Molt propi dels corruptes endògens i “populars”
que ens (des)governen: semblen portar en la “massa de la sang” els gens de la
maldat més pregona, ara en l’atemptat contra el medi ambient, en forma de la
“nova” (anti)llei de costes. Prou
que havia costat aprovar al Parlament, una norma presentable i sostenible –la
de 1998-, per mirar de posar “coto” a la sistemàtica destrucció del litoral
–propiciat des de sempre per la dreta-, que ja hi tornem, només els del PP assalten
la Moncloa i l’inefable de Rajoy repeteix amb Cañete –que ja es ben trist que
no tinguen a ningú presentable, per a nomenar-los ministres-. Efectivament, la
llei de 1998 permetia, a l’administració, aturar despropòsits en la construcció,
arran de mar, d’engendres com l’hotel de l’ “Algarrobico” i defensar l’espai
públic a la costa, amenaçat –quan no consumat- per les constructores “amigues”,
que han generat la degradació generalitzada de les costes espanyoles i la
“bombolla” immobiliària que ha arruïnat al país i als ciutadans, encara que ha
enriquit a les grans constructores i als polítics venals.
Ara, però, amb la nova normativa
“popular”, es consolidaran i amnistiaran fins a 12 gravíssims atemptats, en
forma d’urbanitzacions il·legals en l’espai públic, arreu de la costa. Es
perllongarà fins a 75 anys (!) la suspensió de l’ordre de demolició de més de
10.000 habitatges edificats en sol públic i es faran els “ulls grossos” front a
les nombroses paradetes –“xiringuitos”- actuals –declarades il·legals- i amb
noves concessions, cada quatre anys –i no anuals, com fins ara-. I tot perquè
el “primo de Rajoy” no avala els
estudis reconeguts de les comissions de científics que l’ONU acredita envers
l’evident i perillosíssim canvi climàtic.
I com una mostra més de
la desídia del PP, els científics es quedaran enguany sense projectes arreu de
l’Estat perquè, a hores d’ara, els més de 3.000
investigadors que subscrigueren propostes dins el pla nacional, en desembre
de 2011 (!) i que reberen els vist i plau en gener del 2013, no han cobrat un
euro, per posar en marxa aquells projectes. Així es paralitzaran les
iniciatives dels científics, per falta de dotació i les relacions
col·laboratives amb el món investigador d’altres països es veuran truncades.
Amb la qual cosa la “marca España”, que tant sembla preocupar a Rajoy i al seu
ministre d’exteriors de cognom trucat –és Garcia/Margalló, amb accent, però ell
el dissimula, en posar-ho sense- esdevé una vegada més poc atractiva i
tercermundista.
I si en faltava alguna,
en el desmantellament d’una estructura cultural i social que ens feia
respectables, el mateix (des)govern “popular” es carrega la industria del cinema d’autor. Efectivament, Alta Films ha hagut de tancar per
fallida, atès el desinterès d ela TVE, d’un temps ençà i que ha estat
qualificada pels afectats com la pitjor notícia per al sector... i per al
públic i per a la cultura d’aquest país, sens dubte. I és que clar,
paral·lelament i en lloc de potenciar la indústria local, la mateixa TVE s’ha
gastat en la compra de pel·lícules estrangeres la gens modesta xifra de 82
milions d’euros (!), beneficiant a les poderoses majors nord-americanes, en detriment de les espanyoles. Així són
ells de “patriotes”, tot i que se’n vanten contínuament, en una contradicció
més dels seus “principis”. Però clar i per damunt de tot hi ha la política de
“retalls” que el de Pontevedra jurà que mai no faria i que li criticà tota la
legislatura anterior a Rodríguez Zapatero, perquè ja se sap que les promeses
electorals són per incomplir-les.
Tres quarts del mateix
estan patint els nostres veïns portuguesos,
on el seu govern –també de dretes of
course!- està portant a la misèria generalitzada als ciutadans: retalla a
tort i a dret, especialment en els pilars d’una societat de (relatiu i
discret)benestar, com és l’escola, la cultura, la sanitat o els sous del
funcionariat. I heus ací que el tribunal constitucional d’aquell país, els trau
la raó als governants –titelles de Brussel·les, com ací- i falla a favor dels
funcionaris “retallats”. El consell de ministres lusità, però, no es fa enrere
i desprès de criticar sense embuts a l’alt tribunal, amenaça de “recuperar” els
retalls d’altres partides –sempre les mateixes: educació, sanitat...-, sumint
al poble en la indigència més pregona, que fa que una part important de la
població viu de la caritat d eles ONGs. I compte que ací s’està esperant el
dictamen, també, del “nostre” TC per una mesura similar del govern de Rajoy.
Caldrà estar a l’aguait.
Mentrestant, la desídia
dels grans depredadors del planeta continua eixamplant l’extensió –des de 1970
ha multiplicat per cent (!) la seua superfície- d’un gran arxipèlag de deixalles –el Garbage
Patch-, en ple oceà, de més de 16 milions de kilòmetres quadrats, un dels
fenòmens de contaminació més greus del món. I el què és mes preocupant és que
una tal tragèdia ecològica planetària no ha disparat l’alarma entre la
ciutadania, per la llunyania i la volguda ocultació dels estats, també en això
presoners de les multinacionals i la industria contaminant descontrolada. Ara,
la denúncia de l’artista italiana Maria Cristina Finucci, en el projecte Wasteland, es proposa visibilitzar una
tal situació i suscitar reaccions contundents, per netejar aquell immens
abocador.
Encara
com, els jutges en clara i
evident desconfiança en les “garanties” de la llei del PP envers els
desnonaments, decideixen coordinar les seues actuacions. Ho fan a la vista del
maquillatge cosmètic que les “populars” intenten fer “colar”, en la duríssima
legislació espanyola, ara desautoritzada per la justícia europea. Així les
juntes de magistrats unifiquen criteris sobre com aturar els interessos abusius
dels bancs i de com bloquejar els desnonaments injustos.
Encara com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada