Catalunya?

Carta oberta RIVERA DIMITIT?

No és Pedro Sánchez qui hauria de dimitir per la maldestra, interessada, partidista i lamentable decisió de convocar eleccions? Unes eleccions que han posat al descobert el franquisme descarat que amara la societat espanyola i que ha convertit a Vox en la tercera força política, a més d’incentivar la resta de nacionalismes i els regionalismes “bien entendidos” –Fraga dixit-, com ara el de “Teruel existe”.

L’únic resultat reconfortant dels tals comicis, per als demòcrates, ha estat la desfeta de la formació de Rivera, sense més ideologia que el seu furibund, visceral i acomplexat anticatalanisme. Certament es mereixia la dimissió. No és l’únic, però.

Carta oberta SUPREM SÍ, SUPREM NO

Amb estupor hem conegut com algun demòcrata militant, s’ha escandalitzat de la decisió del Tribunal Suprem, en donar-li la raó a la família de Franco, perquè les restes del dictador no es toquen del “Valle de los Caídos” i no s’ha escandalitzat del judici contra polítics catalans, protagonitzat pel mateix Tribunal. Ara sí i aleshores no? Doncs no serà perquè alguns fa temps que denuncien que la justícia espanyola és l’assignatura pendent de la transició: a la vista està.