-foto.jpg)
Amb anterioritat
reflexionàvem sobre el sentit de la tutoria, des de la conceptualització dels
estudiosos. Ara donem un pas més i abordem el tema des de l’òptica dels propis
alumnes tutoritzats, per si això ens dóna algunes pistes per millorar les
intervencions tutorials.
Efectivament,
des de la percepció que el nostre
alumnat de secundària fa, a l’hora de la valorar el nivell de motivació que la
tutoria li suposa, tenim les següents dades, en dos moments evolutius
importants: a l’inici –14/16 anys- de l’adolescència i en l’adolescència
consolidada –17/19 anys-. Així:
EDAT SEXE
total 14/16 17/19 xics xiques
2031 1120 911 1026 1005
cod. 0 (%) 35.5 31.3 40.8 37.3 33.7
cod. 1 (%) 52.9 55.2 50.1 51.2 54.6
cod. 2 (%) 8.8 10.2 7.1 9.2 8.5
cod. 3 (%) .8 1.3 2 .8 .9
ns/nc (%) 1.9 2.1 1.8 1.6 2.3
Els codis de referència són: “0”= cap
motivació, “1”= alguna motivació, “2”= prou motivació, “3”= molta motivació i
ns/nc= no sap, no contesta. La percepció, doncs, dels
nostres adolescents envers la tutoria no resulta satisfactòria i el panorama
que es dibuixa no és massa positiu: no arriba a un deu per cent —acumulació
dels codis 2 i 3— els que se senten interessats de debò, mentre que poc més de
la meitat mostren “algun” interès i un terç llarg del col·lectiu apareix
absolutament desmotivat. Per edats, la tendència anterior es consolida més
encara i els més majors—17/19 anys—semblen “passar” de la intervenció tutorial.
I per sexes, xics i xiques manifesten un grau de satisfacció —d’insatisfacció
més bé— semblant, encara que en elles apareix un poc més matisat.
Què
està passant? L’anàlisi s’haurà de fer en més profunditat, però no és
infreqüent, que la “classe” de tutoria, es trobe sovint buida de contingut. Al
menys de contingut interessant i útil. I això l’alumnat ho detecta aviat, com
dèiem. La tutoria no pot convertir-se en una rutina –ja ho denunciàvem-, ni en
una pesada obligació, ni en una rèmora, ni en un tràmit horari que cal
acomplir. Cal programar-la bé, també comptant amb els alumnes. Cal tractar
temes atractius que servesquen i siguen útils, de forma immediata, a l’alumnat.
Cal que s’implique no només el tutor o tutora de torn: és tema de tot l’equip
docent. Cal posar-s’hi i de veritat.
I això perquè? Dons per raons òbvies i no tan
òbvies. Les primeres resulten evidents i és que cal harmonitzar, estructurar i
sistematitzar -en conjunts coherents- l’assimilació dels sabers, de vegades
massa dispersos, que es traslladen als estudiants pels professors de matèria.
Així que cal dedicar temps i recursos
a ensenyar a estudiar o, com s’ha dit massa vegades, a “aprendre a aprendre”. I
cal, a més, que es dedique temps i recursos, també, a la tasca diària de
l’orientació educativa, personal i d’integració grupal dels nostres
adolescents. I el tutor o tutora –amb els recolzaments adients: resta de
l’equip docent, equip directiu, psicopedagog/a, famílies, entorn...- esdevé
l’esglaó privilegiat de la cadena: el mediador o mitjancer entre el món de
l’estudiant adolescent i el món dels adults, entre l’alumnat i el sistema.
Les raons no tan
òbvies apuntarien a algunes investigacions, segons les quals, la intervenció
tutorial estaria afavorint l’anomenat “benestar acadèmic” dels alumnes
tutoritzats i, per tant, obrint camins cap a l’obtenció de millors rendiments. Perquè el tal “benestar acadèmic” s’ha trobat
com la variable predictora més contundent de les bones notes. Dit d’una altra
manera: la tutoria pot esdevenir un factor cabdal, per millorar les notes de
l’alumnat adolescent. A què esperem, doncs?
Així que, mentrestant arriba un nou informe
P.I.S.A i en evitació de nous sobresalts, no estaria de més que
l’administració, els administradors i els administrats ens qüestionàrem si un
puntal del sistema com és la tutoria, p.a. o n. m. –ja sabeu: progressa
adequadament o necessita millorar-. L’administració educativa caldrà que li
dedique atenció al tema, el prioritze –pot ser fins i tot econòmicament, per
què no?-, valore les alternatives possibles, li atorgue el rang acadèmic que
cal i li faça el seguiment adient, avaluant les intervencions tutorials i els
seus efectes. Els administradors –especialment els professionals de la Inspecció
Educativa- caldrà que s’impliquen de veritat i acompanyen adequadament la tasca
dels tutors i tutores, prestant-los tot el suport i suggerint les millores que
calquen, incloses les intervencions formatives dels CEFIRES. I els administrats
–alumnes, famílies, professorat, tècnics de suport etc.- caldrà que
s’il·lusionen raonablement, en el repte que protagonitzen: la formació
d’infants i joves.
Per tant, a més de
represtigiar el PAT- Pla d’Acció Tutorial-, convenientment incardinat al P.C.E.
-Projecte Curricular d’Etapa- i actualitzat a la P.G.A. –Programació General
Anual- i superar la pràctica precaritzada de la tutoria per la inhibició dels
professors més prestigiats, amb l’adjudicació
de les tutories als últims docents que arriben, en horaris incòmodes i
devaluats –inici o final de les sessions- etc. etc.- ; vull suggerir als meus
col·legues en actiu de la Inspecció Educativa, iniciar discretes intervencions
d’observació de la realitat, en aquest punt. Amb instruments o sense. Per si de
cas, però, s’ofereix algun material.
----------
La que segueix a
continuació pretén ser una guia, per
a aquella tasca d’observació de l’activitat tutorial i pot funcionar, també,
com a qüestionari d’autoavaluació del propi tutor o tutora. En qualsevol cas no es tracta de “milimetrar” comportaments i/o
actituds, ni menys de “posar nota” al tutor o tutora respectiu, sinó d’oferir
una oportunitat a la reflexió –personal o compartida-, per millorar les
intervencions. S’estructura en tres àmbits:
-Pràctiques del tutor
-Exigències tutorials i
-Relació tutorial.
Amb els següents items cadascuna:
a) Pràctiques
del tutor. Es tracta d'un constructe complex que intenta detectar, de
forma articulada i coherent, la multivariada activitat que desplega el tutor/a.
Heus ací els seus components o ítems:
1. Tarannà dialogant del professor tutor/a.
2. Interès i amenitat de la classe de
tutoria.
3. Grau d' intervenció de l'alumnat en la
dinàmica de la classe.
4. Participació de l'alumnat en la
programació d'activitats.
5. Participació de l'alumnat en l'avaluació.
6. Foment d'hàbits i tècniques d'estudi.
7. Reiteració de conceptes i formulació de
preguntes.
8. Estímul del tutor/a envers el treball en
equip.
9. Atenció a la diversitat.
b) Exigències
tutorials. Aquest constructe es defineix com el grau d'exigència i
interpel·lació del tutor/a envers l’alumne tutoritzat. Heus ací els seus
components o ítems:
1. Proposta d'exercicis i foment de
l'activitat.
2. Disciplina a la classe de tutoria.
3. Rigor i exigència a l'hora d'avaluar.
c) Relació
tutorial. Aquesta variable presenta la dimensió de la relació entre
tutor/a i alumne/a i comprèn els següents items o indicadors:
1. Capacitat de comunicació del tutor/a
envers els alumnes tutoritzats.
2. Freqüència de la relació.
3. Atenció prestada als suggeriments de l'alumnat.
4. Resulta gratificant la relació tutorial
per a l'alumnat?
5. I per al tutor/a?
Heus ací un
model de qüestionari –d’observació externa o d’autoavaluació del propi tutor/a-:
QÜESTIONARI
DE VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ TUTORIAL (*).
-Pràctiques del tutor: 1
2 3 4
5
1.
Tarannà dialogant del professor tutor/a.
2.
Interès i amenitat de la classe de tutoria.
3.
Grau d' intervenció de l'alumnat en la dinàmica de la classe.
4. Participació
de l'alumnat en la programació d'activitats.
5.
Participació de l'alumnat en l'avaluació.
6.
Foment d'hàbits i tècniques d'estudi.
7.
Reiteració de conceptes i formulació de preguntes.
8.
Estímul del tutor/a envers el treball en equip.
9.
Atenció a la diversitat.
Valor promitjat de la component Pràctiques del tutor.................................
-Exigències
tutorials: 1
2 3 4
5
1.
Proposta d'exercicis i foment de l'activitat.
2.
Disciplina a la classe de tutoria.
3.
Rigor i exigència a l'hora d’avaluar les activitats.
Valor promitjat de la component Exigències tutorials.................................
-Relació
tutorial: 1 2 3
4 5
1.
Capacitat de comunicació del tutor/a.
2.
Freqüència de la relació.
3.
Atenció prestada als suggeriments de
l'alumnat.
4.
Resulta gratificant la relació tutorial per a l'alumnat?
5. I per al tutor/a?
Valor promitjat de la component Relació tutorial.........................................
Valor promitjat de les tres components....................................................
OBSERVACIONS I PROPOSTES:
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
(*)
Referències: 1=absència, 2=iniciat, 3=considerable, 4=consolidat, 5=màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada