Finalment
s’esdevingué la presentació del volum
commemoratiu del III centenari del bisbe Climent, a Castelló, a la carpa
habilitada de la plaça de Sta. Clara, seu de la fira del llibre. Havia estat
una llarga espera...des que, a finals del 2006, mentre es cloïa la celebració,
vaig ocupar-me d’anar recollint els textos de les intervencions –a València, a
Castelló i a Barcelona- dels ponents amb qui havia mantingut contacte més
directe. Tasca feixuga, no cal dir-ho, perquè els qui havien escrit la seua
intervenció no eren la majoria, precisament i encara em costà d’aconseguir-la.
D’entre els qui no tenien més que unes notes en fitxes, hi havia León Esteban,
que sort varem tindre de que la seua conferència es gravà, vaig aconseguir-la,
finalment, i es transcriví. No sense dedicar-me a revisar-la amb detall i consultar-li
alguna cosa a l’autor. D’altres –Bada i Pere Molas- no varem aconseguir les
seues intervencions, tot i la meua insistència –que fou molta. Per la seua
banda el “coordinador” de l’edició –Rosas- logrà les intervencions de Júlia
Beltrán i algú més amb qui havia contactat.
Així
que semblava que la cosa es posava en marxa amb els materials recopilats,
encara que lentament, perquè havia passat més d’un any, quan s’esperaven
notícies de l’edició immediata i la “notícia” fou que els de publicacions de la UJI pensaren un nou format per
al llibre: en lloc d’apartats per dimensions –Climent, professor universitari,
bisbe, mecenes...- i llocs –València, Barcelona, Castelló...- i la inclusió
dels treballs subsegüents, a tall d’ “actes” de l’esdeveniment, adoptaria un
format convencional de capítols i en concret a mi, que vaig presentar tot un
seguit de comunicacions a cada lloc, se’m demanava refondre-ho tot en una única
aportació...(?) Vaig mantindre diferències amb Manel Rosas i amb la pròpia
editora, Carme Pinyana, perquè suposava una nova feinada per a mi i tampoc veia
clar el nou format. Finalment, però, vaig haver d’accedir, refondre-ho tot en
un capítol que vaig rebatejar amb el títol de “La personalitat polièdrica del
bisbe Climent” i tornar-ho a remetre a l’espera de notícies, que arribaren en
forma d’esborrany de l’edició mesos més tard. Una tramesa que em feia Rosas i que vaig
dedicar-me a llegir amb cura, de tal manera que vaig trobar –en els treballs-
més d’una incoherència, contradiccions entre alguns autors, errades conceptuals
i fins i tot cronològiques, que li vaig palesar a Manel...I que es varen
corregir algunes i altres no, com s’ha vist en l’edició, que és a la què vaig
tindre accés, no al text previ, tot i haver-me ofert a fer-hi l’última
revisió...
Passà
una nova temporada sense notícies –que jo intentava aconseguir, recordant de
pas que hi havia un material gravat i que era un llàstima no incloure’l en
forma de dvd, a la contraportada del llibre- fins que se’ns anunciava la
immediata aparició del llibre abans de final d’any (2010), que s’allargà fins a
la primavera del 2011. I quan ja semblava culminada la tasca i decidida la data
de presentació, com que estàvem en vespres de les eleccions municipals, els del
PP demanaren ajornar-ho (!). Finalment es programà –també abans de les
eleccions!- per al 17 de maig i a la fira del Llibre de Castelló, en lloc de a la Llotja del Cànem com
s’havia fixat inicialment. A mi m’anava més bé a la Llotja, perquè m’havien
demanat dir algunes paraules com a membre de la comissió organitzadora i en
representació dels autors i havia preparat, expressament, un power point amb alguns trets de la
personalitat de Climent, en el context de la Il·lustració, per glossar la presentació del
llibre. Finalment vaig haver de canviar de format i adreçar unes paraules als
assistents, amb el fil conductor dels llocs climentins més significats del
nostre Castelló, que visitàrem mentalment des de la carpa de la plaça de Sta.
Clara...
Així
que, tot i el retard, a mi em feia il·lusió l’oportunitat de recuperar la
figura del “meu” bisbe –Climent- que
s’ha convertit –per a mi- en un tema recurrent, ara amb motiu de l’esperada
publicació del llibre commemoratiu. Es programà l’acte amb la presidència del
rector de la UJI
–Dr. Climent!- i havia de copresidir Mulet, el regidor de cultura i diputat, en
representació d’aquesta última que coedità el llibre i aparegué en la
col·lecció “Les Aules”, d’emblemàtic record i significació també climentines.
Finalment Mulet no hi fou present i sí, en canvi, el president del Consell
Social de la Universitat. De
manera que amb temps –i amb el neguit propi- arribàvem als aparcaments de Sta. Clara
i pujàrem tot seguit a la plaça, on ja començava a haver-hi gent coneguda: els
Flors –Agustí, Maria, Agustinet, Avel·lí, Dolors...-, Paco Marco, Manel Rosas,
Carme Pinyana i Paco Fdez. Beltrán, Vicent Pitarch, Vicent Gil, Olucha...Ens
trobàrem i saludàrem i es començà a sentir per la megafonia, l’anunci de l’acte
–amb menció expressa de qui intervenia...- Així que anàvem passant a la carpa,
mentre el rector i els seus acompanyants arribaven també i Paco Fdez. i Carme
Pinyana me’l presentaven i una vegada que la gent s’acomodà –en primera fila,
mon pare, Tere, Mª Rosa i Pau i els cosins Obdúlia i Vicent-, el rector Climent
obria l’acte i tot seguit em donà la paraula. No cal dir que fou un moment
emocionant per a mi i de segur que es notaria: per la figura que rememoràvem,
les persones que ens acompanyaven, el “marc” del moment i la presència del
rector...amb el mateix cognom que l’homenajat (!), coincidència que no vaig
estar-me de destacar, al fil de la meua intervenció [1].
Els comiats de rigor, en acabar, i la foto dels quatre membres de la comissió
organitzadora, que figurem com a coeditors a la portada del llibre.
Arran
d’això i diplomàticament vaig fer-li a Paco Fdez. una al·lusió a que Climent no
estava esgotat i que estava treballant la recollida i tractament d’una
antologia de textos, per al Consell Valencià de Cultura. El fill de Júlia
Beltrán -més diplomàticament encara- feu com u que s’alegrava, però no es donà
per al·ludit del què jo volia: que feia temps que tenia el meu original d’una
nova monografia de Climent –amb més de cent il·lustracions-, que m’havien ofert
per publicar en coedició la UJI
amb l’IEC –Institut d’Estudis Catalans- i que es trobava “hivernat” si no
oblidat del tot. Quan, desprès i per e.mail,
vaig recordar-li el tema a Vicent Pitarch i preguntar-li que si la UJI se’n desdeia, l’IEC
assumiria l’edició, em contestà que “de cap manera” podria fer-se’n càrrec en
solitari. Així que un contracte signat –per mi, perquè no em passarem la còpia
del document amb les altres dues signatures: IEC i UJI, si finalment signaren,
que tampoc ho sé- ha quedat en res...de moment.
Tampoc
l’edició del llibre commemoratiu ha estat “gloriosa”, precisament. No cal dir
que m’he pres la molèstia de rellegir-lo bé –en les seues més de tres-centes
pàgines i fins i tot en el meu text he trobat errades –“calvari” per “clavari”,
en parlar de l’organització de la
Casa dels Òrfens- que he consultat
expressament al meu original, on es troba correctament. O el cognom de Felip
Bertran, l’amic i company de Climent que, en el text de J.Miquel Francesc –que,
per cert, arribà tard a l’acte amb no sé quina excusa de Lledó, d’on és
“prior”-, en parlar de l’exposició commemorativa i incloure alguna
il·lustració, es troba trucat com a “Beltrán”. I la cosa no té un fàcil adob,
perquè no es probable que s’esgote l’edició actual i es pense en reeditar el
llibre. Una llàstima. Per això l’episodi de l’edició del llibre m’ha deixat un
sabor agredolç, sobre tot perquè des del primer moment vaig oferir-me per fer-li
un seguiment acurat –i vaig suggerir la incorporació del dvd amb les
filmacions, que tampoc es tingué en compte-. Encara he hagut d’empassar-me’n
una altra: dos textos dels que vaig fer arribar a Manel Rosas –bé que en una
segona tanda, perquè vaig tardar més en aconseguir-los- no han aparegut: el de
la professora Irene Palacio i el del pare Devesa. I això que Manel, en
rebre’ls, em contestà assegurant-me que els incorporaria a la resta... Al pare
Devesa no he tingut coratge de dir-li-ho i a Irene i Cándido no he tingut més
remei, perquè en ser ell també autor d’una comunicació –que sí que apareix a
l’edició- estic segur que ha hagut de rebre el llibre, amb la corresponent
sorpresa i malestar en comprovar que el d’Irene no. Així que els vaig posar un
correu, dolent-me del fet i assegurant-los que jo havia tramès el text, fins i
tot que si es feia una reedició ja me’n cuidaria personalment de que aparegués
–cosa gens probable, encara que això no els ho vaig dir. Lamentablement els
sentaria tan malament, que ni han contestat.
En
fi que com li passà al propi Climent –i ara al seu admirador: jo mateix- hem
hagut de passar alguns episodis poc grats, que hem hagut d’assumir –veges quin
remei!- I encara resten alguns temes per tancar: la mateixa biografia de referència
que no troba aixopluc ara mateix, desprès de sengles nous fracassos en la
col·lecció Alfons el Magnànim: un de Vicent Franch –que diu voler “textos” més
que no biografies- i l’altre de part del propi Mestre que –ho comprenc- li ha
donat preferència a la tesi de Camil, per publicar-la a la sèrie que ell
dirigeix. Mala sort. Sobre tot desprès de l’itinerari tortuós que ha seguit la
cosa, quan inicialment Corts en la entrevista inicial amb Bada, suggerí que la
meua monografia podria publicar-se a la “balmesiana” que ell patrocina, encara
que en féu poc de cas quan jo per e.mail
li recordava el tema i fins i tot li vaig tornar a remetre el text, revisat. Al
moment que semblava que la coedició UJI-IEC anava seriosament, fou quan els de la Balmes reaccionaren i
oferiren unir-se a la coedició, però publicant-la ells i al seu fons, cosa que
vaig desestimar perquè calia tornar a refer els contactes i em semblava poc
seriós. Que sembla no haver servit de molt, doncs el tàndem UJI-IEC no han
donat el pas. I encara, sobre Climent, hi ha la proposta de l’antologia de
textos que vaig presentar al CVC –Consell Valencià de Cultura- que es troba
ralentitzat i una nou suggeriment que vaig fer-li a Franch per publicar un
“epistolari” climentí, amb l’ajuda de Bea Segarra i Camil Vàzquez i del que no
tinc resposta...
És
allò de què “qui no en fa no en conta”.
Qui fou Josep Climent
i Avinent?
-Per als
castellonencs, una persona propera i molt estimada…
-per la seua bondat,
-el seu saber,
-el seu compromís amb
els més pobres,
-la seua preocupació
educativa,
-el seu relleu
històric com a il·lustrat…
-Encara en el record dels llocs que n’hi parlen:
-el carrer bisbe
Climent i la Casa
dels Òrfens,
-el mural de l’escala
de l’ajuntament i el retrat de Vergara a l’interior,
-les Aules de
Gramàtica i Llatinitat,
-el col·legi “bisbe
Climent” al barri de Sant Fèlix,
-la tomba a la
catedral de Santa Maria,
-l’arxiu històric amb
els seus llibres...
-Climent:
itinerari vital.1 (1706-1781):
-Estudiant a Castelló:
les Aules.
-Universitari, alumne
i professor, a València:
benefactor, claustral, fundador, erudit…
-Prior de Sant
Bartomeu i canonge magistral a la seu valentina
-Bisbe i home
públic a Barcelona:
-Col·legi episcopal/Universitat.
-Acadèmies
de Teologia Moral.
-Escoles
i aules de Gramàtica.
-Diccionari
llemosí.
-Edicions
i reedicions.
-Biblioteca
pública.
-Hospici.
-Necròpolis.
-Motí de quintes i dimissió.
-Dimitit i retirat
al seu Castelló nadiu:
benefactor, fundador, corresponsal, consultor, enyorat…
-Climent: personalitat polièdrica
1. universitari i home “de lletres”
2. eclesiàstic “parajansenista”
3. europeista i pròxim a l’església “cismàtica” d’Utrech
4. home públic implicat en els neguits del seu temps
5. erudit i posseïdor d’una magnífica biblioteca
6. corresponsal il·lustre i d’il·lustres contemporanis
7. persona de gran humanitat
-Té, encara, vigència el pensament climentí?
-testimoni i compromís
-generositat
-sentit històric
-premonició…
-encarnació del seu
projecte: l’associació “Josep Climent”:
-adreçat a infants i
joves
-formació
humana integral
-sensibilitat creient…
--------
“O tú, seas vecino o extrangero
sabrás, al contemplar este edificio,
que es por gracia del rey Carlos Tercero,
de huérfana niñez, Real Hospicio.
Erigióle Climent, gloria del Clero,
de Vicente Ferrer baxo el auspicio,
añadiendo à su patria, con tal hecho,
después de grande honor igual provecho”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada