27 de maig del 2013

Per pensar-hi... LA TUTORIA, ASSIGNATURA PENDENT DEL SISTEMA (i 2)




                                                                



Amb anterioritat reflexionàvem sobre el sentit de la tutoria, des de la conceptualització dels estudiosos. Ara donem un pas més i abordem el tema des de l’òptica dels propis alumnes tutoritzats, per si això ens dóna algunes pistes per millorar les intervencions tutorials.
Efectivament, des de la percepció que el nostre alumnat de secundària fa, a l’hora de la valorar el nivell de motivació que la tutoria li suposa, tenim les següents dades, en dos moments evolutius importants: a l’inici –14/16 anys- de l’adolescència i en l’adolescència consolidada –17/19 anys-. Així:


                                                                           EDAT                                       SEXE

                                              total               14/16               17/19                 xics              xiques
                                               2031              1120                911                  1026                1005

                    cod. 0 (%)          35.5                 31.3                 40.8                 37.3                 33.7
                    cod. 1 (%)          52.9                 55.2                 50.1                 51.2                 54.6
                    cod. 2 (%)            8.8                 10.2                   7.1                  9.2                   8.5
                    cod. 3 (%)             .8                   1.3                   2                       .8                     .9
                    ns/nc  (%)           1.9                   2.1                   1.8                   1.6                   2.3


          Els codis de referència són: “0”= cap motivació, “1”= alguna motivació, “2”= prou motivació, “3”= molta motivació i ns/nc= no sap, no contesta. La percepció, doncs, dels nostres adolescents envers la tutoria no resulta satisfactòria i el panorama que es dibuixa no és massa positiu: no arriba a un deu per cent —acumulació dels codis 2 i 3— els que se senten interessats de debò, mentre que poc més de la meitat mostren “algun” interès i un terç llarg del col·lectiu apareix absolutament desmotivat. Per edats, la tendència anterior es consolida més encara i els més majors—17/19 anys—semblen “passar” de la intervenció tutorial. I per sexes, xics i xiques manifesten un grau de satisfacció —d’insatisfacció més bé— semblant, encara que en elles apareix un poc més matisat.

Què està passant? L’anàlisi s’haurà de fer en més profunditat, però no és infreqüent, que la “classe” de tutoria, es trobe sovint buida de contingut. Al menys de contingut interessant i útil. I això l’alumnat ho detecta aviat, com dèiem. La tutoria no pot convertir-se en una rutina –ja ho denunciàvem-, ni en una pesada obligació, ni en una rèmora, ni en un tràmit horari que cal acomplir. Cal programar-la bé, també comptant amb els alumnes. Cal tractar temes atractius que servesquen i siguen útils, de forma immediata, a l’alumnat. Cal que s’implique no només el tutor o tutora de torn: és tema de tot l’equip docent. Cal posar-s’hi i de veritat.
I això perquè? Dons per raons òbvies i no tan òbvies. Les primeres resulten evidents i és que cal harmonitzar, estructurar i sistematitzar -en conjunts coherents- l’assimilació dels sabers, de vegades massa dispersos, que es traslladen als estudiants pels professors de matèria. Així que cal dedicar temps i recursos a ensenyar a estudiar o, com s’ha dit massa vegades, a “aprendre a aprendre”. I cal, a més, que es dedique temps i recursos, també, a la tasca diària de l’orientació educativa, personal i d’integració grupal dels nostres adolescents. I el tutor o tutora –amb els recolzaments adients: resta de l’equip docent, equip directiu, psicopedagog/a, famílies, entorn...- esdevé l’esglaó privilegiat de la cadena: el mediador o mitjancer entre el món de l’estudiant adolescent i el món dels adults, entre l’alumnat i el sistema.

Les raons no tan òbvies apuntarien a algunes investigacions, segons les quals, la intervenció tutorial estaria afavorint l’anomenat “benestar acadèmic” dels alumnes tutoritzats i, per tant, obrint camins cap a l’obtenció de millors rendiments. Perquè el tal “benestar acadèmic” s’ha trobat com la variable predictora més contundent de les bones notes. Dit d’una altra manera: la tutoria pot esdevenir un factor cabdal, per millorar les notes de l’alumnat adolescent. A què esperem, doncs?

Així que, mentrestant arriba un nou informe P.I.S.A i en evitació de nous sobresalts, no estaria de més que l’administració, els administradors i els administrats ens qüestionàrem si un puntal del sistema com és la tutoria, p.a. o n. m. –ja sabeu: progressa adequadament o necessita millorar-. L’administració educativa caldrà que li dedique atenció al tema, el prioritze –pot ser fins i tot econòmicament, per què no?-, valore les alternatives possibles, li atorgue el rang acadèmic que cal i li faça el seguiment adient, avaluant les intervencions tutorials i els seus efectes. Els administradors –especialment els professionals de la Inspecció Educativa- caldrà que s’impliquen de veritat i acompanyen adequadament la tasca dels tutors i tutores, prestant-los tot el suport i suggerint les millores que calquen, incloses les intervencions formatives dels CEFIRES. I els administrats –alumnes, famílies, professorat, tècnics de suport etc.- caldrà que s’il·lusionen raonablement, en el repte que protagonitzen: la formació d’infants i joves.

Per tant, a més de represtigiar el PAT- Pla d’Acció Tutorial-, convenientment incardinat al P.C.E. -Projecte Curricular d’Etapa- i actualitzat a la P.G.A. –Programació General Anual- i superar la pràctica precaritzada de la tutoria per la inhibició dels professors més prestigiats, amb l’adjudicació de les tutories als últims docents que arriben, en horaris incòmodes i devaluats –inici o final de les sessions- etc. etc.- ; vull suggerir als meus col·legues en actiu de la Inspecció Educativa, iniciar discretes intervencions d’observació de la realitat, en aquest punt. Amb instruments o sense. Per si de cas, però, s’ofereix algun material.

 
----------


       
La que segueix a continuació pretén ser una guia, per a aquella tasca d’observació de l’activitat tutorial i pot funcionar, també, com a qüestionari d’autoavaluació del propi tutor o tutora.  En qualsevol cas no  es tracta de “milimetrar” comportaments i/o actituds, ni menys de “posar nota” al tutor o tutora respectiu, sinó d’oferir una oportunitat a la reflexió –personal o compartida-, per millorar les intervencions. S’estructura en tres àmbits:

-Pràctiques del tutor
-Exigències tutorials i
-Relació tutorial.

Amb els següents items cadascuna:

a) Pràctiques del tutor. Es tracta d'un constructe complex que intenta detectar, de forma articulada i coherent, la multivariada activitat que desplega el tutor/a. Heus ací els seus components o ítems:

1. Tarannà dialogant del professor tutor/a.
2. Interès i amenitat de la classe de tutoria.
3. Grau d' intervenció de l'alumnat en la dinàmica de la classe.
4. Participació de l'alumnat en la programació d'activitats.
5. Participació de l'alumnat en l'avaluació.
6. Foment d'hàbits i tècniques d'estudi.
7. Reiteració de conceptes i formulació de preguntes.
8. Estímul del tutor/a envers el treball en equip.
9. Atenció a la diversitat.

b) Exigències tutorials. Aquest constructe es defineix com el grau d'exigència i interpel·lació del tutor/a envers l’alumne tutoritzat. Heus ací els seus components o ítems:

1. Proposta d'exercicis i foment de l'activitat.
2. Disciplina a la classe  de tutoria.
3. Rigor i exigència a l'hora d'avaluar.

c) Relació tutorial. Aquesta variable presenta la dimensió de la relació entre tutor/a i alumne/a i comprèn els següents items o indicadors:

1. Capacitat de comunicació del tutor/a envers els alumnes tutoritzats.
2. Freqüència de la relació.
3. Atenció prestada  als suggeriments de l'alumnat.
4. Resulta gratificant la relació tutorial per a l'alumnat?
5. I per al tutor/a?

Heus ací un model de qüestionari –d’observació externa o d’autoavaluació del propi tutor/a-:



QÜESTIONARI DE VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ TUTORIAL (*).

-Pràctiques del tutor:                                                                 1  2  3  4  5 
1. Tarannà dialogant del professor tutor/a.
2. Interès i amenitat de la classe de tutoria.
3. Grau d' intervenció de l'alumnat en la dinàmica de la classe.
4. Participació de l'alumnat en la programació d'activitats.
5. Participació de l'alumnat en l'avaluació.
6. Foment d'hàbits i tècniques d'estudi.
7. Reiteració de conceptes i formulació de preguntes.
8. Estímul del tutor/a envers el treball en equip.
9. Atenció a la diversitat.

Valor promitjat de la component Pràctiques del tutor.................................

-Exigències tutorials:                                                                1  2  3  4  5 
1. Proposta d'exercicis i foment de l'activitat.
2. Disciplina a la classe  de tutoria.
3. Rigor i exigència a l'hora d’avaluar les activitats.

Valor promitjat de la component Exigències tutorials.................................

-Relació tutorial:                                                                        1  2  3  4  5 

1. Capacitat de comunicació del tutor/a.
2. Freqüència de la relació.
3. Atenció prestada  als suggeriments de l'alumnat.
4. Resulta gratificant la relació tutorial per a l'alumnat?
5. I per al tutor/a?

Valor promitjat de la component Relació tutorial.........................................
Valor promitjat de les tres components....................................................

OBSERVACIONS I PROPOSTES:
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________

(*) Referències: 1=absència, 2=iniciat, 3=considerable, 4=consolidat, 5=màxim.

                                                                             


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada