12 de novembre del 2018

BONES PARAULES...encara ara


   



Així començava jo la primera “entrega” de “BONES PARAULES” al meu “blog”: “El bon amic i enyorat Atanasio Abellán em sorprengué un bon dia amb allò de “La cosa, Marcos, es que hablen de uno aunque sea bien...” Lògicament vaig intentar corregir-lo: “querrás decir, Atanasio, aunque sea mal...” “No, no, aunque sea bien...” insistia ell...”
Així feia jo recull d’un seguit d’intercanvis epistolars amb persones que ens professem una mútua estimació i apareixia la primera “entrega” d’aquella sèrie, en la carpeta d’ “històrics” del “blog”:




Des d’aleshores he redactat algunes “entregues” més:



I encara  s’han anat produint alguns episodis epistolars, del tot gratificants i que no vull resistir-me a transcriure’ls, doncs em complau seguir gaudint de l’experiència d’escoltar –llegir, millor- paraules amables d’amics i companys, com les que es recullen a continuació, en l’intercanvi epistolar habitual. Símptoma evident, no només del bon estat emocional dels qui les expressem, sinó de la sincera amistat que manifestem i que s’ha mantingut més enllà del temps i la distància.
La primera referència se situa arran de la commemoració dels 50 anys de la “nova” escola d’Albocàsser, el “Joan de Brusca”, amb el rencontre - entre altres- amb la que fou directora, Maria Porcar –i la seua germana Carme-, que vaig visitar a la seua casa de València, als seus –Maria- noranta anys fets (!) i la lucidesa de la qual és envejable. Heus ací un dels e.mails que ens varem intercanviar:
> 2017-04-06 21:47 GMT+02:00 Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es>:
>
> > ESTIC CONTENT, MARIA, DE LA CONVERSA TELEFÒNICA QUE HEM MANTINGUT I PROCURARÉ VISITAR-VOS, PASSADES LES FESTES.
> > MENTRESTANT MIRA DE CLICAR L'ENLLAÇ SEGÜENT, ON TROBARÀS ALGUNES REFLEXIONS I COMENTARIS, AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DELS 50 ANYS DE L'ESCOLA "JOAN DE BRUSCA", QUE VAM ESTRENAR...
> > UNA ABRAÇADA.
> >
> >              MARC
            I que fou contestat tot seguit:

On dilluns 17 abril 2017 10:39 CEST, Maria Roca <xtereampa@gmail.com> wrote:

> He recibido tu extenso mensaje en el que veo los grandes éxitos que has cosechado. No podia esperar menos de ti. Veo que disfrutas de buena memoria recordando con mucha claridad los tiempos profesionales que hemos pasado y hemos disfrutado juntos.
> Mañana me voy al pueblo a terminar mis vacaciones para despues seguir trabajando. Como te daras cuenta, todavía me encuentro joven y con ganas de seguir adelante.
> Un abrazo y hasta pronto
                                   Maria
> > _______________

            Una altra experiència gratificant viscuda últimament ha estat la de la celebració del mig segle (!) de la promoció dels nostres estudis de Pedagogia, de la primera promoció de la Universitat de València (1963-1968) i els contactes i trobades que ha generat i culminat en l’encontre dels antics companyes i companys i que també s’incorpora al “blog”: primer en la celebració institucional de la introducció dels estudis a València i, desprès, en la “crònica” dels actes del nostre rencontre:
            Fruit d’aquella trobada fou la recuperació del contacte amb el també company d’Inspecció Juan González Ruiz, que ha generat un interessant intercanvi epistolar del següent tenor:

2018-06-06 14:05 GMT+02:00 Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es>:
>
> >   A reserva, estimados Juan y Carmen, de que Codina "oficialice" los contactos informativos post-celebración, me permito hacer un primer intento, primero para agradeceros -como al resto de compañeras y compañeros, algunos acompañados de la familia- vuestra presencia en València y, al hilo de las primeras frases de la pequeña "crónica" del encuentro que estoy redactando, reiterarte, Juan, la magnífica impresión -amb cierto regusto emotivo, también- que me produjo el texto que leíste, a propòsito de tus recuerdos y la glosa tridimensional de la escuela "real", la escuela "deseada" y la escuela "normada" -o algo así- que desgranaste.
> > Que, por cierto, no sé cómo dejaste tu intervención si fotocopiada, en word..., para incorporarla al "libro" del cincuentenario, pero si la tienes a mano, me encantaría disponer de ella ya.
> >    Ademàs he releído tus referencias -no por más eruditas y documentadas, menos emotivas- sobre "tu amigo" Vives, que confieso nuevamente me han encantado. Si a esto se añade nuestra "complicidad", por habernos dedicado ambos a la inspección educativa, durante un montón de años, me perdonaràs la iniciativa en contactarte i pedirte que la mantengamos activa. Seguro que, a pesar de estar apartados -que no olvidados- de nuestra dedicación –y vocación- profesional, mantenemos viva la sensibilidad y preocupación por la "cosa" escolar.
> >     De momento, que hayáis tenido un feliz regreso y hayáis gozado con el reencuentro.
> >     Un abrazo.
> >
> >                       Marc

            I que fou contestada, tot seguit:

On dijous 7 juny 2018 12:16 CEST, Juan González <muesca@gmail.com> wrote:

> Cuánto me alegra, admirado colega y (si me lo permites) amigo Marc Antoni, lo que me cuentas, lo que he podido leer de ti y lo que me muestras en los archivos adjuntos.
> Tras algo más de cincuenta años desde una primera coincidencia académica y profesional (a pesar de ello, lo reconozco, un tanto superficial y efímera),resulta que nuestro equipaje intelectual y emocional tiene mucho en común, a no ser la lengua vernácula y vehicular. Pero, como ambos somos personas receptivas, respetuosas y ávidas de lo distinto (o sea, curiosos hasta el vicio), y no estamos por buscarle tres pies al gato, te ruego que en lo sucesivo me escribas en valenciano, y yo lo seguiré haciendo en castellano; nos entenderemos a la perfección ya que leo, entiendo y aprecio el valenciano más que suficientemente.
> Porque hay algo más: Carmen, mi mujer, es castellonenca, nacida en Llucena del Cid, y mi primer contacto con el Antic Regne, Comunidad Valenciana, o como queramos llamarlo, fueron las cuatro semanas del Curso de Instructores Elementales ... que había que hacer al final de la carrera de maestro, y que seguí en el Colegio Menor Nª Sª de Lidón, en el barrio que tú conoces muy bien y al lado del trazado de la entrañable Panderola. Precisamente aquel verano, 1961, creo recordar que se había sustituido el trenecillo a vapor por trolebuses en el trayecto entre Castellón y Almazora, para desencanto de un ferrovípata como yo; a pesar de lo cual seguí cantando, aun en mi escuela de Palencia un tiempo después, lo de "de Castelló a Almassora, leré leré, va un tren que vola...".
> Quizá mi memoria no sea ya muy de fiar, aunque he incurrido en la misma viciosa virtud de recordar los dos apellidos, seña inequívoca de la primacía que otorgamos en nuestra profesión a las personas, el elemento vivo de la única cultura escolar viva, que no es la escuela deseada ni la ordenada sino la escuela real.
> Ya te dije que había leído ¡completa! tu biografía tal como aparece en tu blog, y ahora también lo que en este mismo escrito cuentas del bisbe Josep Climent. Tendría para hablar largo y ancho, mucho mejor en una distancia corta; así es que procuraré llamarte cuando vuelva por Valencia, y me gustaría que tú hicieras lo mismo cuando caigas por aquí. Te enseñaría, además unas cuantas cosas del PHE que sin duda te interesarían. Como diría tu admirado Sempere, soy escribano "de pocos pliegos", perotengo publicados por ahí unos cuantos, y algunos de ellos disponibles en la red, mencionados incluso en Dialnet
>  Pero la niña de mis ojos es el Centro de Recursos, Interpretación y Estudios de la Escuela:
 http://muesca.es/ en Polanco, al que aludí en mi parrafada el día 1.
> Además del Museo (MUESCA:)
> http://muesca.es/index.php/actividadescentro/exposiciones-abiertas, que ha de ser visitado in situ a pesar de su reflejo digital, mantenemos desde sus comienzos en 2005 una publicación anual (van trece entregas, pues) con autobiografías de los maestros (incluyendo profesores de Secundaria, EOI, inspectores, etc.) jubilados en el respectivo año: Vidas Maestras
>  En las introducciones de los tres primeros volúmenes expuse lo que pretendíamos con la publicación, que concuerda con la importancia que tú mismo das a las memorias profesionales de los docentes. Y, vanitas vanitatis, entre las páginas 125 y 140 del de 2008:
> Como también te resultará interesante nuestra actividad de más amplia difusión, la revista digital Cabás:
 http://revista.muesca.es/, donde tengo publicada alguna cosa y en la que te invito a participar. ¿Qué tal algo sobre el bisbe Climent?
> No olvido lo que me pides, y aquí te adjunto el texto que, con alguna morcilla, leí o dramaticé en la Capella Sapientiae. Supongo que será lo mismo que llevará al libro del evento nuestro entusiasta y bienquerido Juan Codina.
> ¡Santo cielo, cómo me he enrollado! Perdón, que estarás deseando airearte por el Morrongo (¿o por Ares del Mestre?) Yo mañana me retiro también a mi escondrijo de Toba de Valdivielso, cabe el rio Ebro, pero me temo que con un tiempo algo distinto: menos soleado y más aguado.
> Un abrazo, en espera de tu venganza.
> Juan
>
            Així que, en contestar ara al benvolgut Juan González, he seguit el seu suggeriment i ho faig en “valencià”:
On dimarts 12 juny 2018 21:58 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:

>  Amb retard i presses -és la fal·làcia de la jubilació, amb temps per a tot(!?)...- contestaré -mínimament-, estimats Carme i Joan, a la vostra llarga i generosa missiva, que inclou el suggeriment de què jo em puga expressar en valencià... Gràcies.
>  Passa que estem preparant l'anada a Castelló, el dijous, per la trobada amb companys d'estudis de Magisteri d'aquell temps. I divendres viatgem a Barcelona, on els nostres dos fills xics -Marc i Pau, la xica és Mª Rosa, mestra d'anglès d'un centre de València- estan de profes de Secundària, preocupats per les iniciatives policials i judicials de l'antic govern de Rajoy, que acusen a alguns professors d' "adoctrinament" dels seus alumnes, quan la realitat és ben bé una altra. Però no vull entrar ara en un tal tema.
>  Bé, ja veieu que Codina no para d'afegir coses al "llibre" del 50 aniversari i jo mateix estic intentant fer un resum dels actes del passat dia 1 de juny, que voldria "penjar" al meu "blog", per donar-li difusió.
>  Fora d'això ens -també a Tere la meua dona que, com a mestra d'infantil està en una altra galàxia, encara que va seguint la nostra commemoració pedagògica cinquantenària- ens alegra molt les notícies que ens dones i, amb gust, he anat accedint als diferents enllaços que incorpores i seguiré els pròxims dies, alhora que entraré a comentar les teues aportacions.
>  De moment, en correu diferent va el reenviament d'una petita glossa del nostre comú amic Vives, amb ocasió de la celebració anual que fa la Universitat i en la que vaig poder participar fa un parell d'anys.
>  Una salutació amb el compromís de seguir la conversa, també de Tere extensiva a Carme.
>
>                             Marc

            I que ha continuat, passat l’estiu, arran del primer encontre de la comissió del nostre 50è aniversari, que ens hem trobat a la Nau, on hem mantingut una conversa telefònica amb Juan González:

............... On dimarts 23 octubre 2018 21:54 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:

>     Ens ha complagut molt, estimat company i amic, saber de vos i la vostra família i desitgem una recuperació pronta i definitiva del vostre fill. Justament estàvem reunits, a la cafeteria de La Nau, els components de la comissió del 50 centenari dels nostres estudis de Pedagogia, per distribuir el "llibre" commemoratiu, que ja t'arribarà, amb la foto als peus del teu "amic" Vives... Ara a esperar la propera trobada, el 2020, si Déu vol, a Santander...
>     Fora d'això vaig entendre que us agradaria rebre -per a la revista Cabás- una glossa de la figura emblemàtica, encara que poc coneguda de Josep Climent, arran del nostre encontre i la visita a la galeria de retrats del Paranimf. Va, ara, una primera versió perquè la valores.
>     Amb els nostres millors desitjos, tambè de Tere.
>
>                Marc
> --
> _______________
> 
Una nova “entrega” de “bones paraules” la conforma l’intercanvi amb el company no de promoció, doncs “Quique” acabà Magisteri un any abans que jo, però sí d’exercici professional primerenc, en fer de mestres a la recentment oberta escola de pràctiques –annexa- de xics, de la Normal de Castelló. Allà l’Enric feia funcions directives, amb la supervisió de la professora de “Pràctiques” –doncs acabava de jubilar-se Dn. Manuel Ros, de grata memòria- de Dª Isabel Robres, mestra de l’annexa de xiques i dona de Dn. Isidoro Andrés. Aquells anys seixanta significaren una experiència professional inoblidable i fou l’inici d’una sincera amistat amb l’Enric Arenós que no ha fet més que consolidar-se en el temps.
Ara doncs i arran de la publicació del meu llibre sobre el bisbe Climent:
Esdeveniment de què vaig informar complidament a l’Enric, que em deia açò:

> On dilluns 8 octubre 2018 19:06 CEST, Enric Arenos <enric.arenos@gmail.com> wrote:
> 
> Benvolgut Marc:
> Ja tinc, per fi, a les mans el teu extraordinari llibre 'El bisbe Climent i la pedagogia de la Il.lustració'. Serà un plaer llegir-lo, encara que no he pogut apartar la tentació de fullejar-lo i admirar la grandíssima feinada que has fet. Hores i hores i hores de treball... Ja veig que dius que no n'hi ha que entretindre's massa amb les cites a peu de pàgina per no perdre el lligam de la lectura, però no sé si podré fer-te cas.
> També veig que escriu la presentació Júlia Beltran. A ella no la vaig tindre mai de professora, clar, però si vaig conéixer son pare, mestre, amb qui vaig coincidir un estiu a la colònia escolar que cada any tenia lloc a Llucena.
> En fi, enhorabona per tantes coses i, especialment, per aquest llibre que sé que és la nineta dels teus ulls.
> Que tot vaja bé en la vida i que demà 9 d'0ctubre tot funcione amb normalitat,

> > Enric

I que vaig contestar agraït, no cal dir-ho:

On dilluns 15 octubre 2018 21:31 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:

>  M'ha alegrat molt, benvolgut Enric, saber de tu.
 > Gràcies per la teua benèvola reflexió sobre la que fou, en temps, la meua tesina de Pedagogia i que no he parat de recercar, doncs vaig quedar -i n'estic encara- admirat del coratge i generositat del nostre bisbe, com tindràs ocasió de comprovar, en la lectura i, segurament, confirmaràs en l'enllaç adjunt.
>  Efectivament a Júlia Beltrán no la varem tindre -jo tampoc-, doncs encara hi havia "Dª Glòria", l'esposa de Dn. Rafael. Però, com jo vaig restar més temps a l'Annexa, em vaig relacionar bastant i vaig seguir la seua tesi doctoral, on recercà coses de Climent que jo li he agraït i ampliat. I com que ara, de jubilada, sembla que no se la té massa en compte, vaig voler "recuperar-la" demanant-li el pròleg, que has vist que l'escriu amb afecte. De son pare jo també tinc algun record, sembla que en temps fou mestre de LLucena -d'on no sé si no és nascuda Júlia- i recorde l'anècdota de què Pepe Roig, un inspector certament "singular", recordes?, el feu asseure al seu costat. en una trobada de mestres -aquells "centros de colaboración...- al Serrano Súñer. Roig explicà als assistents que li volia agrair haver estat mestre seu.
>  Una abraçada, doncs, extensiva als teus i ens mantenim en contacte, mentre la
>  Providència no dispose una altra cosa.
>
>                Marc
>
I parlant de llibres, amb ocasió de la Fira de València d’enguany, 2018: http://noublocdemarc.blogspot.com/2018/05/a-cau-dorella-ssshhhttt-climent-la-fira_3.html, vaig contactar amb els de Planera i de resultes, ens varem intercanviar uns correus amb el gerent, un tal Navarro que sembla podríem ser parents llunyans, atès el cognom de la meua àvia Antònia Mitxavila Navarro...
Això li deia jo:

> El 26 abr 2018, a las 21:49, Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es> escribió:
>
> Tal com hem quedat al matí, amic, a la Fira del LLibre, et faig arribar el projecte d'edició -a tall de mostra- del llibre que estic acabant,perquè t'interesses i li dones curs. El tema crec que és de vital importància per als milers de centres de Secundària de tota Espanya, el professorat, les famílies, les autoritats acadèmiques i polítiques, pel ressò mediàtic -va, també, el retall de premsa d'ahir mateix- que té. I vull esperar que, amb la futura compensació econòmica per a l'autor, me serà més liviana la quota de l'adquisició de la comanda, que m'heu "colocat", aquest matí i que, per a un funcionari, no és poca cosa.
> Fora d'això, va l' enllaç on podreu trobar algunes publicacions meues, inclosa l'última de la Universitat Jaume I de Castelló, que presenta el Servei de Publicacions de la Universitat de València:
>

>    Ja em direu alguna cosa al respecte.
>          Marc Ant. Adell

I això em contestà ell:

> On dijous 26 abril 2018 23:44 CEST, Alfredo Navarro <anavarro110710@gmail.com> wrote:

> Gracias Marc Antoni,encantado de haberte conocido y ahora viendo los dos títulos que has publicado veo realmente la implicación que tienes en la Educación,cosa que te engrandece aún más.
> Me he quedado preocupado por el comentario que has hecho sobre el abandono universitario,he estado buscando y encontrado este artículo,que imagino que es el que has visto,https://www.google.es/amp/ecodiario.eleconomista.es/noticias-amp/9095920/Educacion-espana-en-niveles-de-malta-y-rumania-en-mayor-abandono-de-la-universidad
> Para los que tenemos hijos en edad escolar es preocupante,por eso es bueno que haya gente como tú que nos abra los ojos y de alguna forma nos guíe.
> Un abrazo y espero seguir manteniendo el contacto,porque gente como tú hace falta.
> Muchas Gracias por todo!!!

                        Alfredo


            El següent és un contacte epistolar “allende los mares” com diria aquell, doncs fou arran de la publicació del meu llibre Estrategias para mejorar el rendimiento académico de los adolescentes:
 http://noublocdemarc.blogspot.com/p/blog-page_21.html, quan em vaig quedar sorprès en rebre un correu de l’Argentina... d’una estudiant que em demanava consell respecte al seu treball de final de carrera i les “pistes” que havia trobat al meu llibre i que hem mantingut en el temps, arribant –ella- a publicar un article a l’ANUARI.
            Efectivament, en alguna entrega anterior de “BONES PARAULES” , ja faig esment d’aquest contacte i ara, arran del retrobament on line, m’envià el seu treball, que vaig llegir detingudament, fent-li algunes propostes de millora que agraí:
> On dimarts 10 juny 2014 04:04 CEST, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:
> > 
> > > Buenas noches Marc, quería hacerte llegar mi tesina, que pude rendir el sábado 07-06-2014, con calificación de sobresaliente. Y si bien cambie el enfoque de mi investigación, me parece interesante hacértelo llegar, ya que hiciste muchas aportaciones al presente trabajo.Te adjunto mi tesina, a ver que te parece y ojala sigamos en contacto.Saludos!

              Mª Elena
........................                                                             
            Que vaig contestar tot seguit:

> To: malena_078@hotmail.com
> From: marc.adell@uv.es
> Subject: Re: Mi tesina
> Date: Sun, 18 Jan 2015 11:42:42 +0100
>   
>  Con gusto y satisfacción, estimada Mª Elena, he leído finalmente vuestra tesina, a cuyo éxito me alegra haber podido contribuir en su día. Lo que quiero proponeros ahora es que, en relación a alguno de sus contenidos, nos remitáis un artículo para publicar en la revista ANUARI de PSICOLOGIA, que dirijo y del que va -en pdf-, la última edición. Van, también,las orientaciones a los autores para la confección de los artículos.
> La nuestra es una revista científica de Psicologia,generalista, y en la que caben, por tanto, todos los ámbitos de las ciencias del comportamiento. La publicamos en lengua catalana -que es también lengua oficial y propia en la Universitat de València-, con el fin de preservar y mantener su vigencia, en los territorios de la antigua corona de Aragón -y el sur de Francia y la isla italiana de Cerdeña-, con más de diez millones de hablantes. Ni que decir tiene que aceptamos originales en cualquier lengua culta y es el departamento de Política Lingüística de nuestra Universitat,el encargado de traducirlos. Para el próximo número ya hemos recibido una colaboración de Colombia y otra de Chile y nuestra revista se intercambia con publicaciones de Brasil y también de Chile.
> Así, pues, espero vuestra respuesta que me alegrará que sea positiva.
> Mientras tanto recibid un cordial saludo y mis mejores deseos de felicidad para el año que comienza.
>
> >                Marc Ant. Adell

            Que em respongué tot seguit:

> On dimarts 20 gener 2015 03:29 CET, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:

> Estimado Marc, es realmente halagadora tu consideración, realmente me sirvió muchísimo tu contribución a mi tesina, pues tu visión y experiencia amplia en Psicología me condujeron y esclarecieron mis ideas respecto de las problemáticas adolescentes en el contexto aúlico.  Desde ya que te mandaré un articulo, desde mi humilde concepción, previa lectura del material que me adjuntas.Una vez mas te dejo mis saludos y me alegra enormemente que consideres mis aportes. Nos mantenemos en contacto.
> Saludos
>    Mª Elena
> > _______________
>
Al que afegí:

Buenas noches Marc, como estàs? adjunto a tu mail  mi humilde artículo, basado más que nada en mi experiencia de tesina. Ruego me sepas disculpar si esta muy informal, pero queria hacerte llegar mi avance, para que  no pase mas tiempo. Estoy trabajando en un segundo articulo para que haya dos posibilidades titulado CONDICIONANTES EN EL APRENDIZAJE ESCOLAR. Y tomaria por respaldo muchos conceptos, que me han generado mucha apertura a la reflexion
Un saludo.

                  Mª Elena

En això que en facebook –on tenim “penjada”, justament, informació i actualitat del nostre ANUARI: https://www.facebook.com/Anuari.SVP -, em vaig trobar amb referències de la tal Mª Elena Cigena. Així que la vaig contactar, novament:

> El 9/3/15 11:17, Marc Antoni Adell i Cueva escribió:
>
> Un placer, Mª Elena, haber vuelto a saber de vos...aunque sea a través de contactos tan punteros como facebook.
> Al respecto, deseo os encontréis recuperada y reiniciéis la redacción de vuestro artículo para el ANUARI, que nos agradararía recibir en breve. Mientras tanto podéis probar de acceder a los enlaces, en donde nuestra revista està indexada:
> Un nuevo saludo desde València.

>                                      Marc


Que em contestà:

> El 9/3/15 8:39, Ma Elena Gigena escribió:
> Buenos días Marc, sí estoy en la preparación del escrito, te voy enviando los avances a ver qué te parece. En el transcurso de esta semana, he estado con temas de salud, pero me entusiasma mucho poder participar del proyecto desde mi humilde contribución.
> Saludos

Mª Elena.

            Que vaig respondre tot seguit:

> > To: malena_078@hotmail.com
> > From: marc.adell@uv.es
> > Subject: RE: Noticias-saludos
> > Date: Mon, 12 Oct 2015 21:01:09 +0200
> >
> >  O.K., Maria Elena: recojo vuestro ensayo y me pongo a diligenciar su continuidad hasta su publicación, de lo que os tendré informada. Y me alegro, doblemente, por las noticias que me dáis de vuestra actividad docente en educación secundaria.
> >  Al respecto no sé si os había hablado de mi libro anterior -"Ética para adolescentes"- y no sé si os podría ser de utilidad en el trato con ellos. También -si no localizáis aquellas publicaciones- puedo hacéroslas llegar en pdf.
> >  Y a pesar de què no soy nada experto como internauta, intentaré localizaros nuevamente en facebook -o, mejor, me mandàis el enlace- para felicitaros públicamente, por vuestra tarea educativa y por el ensayo que publicaremos próximamente, en el ANUARI de PSICOLOGIA.
> >  Saludos afectuosos, Maria Elena, desde València. Y nos mantenemos en contacto.
> >
> >          Marc


            Amb la seua contestació:
> 
On dijous 15 octubre 2015 00:18 CEST, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:
              
> Marc, no tengo palabras para agradecerte tu recomendación en linkedin: Es invaluable tu opinión vertida en la página, te dejo mi facebook para que lo tengas y sea otra via de contacto, es igual que mi mail: malena_078@hotmail.com y estoy identificada con mi nombre y apellido: Maria Elena Gigena.
   Tengo muchísima motivación por seguir aprendiendo de tu conocimiento que en la actividad docente realmente va a enriquecer mi desempeño y amplia mi visión personal también. He comenzado la lectura de Ética para adolescentes y me es muy funcional a la tarea docente! y para comprender muchísimas cosas del educando-educador (porque también se sigue aprendiendo permanentemente cualquiera sea el rol en el ámbito educativo)
 Seguimos en contacto!
Un abrazo.
>                  Mª Elena

Nou contacte, a continuació:
> >
On diumenge 20 desembre 2015 03:02 CET, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:
> Buenas noches Marc, me es en extremo grata la noticia que me das! Paso mi dirección de correo postal es: Entre Ríos 866-Villa Constitución, Pcia de Santa Fe Código postal:S2919DCR para la remisión de la revista.
 El día 18 de este mes fue mi cumpleaños, así que me has dado un excelente presente de.  Continuo con la lectura de tu libro, que me recomendaste y me está dando material sumamente enriquecedor, sobre todo en las experiencias que hicieron con adolescentes poniéndolos en diferentes roles de una resolución de conflictos. Muy bueno! Te voy a enviar por el link un trabajo que hice para EDUC-AR acerca de las TIC,, para que me expreses tu opinión, que valoro muchísimo.
> También te deseo que pases unas excelentes fiestas junto a los seres queridos, y más cerca de la fecha te  enviaré mis salutaciones.
>  Cariños y seguimos en contacto!
>
>                                              Mª Elena             

 I encara per altres motius, com quan li varem remetre l’ANUARI, primer en pdf::
> El 4 de mayo de 2016, 16:33, Marc Antoni Adell marc.adell@uv.es escribió:
>    Me complace enormemente, estimada Maria Elena, haceros llegar en pdf, el número ordinario de nuestra Revista, correspondiente a 2015, en donde figuráis con vuestro trabajo editado. En pocos días aparecerá la publicación en papel, que también os llegarà al domicilio que nos facilitasteis.
> Mientras tanto recibid un fuerte abrazo, con mis mejores deseos, que incluye el que no sea ésta, vuestra única colaboración, sino la primera-.
> Saludos, también, a vuestra sra. madre.
>                 Marc

            I tot seguit en l’edició en paper:
> El 11 de mayo de 2016, 10:09, Marc Antoni Adell marc.adell@uv.es escribió:
>
 >  Pues ahora, estimada Maria Elena, ya tenemos el ejemplar de l'ANUARI editado en papel. Así que los pròximos días se prepararà el envío a suscriptores y autores, que recibiréis en el domicilio que nos facilitaste, un poco ralentizado por la distancia.
> Fuera de eso, estoy deseoso de leer vuestra investigación sobre temas organizacionales y educativos y no tenéis más que remitirme, también la carta de recomendación que firmaré con mucho gusto.
> Un abrazo también y ánimo.
>                   Marc

Que em contestà agraïda:
> On dimecres 11 maig 2016 03:36 CEST, MARIA ELENA GIGENA <malenagigena@gmail.com> wrote:
> Buenos noches Marc, muchisimas gracias por el envio de la revista!! Mi anhelo es que no sea mi única colaboración, estoy trabajando en una investigación de la estructura educacional de las organizaciones, basado en un texto en particular que había leido en el profesorado  y relevamiento de campo de opiniones de empresas, Cuando tenga un poco más de forma te lo voy a enviar.
Y queria tomarme el atrevimiento de consultarte, sin compromiso, si era posible que te enviara una carta de recomendación para que la avales: esta carta seria para presentar en los establecimientos escolares, para dar clases. No hay ningun problema si no se puede.
> Desde ya me alegro muchisimo el contacto¡
> Te dejo un abrazo
> Mª Elena

m contestà agraïda:

> On divendres 13 maig 2016 04:49 CEST, MARIA ELENA GIGENA <malenagigena@gmail.com> wrote:
>
 > Buenas noches Marc, es tu respuesta muy propia de las grandes personas, que ayudan a las más humildes. Realmente estoy alegre de nuestro contacto, pero me apena haberte tenido que molestar con la carta, la adjunto al presente. Una vez mas te extiendo mi agradecimiento.
> Desde ya que estás en total libertad de corregir o adaptar su contenido. Voy remitiendo en contactos futuros los avances de mi investigación.
> 
> Un fuerte abrazo!
>    Mª Elena

Amb la meua resposta, ara:

> El 15 de mayo de 2016, 6:56, Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es> escribió:
>
>  Con mucho gusto, Maria Elena. Va, ahora por e.mail, la carta de referencia, a reserva de què la recibiréis -autògrafa- por correo ordinario, en el envío del ANUARI, que estamos preparando.
 >  Una abrazo y mucha suerte.
>
> >                    Marc

Que em contestà, agraïda:
_______________
On dilluns 16 maig 2016 02:44 CEST, MARIA ELENA GIGENA <malenagigena@gmail.com> wrote:

> Buenas noches Marc, he recibido la carta de recomendacion firmada. Muchisimas gracias por tu generosísima colaboración!!
 Seguimos en contacto porque te voy a enviar lo que te comentaba en el e.mail anterior.
> Abrazos!!
>  Mª Elena
_______________
Finalment i tornant a Josep Climent, de qui encara em resten algunes coses a recercar –pel que sembla-, m’he “embarcat” en la recuperació del seu “Epistolari”, amb la complicitat d’alguns bons amics –meus i de Climent-, a saber: Tort Mitjans, Camil Vàzquez, Bea Segarra i Elisa Millàs. Finalment la Institució “Alfons el Magnànim” ha acceptat la seua publicació i el, fins ara, editor, Vicent Ferri, ha estat el meu contacte habitual. Lamentablement –per als altres, que no per a ell- ha decidit jubilar-se i aquests han estat els últims correus intercanviats:


> S'està citant Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es>:
> >
> > En Pere ja m'anuncià que et jubilaves, benvolgut Vicent,però vaig entendre que no era immediat. Ara, però, en l'intercanvi que  > > mantenim en l'ajustament del text de l'Epistolari d'en Josep Climent, m'ho dona per fet. I a l'article -erudit, propi d'un "il.lustrat" de la colla de Maians...- que t'he llegit al Levante  > > d'ahir, ho confirmes. Felicitats, però alguns et trobarem a faltar.
> > Tornant al teu article, una "passada", com diuen els joves: no et sabia tan sabut, documentat i ocurrent... i fusterià. També jo faig esment a l'Epistolari de Fuster, que recull Furió com a "Correspondència", al pròleg del meu llibre, però no soc tan  agosarat com tu. Clar que tu saps més de la meua vida activa que jo de tu, per això m'ha sorprès agradablement l'article.
> > Doncs que siga per a bé, Vicent, i un plaer haver-te conegut.
> >
> >     Una abraçada.
> >
> > >                 Marc
Que em contestà tot seguit:

On dimecres 31 octubre 2018 20:53 CET, Vicent Ferri Simó <ferri_vic@gva.es> wrote:
> 
> > Moltes gràcies, Marc, per les teues elogioses paraules. Ja que em parles de la meua col·laboració al Levante-EMV,a la que algú li ha tallat el text inicial, te'l fique per si això te'l fa més comprensible: «En el principi algú va escriure, en idioma accadi, sobre fang, una història. Era la primera història escrita, l’Epopeia de Guilgameix (o Gilgameš), fa d’això uns 4.700 anys».
> > Espere que l'edició del vostre llibre s'acabe aviat, ja ha tingut molts entrebancs i retards.
> > Salut!
> >
> > P.S.: esta adreça és oficial del treball no estic segur que a partir de hui no desaparega ja que deixe de ser empleat.
> >
_______________

 A què li vaig respondre:
On dijous 1 novembre 2018 20:20 CET, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:
>   Gràcies a vos, Vicent. Vul pensar que ens retrobarem en un altre moment, per descomptat en aparèixer el "nostre" llibre i abans si cal. Al respecte, en Pere es malfiava de si podrien haver canvis a la Casa i no fóra ell l'últim revisor del text de l'Epistolari, la qual cosa em preocuparia pel nou possible retard, que ja m'estan inquirint els coautors... No sé si encara tens "credibilitat" al Magnànim, com per a pressionar perquè en Pere acabe el que porta entre mans...
>   I pel que fa a l'inici del teu article, ara en crees un dubte no sé si existencial o simplement metòdic i és que al "Guilgameix (o Gilgameš)" jo el tenia com a l'heroi sumeri i tu atribueixes l'autoria de la seua llegenda als acadis...Clar que estic rememorant els textos -dos tomassos d'Hª Universal- del Dr. Palomeque Torres de Barcelona i dels anys seixanta. Així que no en faces molt de cas, al respecte.
>   Una nova abraçada i que vaja tot molt bé.
>                     
                          Marc
-----------------------
És tot de moment...

10 de novembre del 2018

Carta oberta INDEPENDÈNCIA...? DE QUI?



            No havíem quedat que el poder judicial –malgrat totes les aparences i sospites- és “independent” del poder polític...com ha quedat palès en els processos –judicials s’entén- contra els independentistes catalans? Envers qui més el poder judicial és “independent”? No serà envers el capital –bancs inclosos- que asseguren no haver exercit cap pressió sobre el Suprem, per desdir-se de la sentència que els condemnava a assumir les despeses hipotecàries? No, de cap manera. Tampoc la baixada de la borsa s’ha d’entendre com un avís de l’ “error” del Suprem. Tampoc.

La “prova del cotó” d’aquella “independència” ha estat que el president del Poder Judicial i del Suprem, el sr. Lesmes s’ha disculpat per la confusió que ha pogut (!) generar la contundent sentència inicial a favor dels clients, la indecisió posterior i la decisió final del tot contrària i contradictòria a la inicial: els bancs no han d’assumir aquelles despeses. Clar que sempre es pot donar la culpa –Lesmes dixit- a la indefinició de les lleis (!?)... que en lloc –en cas de dubte- d’afavorir al feble –el client-, com sembla que defensa la doctrina mil·lenària de la judicatura... ara afavoreix al fort –els bancs-. Definitivament, el poder judicial -a Espanya al menys-, és independent. De qui, però?

                                                                           (font: ara)

6 de novembre del 2018

Per pensar-hi... LA TRAGÈDIA DE PALESTINA: 70 ANYS DE LA NAKBA.



         Als sectors benpensants del nostre país, que encara s’entesten en “disculpar” la brutal reacció d’Israel –cent morts palestins per cada israelià i un poble sencer enderrocat per cada casa jueva-, com a dret a defensar-se de les agressions de Hamàs, pot ser convindria refrescar-los la memòria, de què el què està passant allà no ve de quatre dies i es el resultat natural –tot i que lamentable- de l’ocupació demolidora del territori palestí i la reducció dels seus habitants a empresonats  i captius.


Ja en 1897 el moviment polític jueu europeu o moviment sionista, accelerà la recerca d’un territori nacional o “llar segura”, per al poble jueu i, en
1916, se signaren els acords secrets Sykes-Picot entre la Gran Bretanya i França, pels quals les dues potències es reparteixen l’Orient Pròxim, amb la promesa de una futura independència, a canvi del suport àrab en el conflicte. El film de Lawrenç d’Aràbia ho descriu al detall.

A l’any següent, en 1917, en la Declaració Balfour, el govern britànic promet a lord Rothschild la creació d’aquella cobejada “pàtria nacional” jueva, en Palestina, alhora que defensa els “drets civils i religiosos de les comunitats no jueves presents en el territori”. Val a dir que solament el 5% de la població era jueva, els restants 95% eren àrabs palestins. Només dos anys desprès, el 1919 i després del colapse de l’Imperi Otomà, el Congrés Nacional Palestí, rebutja la Declaració Balfour i demana la independència de Palestina. En 1922 la Societat de Nacions confia a La Gran Bretanya el comandament sobre Palestina i l’administració britànica impulsa i promou la immigració jueva des d’Europa i des d’EEEE.


I arribem a 1947, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides aprova la Resolució núm. 181, per a la partició de Palestina en un estat àrab i un altre hebreu. S’assigna el 55% del territori al futur estat d’Israel, tot i no representar els jueus més que 1/3 de la població. A l’any següent, el 1948 i desprès de nombrosos atacs als palestins, per part de les milícies sionistes, els britànics renuncien al mandat de les Nacions Unides, deixant el problema en mans de la pròpia ONU. És així com el 14 de maig Israel proclama la seua independència: es l’any de la NAKBA –Catàstrofe-, l’any de la destrucció de la terra i de l’exili, quan Israel mata a 13.000 palestins i força l’èxode d’uns altres 750.000, de les seues ciutats. Prop de 400 pobles palestins foren arrasats. L’ONU adopta la Resolució núm. 194, condemnant els fets i demanant a Israel que permeta el retorn dels refugiats. Israel ignora la Resolució, com féu en les dotzenes que la seguiren.


         Desprès de vint anys d’opressió i assetjament del poble palestí, per l’estat d’Israel, en 1967 i durant la guerra dels Sis Dies, contra Egipte, l’exèrcit israelià ocupa Cisjordania, Gaza, Jerusalém-Est, el Sinaí egipci i el Golán sirià. La Resolució  núm. 242 de Nacions Unides exigeix –novament en va- la retirada de les tropes jueves dels territoris ocupats. Israel no només ignora la Resolució, sinó que comença la implantació d’un sistema de control militar, cada vegada més brutal, en els territoris il·legalment ocupats, que provoca al 1987- la primera Intifada, sublevació popular general, per a demanar l’autodeterminació política i la independència de Palestina, que es proclama al 1988, pel Consell Nacional Palestí, amb Yaser Arafat com a president, alhora que reconeixia l’existència de l‘estat d’Israel.

Com que la situació, lluny de millorar empitjorava, entre 1993 i 1995 els EEUU promogueren una sèrie d’iniciatives, entre els representants de Palestina i Israel, anomenats Acords d’Oslo, que s’interpretaven com el primer pas cap al reconeixement d’un estat Palestí i l’inici de la retirada de les tropes israelianes dels territoris ocupats. Però durant l’anomenat “procés de pau”, Israel duplica els assentaments il·legals, en els territoris palestins ocupats, arribant a l’any 2000 als 350.000 colons il·legalment ocupants. Així, doncs, l’escalada de la violència militar israeliana, junt a l’augment continuat de l’ocupació de terres palestines amb la construcció de nous assentaments per a colons jueus, feien impossible la reconciliació i la pau. A tot això i com a mostra de la mala voluntat i perverses intencions del govern d’Israel, s’afegia la provocadora presència d’Ariel Sharon -el genocida dels camps de Sabra i Xatila- a l’esplanada de les Mesquites, a Jerusalem, considerada sagrada pels àrabs. La qual cosa provocà l’inici de la segona Intifada: milers de palestins moren massacrats per l’exèrcit israelià.

Al 2002 apareix una nova iniciativa de pau, ara de la Lliga Àrab que ofereix a Israel el reconeixement i la pau a canvi de la retirada dels territoris ocupats en 1967 i una solució al problema dels refugiats palestins. La resposta d’Israel és tan contundent com odiosa: envaeix militarment les ciutats palestines i comença la construcció del mur de separació, de més de 400 kilòmetres, que discorre per territori ocupat de Cisjordània. El Tribunal Internacional de Justícia de La Haya el declararà il·legal, però les obres no s’aturen.


En arribar a 2005 i no tant per la pressió internacional, com pel càlcul interessat dels israelians, es comença l’evacuació de 8.000 colons jueus, de la Franja de Gaza, per assentar-ne altres 30.000 en Cisjordània. Després de l’evacuació i la destrucció de les instal·lacions dels colons –perquè no se’n pogueren beneficiar els palestins-, l’exèrcit jueu tanca la Franja reduint els seus habitants a presoners. En 2006 se celebren eleccions democràtiques generals –per la pressió internacional- als territoris Ocupats amb la victòria de Hamàs, cosa que no agrada ni a Europa ni als EEUU que imposen sancions al nou govern, de les què resulta perjudicada la totalitat de la població palestina.

En aquest clima d’hostilitat, generat pels mateixos que pressionaven per a la celebració d’eleccions als territoris Ocupats i no aceptaren el resultat democràtic final –EEUU i Europa-, el febrer de 2007, els dos grups que aspiraven a governar els palestins -Hamás i Al Fatath- segellen els acords de La Meca, amb un govern d’unitat nacional que, malauradament, es trenca en juny i Hamàs es fa amb el poder a la Franja i expulsa als militants d’Al Fatath, mentre aquests i el president Mahmud Abbas es queden a la Cisjordania ocupada pels colons jueus. Israel inicia el bloqueig total de Gaza. Encara es fa un últim intent i a la Conferència de Pau de Anàpolis, auspiciada pels EEUU, l’Autoritat Nacional Palestina –ANP- i Israel es comprometen a arribar a un acord abans de 2009.

Mentrestant i fruit de la pressió del bloqueig israelià a Gaza, impedint el desenvolupament normal de la vida dels seus habitants, a la Franja, als que mantenien condemnats a l’assetjament continuat, apareixen les primeres reaccions armades dels ocupats, amb el llançament de coets casolans sobre territori israelià. La reacció d’ Israel, amb l’ “argument” del dret a defensar-se dels atacs terroristes de Hamàs no es féu esperar: tres setmanes d’intensos bombardejos indiscriminats sobre les poblacions de Gaza, invasió terrestre del poderós i mortífer exèrcit israelià, destrucció total d’infraestructures i edificis –inclosos hospitals i escoles de l’ONU-, tallament de tots els subministraments d’ajuda humanitària i més de 1500 morts i milers de ferits, entre la població civil palestina –més de 400, eren criatures-, front a 13 morts -bona part soldats- entre els jueus.


La indolència dels països civilitzats, la inoperància de l’ONU, el final del mandat de Bush –decidit protector d’Israel- i la divisió interna dels països àrabs, feren possible que Israel campés a voluntat per Gaza, davant del clamor internacional contra la massacre. Ara es (mal)viu un (fals)alto el foc interessat i còmplice, per un Israel que ja li ha perdut el respecte a Obana –si és que li’n tingué alguna vegada- i un Hamàs que no ha estat vençut i rep cada dia els atacs mortífers dels jueus, en “resposta” als míssils casolans dels àrabs i continua patint l’assetjament imposat per Israel, que no ha minvat desprès de l’assassinat dels cooperants de la flota “llibertat”, abordada per l’exèrcit jueu i –una vegada més- amb l’exculpació de propis i estranys. Això sí, Simon Peres, president democràtic d’un estat genocida, visita Espanya, tanca acords comercials milionaris en armament i és rebut amb tots els honor –i l’oprobi dels ciutadans honorables- pel rei  d’Espanya (!).


I en el context planetari actual, amb Trump de president dels EEUU, que aixopluga a l’ultradretà de Netanyahu, les perspectives són del tot tenebroses per als palestins i vergonyosament llunyanes per a la pau, la justícia i la dignitat del món “civilitzat”.




22 de juny del 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) 1ª PROMOCIÓ DE PEDAGOGIA A VALÈNCIA: 50 ANYS! (1968/2018) [1]



En l’itinerari vital de cadascú, hi ha moments i circumstàncies irrepetibles -ni que siga per l’evidència de què no ens tornarem a trobar, per celebrar cinquanta anys més...-, com ara el mig segle que commemorem del final dels nostres estudis de Pedagogia, a la Universitat de València, a la seu de La Nau, en 1968, mentre el món s’estremia pels esdeveniment del maig francès (!), amb la revolta estudiantil més contundent de la història, amb repercussions per tot arreu, inclosa la Universitat –i la ciutat- de València i de tota Espanya.



Finalment i gràcies a la iniciativa del professor Benavent –sempre ho serà, de “professor”, encara que per la seua jovenesa d’aleshores podia haver estat company nostre-, que ja ens ho havia suggerit –preparar la celebració els 50 anys de la nostra promoció, amb motiu de la convocatòria dels actes del cinquantenari dels estudis de Pedagogia a la Universitat de València, en 2015-, un grup de companyes i companys –amb Joan Codina al capdavant, tot i que ell insisteix en no ser citat- ens anàvem trobant a La Nau i ens posàrem a la feina per arribar a la fita desitjada: 2018, cinquanta anys de la nostra promoció –la primera-.



La cosa, però, no ha estat fàcil: primer per la dificultat de localitzar a la llarga nòmina de col·legues –més de cent!- i dels punts més allunyats –com ara Canàries!-: telèfons, antigues adreces postals, entorns mediàtics –facebook, twiter...-. Finalment s’obrà el miracle i bona part d’elles i ells foren localitzats, encara que no tots es trobaven amb la salut prou robusta com per a viatjar i d’alguns altres, les respectives famílies ens notificaren la mala notícia del seu decés...
El decurs dels contactes i els acords als què anàvem arribant prefigurava una celebració emotiva, en el reencontre personal i més enllà, doncs es projectava l’ “edició” d’un “llibre” commemoratiu, imprès o digital o en ambdues versions, al que anàrem fent aportacions i que finalment quedà estructurat així –tal com el company Codina recollí, en els seus correus-:


> El “libro” y a la vista del trabajo del Profesor Benavent, tendría varias partes, en mi opinión, que someto a vuestro criterio.
> 1ª Parte: - Proceso para llegar al encuentro, que lo estoy elaborando y que vosotros podréis matizar.- Los años 60. (texto de Benavent)- La intervención de Marisa Monera (creación de la Facultad)- La intervención de Benavent (los 50 años)- La intervención de Castillejo (idem)- La de Alejandro Mayordomo... que se recoge en el blog Marc:


> Entre 1ª y 2ª parte: fotos de los libros. Lo de conseguir los programas es más difícil. También las fotos de aquellos años o bien se pueden poner al final o colocándolas entre el texto.
> 2ª Parte: Las autobiografías personales.
>3ª Parte: Memento de difuntos: relación de los fallecidos y unas palabras de recuerdo.
> 4º Parte: el encuentro- parlamentos de autoridades y algunos de nosotros.

Aquesta i altres qüestions, com les entrevistes amb el vicerectorat i deganat s’anaren gestionant fins arribar al dia d’ “autos”, amb els programa següent:

50 anys de la 1ª promoció de Pedagogia de la Universitat de València.
10:00 Trobada d’exalumnes de la 1ª promoció de Pedagogia de la Universitat de València, al claustre de la pròpia Universitat: presentacions i entrega de credencials.
> 10:30 Acte institucional-acadèmic a la Capella de la Verge de la Sapiència, amb participació d'autoritats i companys.
Intervencions:
> ·       Professor Dn. José Antonio Benavent Oltra
> ·       Professora Dª. María Luisa Monera Olmos
> ·       Professora Dª. María Isabel Corts Giner
> ·       Professor Dn. Juan González Ruiz
> ·       Professor Dn. Juan Bta. Codina Bas
> Finalització de l’acte amb el Memento de difunts, en record dels professors i companys que ens han deixat.
> Com a conclusió de l'acte institucional – acadèmic, el Gaudeamus Igitur.
> 12:00 Visita guiada per l'Edifici de la Nau, accedint  als espais on estudiàrem, ara remodelats, amb especial èmfasi al Paranimf, l’antiga Capella de la Verge de la Sapiència, la Sala de Juntes, la Biblioteca Històrica.... Al Paranimf, el company Marc Ant. Adell glossarà, breument, la figura del claustral i catedràtic Dr. Josep Climent i Avinent, pedagog reconegut, que forma part de la galeria de retrats dels pròcers de la Universitat de València.
> En concloure la visita guiada, la foto de rigor als peus de Lluis Vives, en record de la celebració del nostre 50è aniversari.  I tot seguit: dinar de germanor.
Que es portà a la pràctica, segons les previsions. Efectivament, abans de l’hora “oficial”, els de la comissió anàvem arribant i s’organitzà la taula de “recepció”, per anar entregant als companys i companyes la bossa de la UVEG, el programa d’actes, el llibre d’obsequi, la pegatina d’identificació... I tal com havíem suposat l’encontre fou molt emotiu, perquè si bé és veritat que alguns ja ens havíem vist amb ocasió del 25 anys de la promoció, altres no i no era fàcil de reconèixer-nos, desprès de 50 anys... encara que el record de la foto de la orla ens donà la clau per saber qui érem. La meua sorpresa –majúscula!- fou quan Santiago Aranda –de Valladolid!-, al que vaig reconèixer tot i que hem perdut alguns cabells des d¡’aleshores... al dir-li que jo era “Adell”, afegí “Cueva”: increïble! Sobre tot perquè, en la meua condició d’alumne lliure –alguns, ai!, estàvem treballant per portar la família endavant- no passava per la Facultat, si no era amb motiu d’exàmens o d’entrega de treballs i, per tant, la relació amb els condeixebles era molt escassa. Pot ser el bo de Santiago havia repassat la orla i tenia “frescos” el nom dels companys i companyes de curs...
Siga com siga, les abraçades emocionades anaren succeint-se, extensives a les consorts d’alguns companys i família, que vingueren acompanyats dels seus a un tal encontre... I en això Codina ens convoca als peus de Vives, per a la foto de la premsa local i alguna entrevista per a la televisió valenciana, interessada en saber dels “sobrevivents” del maig del 68 valencià, doncs sense voler-ho fórem co-protagonistes de les mogudes franceses, encara que no amb la intensitat que a París, atès que, ací, la policia franquista –els “grisos”- estigué activa i contundent, segurament com a premonició del final de la dictadura...



La foto costà de fer, perquè estàvem tots un pèl distrets i dispersos, per l’emoció de l’encontre i els grups que s’anaven fent en animada conversa... Finalment hi hagué foto...encara que sense Vives, doncs el fotògraf atent a nosaltres descurà l’estàtua... Els que sí que s’atansaren foren els de l’antic Canal9 ara Àpunt, per fer-nos una entrevista sobre la marxa, als que estàvem més a mà, com ara Vicent Ureña, que sembla que visqué directament l’assetjament de la policia que envoltava l’edifici de la Nau, en alguns dels episodis estudiantils de les protestes de maig del 68 a València... en paral·lel a les de París... Jo no vaig poder donar aquell testimoni, doncs com a alumne lliure anava només als exàmens i a deshora, a entregar els treballs de les assignatures...
Tot seguit passàrem a la capella de la Verge de la Sapiencia, magníficament restaurada i dedicada ara a funcions i activitats culturals i acadèmiques.



Val a dir que el “marc” fou acollidor i del tot adient a l’acte, amb càrrega emotiva i contingut íntim i, una vegada “instal·lats” als bancs de la capella, l’amic i company Codina prengué la paraula per presentar l’acte i a la Sra. Degana de Filosofia i CCEE que presidia. La Dra. Bo féu un discurs gens convencional i tot que es referí a l’esdeveniment acadèmic i històric -50 anys!- que ens reunia i al seu significat institucional per a la Universitat de València –instauració dels Estudis de Pedagogia, fins aleshores només a Madrid i Barcelona-, s’implicà del tot en la dimensió emotiva que ens embargava a tots i ella mateixa es veié desbordada pels sentiments compartits, fins a l’extrem d’haver d’interrompre la seua intervenció, fent-se un silenci feixuc que algú dels presents “compensà” en iniciar un fort aplaudiment secundat pels tots els presents...



A continuació intervingueren –segons programa- el nostre  professor, Dn. José Antonio Benavent Oltra, amb una sentida i documentada exposició del moment històric dels nostres estudis. I seguidament fou la companya de curs i desprès professora de la Facultat, María Luisa Monera, qui donà detalls del nostre decurs acadèmic i del moment històrico-cultural que ens envoltava, en una difícil transició a la democràcia, implicant-se del tot en aquelles vivències de “protesta” estudiantil i de canvi polític. A continuació la companya María Isabel Corts Giner dibuixà una panoràmica –en el context universitari del moment i de tota Espanya- molt documentada, també, amb referències a les alternatives acadèmiques i professionals dels estudis de Pedagogia, tradicionalment vinculats a la docència, però amb projeccions a molts altres camps. Per acabar, el company –d’estudis, però també d’Inspecció Educativa- Juan González Ruiz, de manera desimbolta  en els gestos i amb alguna consulta al paper que duia escrit, ens féu una “confessió” -sentida i documentada alhora- del significat dels estudis de pedagogia sobre la seua –i la de molts- condició de mestre, el paper de l’escola i la funció inspectora.


Tot molt emotiu i viscut, que encara s’intensificà en dedicar un record a les companyes i companys que ens han deixat: amb un fons musical adient al moment i la lectura d’uns textos de referència, per part de Joan Codina. Mª Dolores Ibàñez i Senador Pallero anaren llegint els noms de professors i alumnes, als que férem presents des de la seua absència i record, en uns moments de forta emoció compartida. L’amic Codina tancà el torn d’intervencions i es procedí a l’entrega dels pins amb què ens obsequiava la Universitat, així com a lliurar-li a la Degana uns dvdes musicals, que agraí. I com a conclusió de l'acte institucional i acadèmic, entonàrem el Gaudeamus Igitur, per passar tot seguit a la visita guiada de l'Edifici de la Nau.



Així que accedírem als espais on estudiàrem, ara remodelats, com la Sala de Juntes, amb els retrats de tots els Rectors –on s’haurà d’afegir el de la primera Rectora de la història de la Universitat de València, la professora Mª Vta. Mestre, recentment proclamada-, la Biblioteca Històrica amb incunables valuosíssims procedents alguns dels fons d’Alfons el Magnànim –de la Cort de Nàpols i Sicília- i altres reis d’Aragó.



També visitàrem el Paranimf, on la guia explicà als presents el sentit d’un tal àmbit de dramatitzacions i actes acadèmics públics de la Universitat.



Allà, el company Marc Ant. Adell glossà, breument, la figura del claustral i catedràtic Dr. Josep Climent i Avinent, pedagog reconegut, que forma part de la galeria de retrats dels pròcers de la Universitat de València.



Ens acomiadàvem del recinte de La Nau, amb la foto de rigor als peus de Lluis Vives, en record de la celebració del nostre 50è aniversari.




I, tot seguit: dinar de germanor, on accedirem passejant des de La Nau a la plaça de Tetuán, a un cinquè pis amb vistes al Riu, ara convertit en Jardí del Túria.                    





Seguiren les converses, els intercanvis i els records i com que algú tingué la feliç idea de portar la “orla”, tot foren “visites” al lloc on s’instal·là per tal de comprovar un nom, un gest, un rostre...





Seguí encara una bona estona la conversa distesa i amb ganes de no esperar uns altres cinquanta anys per retrobar-nos...



                                                                                       Marc Antoni Adell, cronista d’urgència



[1] La present  és una “crònica” resumida dels actes que venen recollits “in extenso” en el volum-III del “Llibre” del 50è aniversari.

Carta oberta ...I DE LA VERITAT




El professor Pérez Casado –de feliç memòria com alcalde democràtic de València-, en una de les habituals cròniques d’actualitat de Levante –ara del 02.06.18- ens avisa de què ha arribat l’hora de la dignitat -...i de la veritat, afegim alguns-, amb el defenestrament de Rajoy, “traspasado el límite de la decencia...” diu. Doncs “...llegó la hora de barrer la basura acumulada...” Encara que això no és tot, ja que cal recuperar “...el espacio de paz, libertad, seguridad y prosperidad...”
Perquè a la corrupció descarada i generalitzada que ha podrit al PP –i buidat les arques públiques-, s’afegeix la crispació que ha generat en les forces polítiques, la decepció i perplexitat de la ciutadania envers la -ja de per sí fràgil- democràcia i un pèssim record per la immoralitat amb què els “populars” –amb Rajoy al capdavant- es comportaren per assaltar la Moncloa, denigrant i calumniant a Zapatero i mantenint el “to” agressiu, antidemocràtic i tardofranquista en la legislatura i mitja que ens han (des)governat.
Així doncs benvingut el canvi, tot i la incertesa que genera.




4 de juny del 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) HEM TORNAT A CASTELLÓ...



Desprès d’haver visitat, al llarg del nostre itinerari anual, diversos indrets del nostre Territori –des de les Terres de l’Ebre a València- hem tornat a Castelló –l’any passat al Grau- i enguany, 2017, a la capital de la Plana, per retrobar-nos els antics companys i companyes de Magisteri de la promoció del 60 (!)
Ens havíem citat a l’emblemàtica Plaça de la Pau, mentre anàvem arribant i saludant-nos des de la trobada anterior, els que no vivim a Castelló, perquè els qui resideixen es troben de tant en tant ni que siga pel carrer... I alguns amb motiu de la presentació del llibre sobre el bisbe Climent del company Marc Ant. Adell, al Menador –la que coneixíem de joves com la “Delegació d’Hisenda” de l’antiga plaça Huerto Sogueros, ara recuperada com a “Hort dels Cordellers”.



Amb una notable assistència de públic, precisament:


Així que, una vegada que estàvem tots, des de l’emblemàtica plaça de la nostra joventut, emprenguérem camí cap al restaurant on dinaríem, recordant els llocs que s’han mantingut intactes, com ara el Teatre Principal...


I els que havien desaparegut i ara s’han recuperat com el simpàtic Quiosc:


Sense oblidar la mítica “Panderola”, el trenet que passava pel mig de Castelló, en temps...

  
Tot seguit enfilàvem pel carrer Herrero i passàvem per la històrica fàbrica de Dàvalos, que sembla es vol reconvertir en un centre cultural per a la Ciutat, que pot ser una magnífica idea per recordar i posar en valor els antics centres de producció industrial del Castelló, de finals del segle XIX i principis del XX:



I en això que arribem al restaurant, que ja coneixíem d’altres anys i ens hem acabat de saludar amb els qui hi eren allà, per anar-nos situant a les taules del gran hall central...











Així i amb el dinar de germanor de tots els anys, hem conclòs la trobada anual de companyes i companys i hem gaudit d’una llarga i agradable sobretaula, en animada conversa,  portant a la memòria records i més records, brindis... i la “rifa” dels regals i la distribució de la crònica de l’any passat, a càrrec del “cronista d’urgència” que ja ha derivat en costum emblemàtica. Encara que, per la comoditat que ens brinden la noves tecnologies s’acorda de fer-la, en versió digital.
I fi "de trajecte" de les cròniques anuals. Sempre podeu accedir-hi al "blog" per recuperar-les i gaudir-ne del seu record.
         
 Marc Antoni Adell, cronista d’urgència