Com era d’esperar, les
promeses electorals i l’incompliment sistemàtic subsegüent, van prenent cos: ara
Rajoy no només reconeix que no crearà ocupació –tal com s’havia vantat davant
de Zapatero que faria- sinó que encara es generarà més desocupació, en el que
resta de legislatura i un modest creixement de l’1% -que es descarta una vegada
més- no es preveu fins a d’ací dos anys. La prioritat del PP, en manifesta
submissió a Merkel, continua sent la reducció del dèficit públic, tot i que
això ens porta a l’empobriment massiu i
a la misèria col·lectiva. Perquè les mesures anunciades pel gabinet
“popular” són més del mateix: pressió fiscal per a famílies i empreses, IRPF a
l’alça alhora que s’eliminen les deduccions per a societats i s’apugen els
impostos especials i medioambientals. On és aquell posat xulesc i prepotent de
Don Mariano, en les seues intervencions parlamentàries assegurant que ell ho “arreglaria”
tot? On l’afirmació de la niña de Rajoy
-la vicepresidenta Sáez de Santamaria- que, en guanyar les eleccions, la
confiança dels mercats i la bonança econòmica seria un fet? On la promesa de
Gonzàlez-Pons de crear 3 milions i mig de llocs de treball, quan ja han
duplicat la xifra de Zapatero i reconeixen que encara en destruiran 1.300.000
més? Uns incompliments tan flagrants i una tragèdia econòmica i social
massives, com la que estan generant els “populars”, s’hauria de saldar amb una
dimissió en bloc d’un govern tan incompetent, començant pel president.
Vergonya!
Un altre que tampoc
dimiteix és Feijóo, neòfit de Fraga
i candidat a “heretar” de Rajoy, tot i el reconeixement de l’amistat amb narcos
–fotos de turisme estival incloses- i les sessions de control al parlament gallec,
que l’han posat en evidència, malgrat els intents de “justificar” el què és
injustificable: la connivència amb delinqüents. Ara, tot i l’ocultisme del
govern “popular” de Galícia, s’ha sabut que el tal Dorado ja havia rebut
substanciosos pagaments en l’època de Fraga. De manera que l’exministre de
Franco no només es vantava del seu passat al costat del dictador, sense
renunciar als seus principis “democràtics”, sinó que hi mantenia cordials
relacions, amb subvencions generoses -157.000 euros- per a narcotraficants,
mentre presidia la Xunta.
Ni a l’antic empresari
d’armament i ara ministre de defensa
-Morenés- li ha passat pel cap dimitir, arran dels vídeos humiliants per
als detinguts, protagonitzats per efectius de l’exèrcit espanyol. No: ell no hi
era aleshores de ministre, només estava fabricant armes per fer aquella guerra.
Un vídeo, on soldats espanyols apareixen maltractant a dos empresonats
iraquians i la subsegüent denúncia d’Amnesty
International (AI) no ha merescut més resposta del tal ministre que els
fets s’investigaran (!?)... per part d’un tribunal militar. És a dir per algú
que és jutge i part i, per tant, la cosa quedarà en res, com anuncia AI, que
reclama l’acompliment de la legislació internacional, que atribueix el judici
de les tals conductes criminals, a la justícia ordinària, on no prescriuen els
atemptats contra els drets humans. Les dades que es coneixen, al respecte de
les detencions de ciutadans iraquians per les tropes espanyoles parlen de 111
persones, de les quals 78 foren entregades a la policia del règim, mentre que
33 –sospitoses de col·laborar amb la insurgència- estigueren retingudes al
centre de detenció de la base espanyola de Diwaniya, abans de ser traslladades
a la presó de Abu Gharib, en Bagdad, de trist i vergonyós record també.
I si en faltava alguna
el “verso suelto” del PP –quins
pebrots!-, Ruiz Gallardón, continua en el seua croada antiavortista i al dictat dels bisbes –Rouco al capdavant-.
Sense cap argument fora de la seua ideologia neoconservadora i servil als
postulats de l’església catòlica, es despatxa cada dia en declaracions i
entrevistes: ara amenaçant que la “seua” –perquè tot el PP no la beneeix- llei
no permetrà que els metges que informen sobre el risc psicològic per a la dona,
en els casos de malformació greu del fetus, no podran treballar en clíniques avortives.
I amb l’excusa de defensar el dret a la dignitat i a l’atenció preferent, de
les persones minusvàlides i disminuïdes, imposa a les mares embarassades amb
fetus amb greus malformacions a carregar amb el què vinga. Tot això, amb una
exhibició majúscula d’hipocresia farisaica, perquè el govern de què forma part
està deixant en la indigència més pregona als dependents i els seus familiars,
sense la deguda atenció sanitària, social, psicològica i de subsistència. Així
alhora que desatenen -de manera escandalosa- als minusvàlids vius, ens volen
fer creure que es preocupen pels nasciturus
subnormals. Tot això sense aclarir –ni Rouco tampoc- si ells estan disposats a
“afillar-se” a tots els afectats per aquella condició, garantint a les futures
mares que no han de patir pel seu futur, que l’església i el PP se’n faran
càrrec.
Decididament, “dimitir”
és un mot desconegut per a la classe política “popular”, com també “vergonya”,
“dignitat” i “coherència”. Pot ser promouran una nova edició del Diccionario –ara de la Llengua abans de
la Història- on certes paraules que fan nosa, caldrà foragitar-les.
Encara
com el jutge Ruz –defensat
pel PP front a Gómez Bermùdez, poc amic dels “populars”- ha trencat aquella
“presumpció” i els ha posat al seu lloc, expulsant-los de la condició
d’acusadors, en el procés de Bárcenas. Els arguments del magistrat han estat
del tot lògics i no només merament judicials: el PP ha coincidit, en tot, amb
la defensa del seu ex tresorer i no ha parat –com els advocats defensors de
Bárcenas- de demanar l’srxivament de la causa. És a dir, els “populars” s’han
comportat de manera contradictòria, sense cap rubor i només per accedir al
sumari. En la seua prepotència i segurs de la complicitat del poder judicial
–per definició conservador i afí a la seua ideologia- ni tan sols s’han pres la
molèstia de dissimular mínimament. De moment amb el jutge Ruz no els ha valgut
i han rebut una sonora bufetada pública. Tant de bo no siga l’última.
Encara com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada